SOM I SEREM

THE RETURN OF THE UGLY!!!

2011-01-13T17:19:00.000+01:00

Després d´haver estat reclós una bona temporada a les muntanyes i haver respirat un xic d´aire fresc, el Gànguil tornarà en breu. Un mes i escaig després, aquesta merda de bloc tornarà a agafar embranzida amb les seves Bad Manners habituals ......

UN POBLE EN MOVIMENT!

2010-11-20T18:07:00.002+01:00

Manresa, Cornellà, Valls, Granollers, Tarragona, Mataró, Figueres, Barcelona...........totes les ciutats s´aboquen amb els actes de Solidaritat. Plens mítics en una campanya electoral èpica. Milers de patriotes de totes les ideologies i tendències realitzen esforços titànics a diari per trencar el silenci informatiu dels mass media nostrats. El que ells amaguen els hi explotarà a la cara la nit del 28 N, i llavors n´hauran de parlar. La Coalició Independentista SI, rebenta les sales on els partits de sempre no s´hi atreveixen a fer cap acte. I com valen més quatre imatges que mil paraules, aquí us les deixo.

No ens aturaran, ja s´ha encès la flama!!

Mataró

Granollers

Manresa

Sant Andreu (Barcelona)-Acte de presentació sense cap dels tres caps de llista

ARRIBA L´HORA DE LA RAUXA INTEL.LIGENT!!

CALVOS, ESTAFES I DESCONCERTS ECONÒMICS.

2010-11-10T00:48:00.001+01:00

Doncs sí, CiU segueix pel mateix camí de sempre. Semblava que la resposta del poble català el passat 10 de juliol havia fet remoure les aigües internes d´aquesta coalició, però no, per desgràcia els fets confirmen el que jo em temia. Res. Tot com sempre. Proclames sobiranistes d´un sector, i proclames espanyolistes de l´altre. Com sempre. Del conte de la lletera del concert al desconcert pro espanyolista del calvo d´Alcampell. El més bo de tot, és que ja ni en parlen del "suposat" concert.....Ara parlen d´un estrambòtic "pacte fiscal"...en fi.....no sé com collons es pensen que ho aconseguiran, francament és surrealista. Ells saben que estan enganyant, com sempre; més peix al cove, més misèria, més Espanya. Una estratègia per tornar a apoltronar-se i guanyar temps per donar un altre impuls al seu sinistre "sector negocis". Cert que es nacionalitzarà el país, no ho negaré pas, però serà l´etern anar fent i anar tirant que no ens ha portat en lloc. Amb la derrota del tripi assegurada, CAP vot independentista pot anar a parar a en Mas. CAP. És cert, i seria estúpid negar-ho, que dins CDC la corrent valenta del sobiranisme està avançant; però també és cert que sense una força clarament secessionista que l´arrosssegui aquest corrent està mort. El gran pecat d´E d´aquests anys ha estat precisament no exercir aquesta missió, ans el contrari, s´han dedicat a lliurar la Nació a l´espanyolisme sociata. I si CiU enganya, E directament estafa al poble català. El DESCONCERT ECONÒMIC D´UNS I ELS REFERÈNDUMS IMPOSSIBLES dels altres són simplement mentides que cal denunciar. Uns i altres hauran d´explicar moltes coses en campanya. O no. I aquest és el drama, perquè els únics que els podem despullar estarem vedats a la majoria de mitjans, però juro pel meu honor que treballaré per explicar a tothom que conec el camí que ha de començar aquest malmès país nostre.

Us deixo amb les perles del calvo extretes de l´entrevista a l´ABC:

"Mire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa."

"CiU no plantea en su programa convocar un referéndum para la autodeterminación. No tenemos ninguna propuesta independentista. Y pienso además que la independencia no ganaría en un referéndum."

"Si llegan a gobernar ¿van a pedir el mismo concierto económico del País Vasco?.

—No, no. Sólo cuando se den las circunstancias ,que lo desee una mayoría social en Cataluña y que el gobierno de España quiera dialogar sobre ello, entonces, plantearíamos un pacto fiscal"

PARAULA DE CALVO.

WORLD RECORD LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA:VIC, 24 D´OCTUBRE DE 2010

2010-10-30T01:19:00.002+02:00

L´EFECTE BOOMERANG JA HA COMENÇAT.....ENDAVANT JAN!!!

2010-10-15T01:18:00.000+02:00

Ahir dia 13 d´octubre, SI va fer història a Sant Andreu. Isabel Clara Simó, Héctor López Bofill i Emili Valdero varen aconseguir que més de 260 andreuencs vibressin amb els seus discursos en el majestuós escenari del SAT (Sant Andreu Teatre). En una setmana (una altra) marcada pels atacs, infàmies i silencis imposats contra Joan Laporta i el moviment de base popular que encapçala; la gent del barri, la "common people", va respondre de forma contundent. Tot l´esforç realitzat per l´Assemblea de SI del Districte aquestes darreres setmanes va tenir premi, i quin premi! La platea va vibrar escoltant a la gran Isabel; va entendre amb l´Héctor com funciona el Dret Internacional actual, i va literalment esclatar amb la magistral intervenció de l´Emili (quan s´infla la vena no hi ha qui l´aturi...). Didàcticament es van anar destrossant tots i cada un dels mites i mentides que usen els partits de l´establishment per mantenir encara al poble català sotmés a la tirania espanyola. Llargs aplaudiments, crits atronadors d´independència per tot el teatre, vibracions magnífiques per una nit mítica. A títol informatiu, i pels que no coneixeu el districte, heu de saber que la nostra assistència va ser equiparable a la que van tenir PSC i CiU en anteriors ocasions...i amb els seus caps de llista!! Alguna cosa molt gran està creixent; i ells ho saben. Seguim sumant voluntats individuals i col.lectives per tota la Nació; una transversalitat patriòtica que segueix rodant com un allau sense fre. Avui en Jan, acompanyat pel Jaume Olivé i en Xavier Sala i Martin, ha posat les coses a lloc. A qui li cogui que es rasqui, i que vigilin; perque tinc la sensació que al Conde i al seu excrement presidencial se´ls hi pot girar tot com un boomerang.

Al lloro!!

SANDRUSCU, UN NOBILÍSSIM EXCREMENT.

2010-10-06T21:14:00.001+02:00

Com a soci del F.C. Barcelona, i malgrat no ser compromissari, comparteixo plenament el comunicat realitzat per aquest grup de compromissaris patriotes. És evident que el Sandrusku ha resultat ser un miserable excrement defecat per l´espanyolíssim Conde i la seva corrúa d´agents estupiditzadors. Molts varem avisar; des d´aquest bloc s´havia advertit reiteradament que aquest tio mediocre amb els pàmpols gegants, seria utilitzat com un titella en la creuada contra l´independentisme creixent en la societat catalana. En els cent dies que porta en el càrrec, ha iniciat ja l´inexorable procés espanyolitzador del nostre club, així com la ignominiosa operació de "destrucció política" del més gran president de la història del Barça. Els agents de l´establishment el seguiran atacant, ENS SEGUIRAN ATACANT, però no podran aturar-nos, ni amb les seves infàmies ni amb les seves falsedats.

VIA FORA!!

COMUNICAT

L'entorn més anticatalà del president Sandro Rosell, és a dir, el diari Gol, El Mundo Deportivo, La Vanguardia, Sport, ... ja han començat a carregar contra Joan Laporta a fi i efecte d'escalfar motors per a la propera assemblea de compromissaris del Futbol Club Barcelona.
Intenten crear una forta hostilitat contra en Jan per poder acusar-lo de delinqüent i així trencar-li les cames polítiques tot impedint -no s'ho creuen ni ells- que pugui liderar l'independentisme emergent i triomfant de Solidaritat Catalana per la Independència.
L'enemic ja no sap què fer. El Jan polític omple teatres i ateneus arreu de Catalunya explicant el projecte polític de construir el millor Estat del món, el que ens mereixem els catalans, de la mateixa manera que ja va fer-ho amb el nostre Barça. El tsunami laportista cada vegada és més potent i l'espanyolisme que corseca Catalunya veu perillar el seu colonitzador modus vivendi.
És per això que els enemics de Catalunya i del Barça esgüellen desesperats i rabiosos veient com acreix el tsunami que els ennuegarà.
Però en veurem de més grosses d'aquí al 28 de novembre, això d'aquests libels antilaportistes només serà una anècdota comparat amb el que vindrà més aprop de les eleccions. L'exèrcit antipatriòtic que tenim al davant està format pels botiflers de sempre d'aquí i la caverna mediàtica espanyolista d'allà.
Entre els botiflers d'aquí, cal destacar tot el ressentiment que mou les files convergents, que actuen i actuaran com uns sipais, atacant virulentament l'independentisme democràtic, horitzontal i transversal que representa en Jan. No ens enganyem, el seu adversari polític no és en Montilla, és en Jan Laporta perquè pot sacsejar i contribuir a acabar amb els corporativismes polítics de tapar-se les vergonyes tots plegats. A CiU estan dirigint tota aquesta estratègia mitjançant la gran amistat que uneix el Grupo Godó amb David Madí amb la intenció de venjar-se de què en Jan no va acceptar ser l'alcaldable de Convegència per Barcelona el 2007, una de les operacions fallides més sonades del cap d'estratègia de CiU que mai ha pogut veure el socialdemòcrata de Xavier Trias.
En definitiva, la regla de tres és ben simple: com n'ha de ser de rendible i privilegiada la condició del colonitzador i la del col·laboracionista per rebolcar-se en la femta i la mentida. Que bé i que feliços seríem els catalans si ens desempalleguéssim d'aquesta gentola.
Per això, els Compromissaris Compromesos denunciem públicament que l'actual president del Barça, Sandro Rosell, no és res més que un titella al servei dels enemics del Barça i de Catalunya i no pensem permetre ni que malmeti la imatge del millor club del món ni del millor president que hem tingut i que ha fet el Barça més catalanista, més exitós i més solidari de la Història: Joan Laporta.

Compromissaris Compromesos

11-S, JO NO ANIRÉ A L´ESTADI. TOTS A LA MANIFESTACIÓ!

2010-09-09T01:17:00.003+02:00

Sàpigues Sandruscu que el proper dissabte jo no aniré al partit del Barça. És públic i notori que estàs fent tot el possible per pagar la hipoteca que vas subscriure amb el Conde, i interpreto l´horari del partit com un pas més en la teva creuada espanyolitzadora del nostre club. Estàs resultant una vergonya com a President del Barça, que et recordo és l´ambaixador de la nostra Nació arreu del món. Estàs danyant la nostra imatge amb les teves fal.làcies i manipulacions vers el més gran President de la història del Barça. És aberrant la damnatio memoriae que has iniciat contra Joan Laporta, una ignonímia fastigosa i vomitiva. Hipotecat com estàs, no es poden esperar gaires coses brillants de tu; en el poc temps que portes en el càrrec ja has demostrat la teva mediocritat i submissió a qui et va ajudar a arribar a la presidència. Certament, el Sandruscu seria el president del Barça que Franco haguès somiat en una Espanya democràtica (l´afirmació que ha fet en Tremosa referint-se al Tio Pepe, és també aplicable a aquest indecent, fosc i vulgar personatge). Pensa però una cosa, per molt que cada matí et llevis fustigant-te per haver nascut català, es preveu una pujada de l´euríbor. Ves en compte, i vigila; podria ser que el preu de la hipoteca es disparés en excés i no fos cas que tinguessis una revolta a l´Estadi. Molts ja varem avisar del que venia, ara l´haurem de suportar uns quants anyets..........................................................................................................o no......

11 - S : DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, VISCA LA TERRA!!!

QUE N´APRENGUIN!

2010-09-01T19:42:00.003+02:00

Aquest proper dissabte, 4 de setembre serà un dia històric. Solidaritat Catalana per la Independència ha demostrat el que és capacitat de mobilització, il.lusió i organització. En ple mes d´agost s´han constituit grups de treball per tot el territori, s´ha estat capaç de generar milers d´adhesions i hem tingut la capacitat d´organitzar per primera vegada al nostre país un sistema d´eleccions primàries amb llistes obertes. Tot i el poc temps disposat, ha estat espectacular la quantitat de candidatures presentades. Perque, repeteixo, en ple mes d´agost, que un moviment nascut fa un mes i escaig hagi aconseguit que 250 patriotes s´hagin presentat a aquest procés històric per escollir les nostres llistes al Parlament, cal tractar-ho com un fet BRUTAL. Més de 160 candidats per Barcelona, 34 per Girona, 24 per Lleida i 29 per Tarragona; itero, BRUTAL. Alguns deien que aquest procés era una broma de mal gust, doncs m´encanten aquestes bromes. Altres anaven dient que no tindriem prous candidats, aquí els teniu. Nosaltres sí que practiquem amb l´exemple, no fem les llistes a gust i conveniència del líder. Aquest veritable moviment transversal de base popular avança sense aturador com una immensa bola de neu. Allà anem!!
Enhorabona a tots els patriotes que ho estan fent possible!

Candidatura Bloc Unitari per Solidaritat Catalana from Xavier Fajarnes on Vimeo.

CREDIBILITAT & RCAT

2010-08-30T01:57:00.001+02:00

Doncs es veu que el que es veia venir que passaria, definitivament ha succeït. La bogeria en la que s´havia instal.lat des de feia mesos Rcat, ha eclosionat aquesta nit. Rcat s´ha desacreditat des de fa mesos amb els seus fets. El darrer (o no...), la suplantació de la personalitat de l´ex-coordinador de Sant Andreu en la suposada signatura d´un comunicat conjunt dels coordinadors territorials lloant les bondats del líder suprem. La persona en qüestió, està lògicament "com una moto", i ja ha abandonat l´associació (ho he confirmat amb el propi interessat). Però no vull seguir amb més misèries, no vull fer més sang, no cal. M´agradaria que els que encara esteu associats a aquesta organització reflexionessiu, i sé que molts ex-companys ho faran, penseu en el que deiem, el que ha passat i el que s´ha fet:

-"Rcat és una eina al servei del país i de la unitat independentista, no una finalitat"
-"L´objectiu de Rcat és el de vestir una candidatura unitària a les eleccions al Parlament el 2010"
-Sobre la regeneració democràtica......."i per mostrar-nos creïbles davant el poble nosaltres mateixos celebrarem un procés de primàries amb llistes obertes entre tots els associats"
-"O Laporta va amb Reagrupament, o Reagrupament anirà amb Laporta"
-"O dimitiu vosaltres, o m´en vaig jo" (en l´esperpèntic ridícul del 30 de gener, amb el posterior gir xavista sense sentit).

I m´estalvio passatges de nepotisme, incapacitat, insults, manipulació, amenaces, etc...que sincerament no em ve de gust comentar, per sort ja em queda mentalment molt lluny.
Reflexioneu reagrupats. Moltes juntes, coordinadors i assemblees senceres ja ho van fer en el seu moment al descobrir la immensa estafa. Creieu que teniu credibilitat davant la ciutadania? La candidatura de Solidaritat és la més potent de llarg; no us encegueu com ha fet el vostre líder, la "common people" no és tonta, i el vot útil és un concepte que ja fa anys que es practica.
Aquest post és el darrer en que faré esment a Reagrupament; en el fons esperava que el Dr. s´adonès que la oferta de Solidaritat era una oportunitat única per recuperar la credibilitat i donar imatge d´unitat. No ha estat així, i no passa res; a Solidaritat pensem que la credibilitat és una premisa bàsica per aconseguir l´objectiu, i amb l´objectiu que tenim no s´hi juga. No es demava que Rcat es dissolgués, només que es presentessin també en el procés de primàries aportant el seu cens. Tant se val, a girar full. A partir d´ara, cadascú que faci el que hagi de fer segons la seva consciència i recordeu: "sense credibilitat, no hi ha utilitat; i sense utilitat no hi ha victòria".

Visca Catalunya Lliure!!

TEMPS DE MADNESS!!

2010-08-27T19:38:00.001+02:00

Avui toca ska, avui toca bogeria, avui farem pogos, avui ballarem amb Baggy Trousers!!! Ja vindrà el dilluns....i llavors alguns hauran de ballar Ghostdancing.

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT.

2010-08-19T04:10:00.005+02:00

Amb el teclat encara rovellat després del desitjat període vacacional, recent tornat a la voràgine urbana, em trobo amb una notícia que sincerament m´ha alegrat: "Reagrupament de l'Eixample amenaça d'abandonar Carretero si no aconsegueix la unitat". És una gran notícia, les bases es belluguen, i és des d´elles d´on sorgirà la unitat. I m´alegra especialment comprobar que encara queda vida intel.ligent a Reagrupament. Enhorabona als companys de l´Eixample per la seva valentia i coratge patriòtics. Una de les coses que he pogut comprobar aquest estiu tot copsant la opinió de la common people del país és el descrèdit del Dr. A peu de carrer no s´ha entés ni la deriva totalitària del projecte, ni la manca d´acord amb en Laporta, ni la incapacitat evident d´incorporar al projecte personalitats rellevants del país (la darrera va ser la del Dr.Broggi, l´octubre passat). S´ha decebut a la Nació, s´ha liquidat un projecte il.lusionant (algun dia el Dr. haurà d´explicar el perquè) i és per tot això que vaig deixar Reagrupament el passat mes de juny; fart de les opacitats, mentides, iniquituts, inacció i irresponsabilitat d´una Junta titellaire. I ho vaig fer sense soroll, sense crear cap mena de conflicte, sense polèmiques. Capítol tancat i volta de full. Vaig ser convidat a marxar en la II Assemblea, i com a bon nen obedient i disciplinat vaig fer cas. Ara cal mirar endavant i encarar el futur, i aquest té nom i cognoms: Solidaritat Catalana per la Independència. Els sense nom ens estem tornant a reagrupar, tornem a trempar. Aquest gran moviment de base popular va creixent, avançant i prenent cos en la pitjor època de l´any!, no ho oblidem. A Sant Andreu, en ple mes d´agost, hem aconseguit ja aplegar a quasi bé 300 adherits i ja hem organitzat al barri una comissió electoral formada, de moment, per més de vint persones. A títol informatiu per a mal pensats o mal intencionats, cal destacar que només sis d´aquests vint-i-dos pencaires estavem a Rcat (ho dic per lo dels torpedes i altres tonteries que es diuen des de la secció hool de Ponent). Toca tornar a treballar, les eleccions són a l´octubre, i el temps corre de pressa. Temps d´unitat i acció. Us hi apunteu?.

Som-hi!

P.S. Properament, les fascinants aventures de Nicholas Hook. D´arquer proscrit i apestat a heroi de la èpica batalla d´Agincourt.... Gran Cornwell...

SHAME, SHAME,SHAME.....SHAME ON YOU!!

2010-07-14T00:47:00.001+02:00

Shame shame shame on you
If you can't dance too
Can't stop me now hear what I say
My feet wanna move so get out my way
I'm gonna have my say
I'm going to every discotheque
I'm gonna dance dance dance dance ooh
Till the break of day I say....
SHAME ON YOU!!

Felicitats sinceres per la vostra gran capacitat hermenéutica...Bravo! Zas! A tota la boca de cadascun del milió de catalans que van sortir al carrer amb anhels de canvi. Ni tres dies heu deixat passar....La IP era un ham que Espanya s´hagués empassat, una ocasió única de demostrar a la Comunitat Internacional la fase predemocràtica en que està instal.lat l´Estat espanyol. Au, ja podeu seguir amb la vostra estratègia, uns a implorar clemència a l´ocupant , i els altres a seguir fent de palangana del senescal.

HANG THE DJ!

2010-07-09T14:29:00.003+02:00

....I wonder to myself could life ever be sane again?....

EL SENESCAL I EL SEU EXÈRCIT DE RATES NO PODEN!!! BRAVO ÒMNIUM!!!

2010-07-06T23:56:00.001+02:00

Avui la Nació ha guanyat una batalla. La Societat Civil catalana ha aguantat la miserable extorsió de les rates sociates amb el senescal espanyol a Catalunya al front. Feu-vos fotre, fills borts de la Pàtria!!! Aquesta colla de delegats provincials del PSOE (i col.locats per E) que okupen les nostres Institucions han usat tots els resorts que tenen a l´abast per filtrar intoxicacions, inventar-se els típics manifestos signats pels il.lustres col.laboracionistes habituals i seguir utilitzant la nostra televisió pública per escampar la seva fastigosa merda propagandística. Ens volien desmobilitzar, desactivar-nos, extorquir al poble, prostituir el missatge....I no, no han pogut. Ni amb la inestimable ajuda que els hi ha ofert la Morsa (això del Carallot ja és capítol apart....un autèntica ànima en pena....). Com bé va dir en López Tena ahir, si no els hi agrada la pancarta, que es montin la seva mani. Entre tots els hi farem veure quin serà l´esperit autèntic de la manifestació. Els hem de passar pel damunt, HEM DE SER-HI TOTS! JA NO HI HAN ARGUMENTS PER ABSENTAR-SE!

Seguem arran i que la manifestació de dissabte esdevingui una autèntica revolta separatista!! Que el senescal comuniqui a qui calgui quina és la nostra sentència: INDEPENDÈNCIA!!!

SOM-HI!! EL 10 DE JULIOL PER LA INDEPENDÈNCIA!!!

2010-07-05T01:01:00.001+02:00

El recorregut autonòmic ha acabat, i ho saben des de Lles de Cerdanya fins a Tumbuctú. És un fet objectivable, indiscutible i demostrat (Zapatero: «La sentència és el final del reconeixement de la identitat de Catalunya»). Ara toca resposta, lideratge i intel.ligència. És la gran oportunitat esperada desde fa temps, l´encaix amb Espanya és una utopia, així ha estat sentenciat i publicitat al poble català. Els il.lusos federalistes s´han quedat sense terme mig. Ens volen assimilats. O colònia o Estat. Esclaus o lliures. Donat el moment històric en el que ens trobem, ara és quan els patriotes ens hem de fer més visibles que mai. Ara és quan hem d´estar més units, ARA ÉS EL MOMENT. . Units, i al costat del poble català que sortirà als carrers de Barcelona el proper dissabte 10 de Juliol. No val quedar-se a casa o anar a la platja. No es tracta de defensar cap Estatut, al segon dia ja el varen matar. Ara és el moment de mostrar la força de l´independentisme; la multitud de gent emprenyada que hi assistirà ha de veuren´s com la força emergent protagonista d´un futur canvi en el destí de la Nació. Hem de convertir la manifestació en un clam per la independència, aquest és el nostre deure patriòtic. Els líders dels actuals partits parlamentaris catalans hauran de ser testimonis de la major demostració independentista de la història; que es visualitzi també al carrer i no només en enquestes aquesta cada vegada més gran majoria social. Depèn de nosaltres, i si ho aconseguim, no podrà ser pas manipulat ni amagat. No ofegaran la nostra veu. No podran amagar ni les nostres pancartes, ni les nostres estelades. Els errors ara són imperdonables i s´equivoquen els que es neguen a participar-hi, es tracta d´un error estratègic de proporcions bíbliques (com diria l´amic Elies). I després de la mani: estratègia, intel.ligència, generositat i unitat.

P.S. Ja hem començat a guanyar, ja l´hem reconvertit en un clam per la llibertat inclús abans de començar....La màfia pressiona pel canvi de lema (seria fantàstic que no hi anessin) mentre´s li preparen els dodotis al Tio Pepe. I avui ha quedat clar que al calvo li provocarà urticària el que hi succeirà......

"Duran i Lleida, preocupat perquè la manifestació sigui un 'aquelarre independentista".

"El líder d'Unió adverteix que la marxa del 10J podria convertir-se en un clam a favor de l'Estat propi"

El president del Comitè de Govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit que la manifestació en defensa de l'Estatut es pot convertir en un 'aquelarre independentista' si abans els partits catalans no són capaços de subscriure una resposta unitària a la sentència del Constitucional. El líder d'Unió ha instat la resta de formacions a fer autocrítica i a anteposar els interessos de país per davant dels de partit i evitar així que la ciutadania s'aboqui massivament a les tesis independentistes. 'Hem de situar el problema català al cor de la política espanyola, perquè sinó el continuarem tenint', ha assegurat el líder d'Unió. Duran i Lleida també ha definit de 'legítima i necessària' la indignació que es viu, però ha alertat que serà 'estèril' sinó s'acompanya de capacitat de treball.

Encara hi ha algú que dubti d´anar-hi??
Salut i Pàtria!!

GRÀCIES PRESIDENT!

2010-07-02T00:40:00.002+02:00

EL MÉS GRAN!!!

P.S. 12 h després, ja et trobo a faltar....comencem malament.

Sandro Rosell s'abaixa els pantalons i anirà a demanar perdó al President d'Extremadura el qual va faltar el respecte a tots els catalans, ha deixat en suspens la Presidència d´Honor de Johan Cruyff i fa parlat part del discurs d'investidura en castellà "per deferència als socis de la resta d'Espanya"......en fi, el que em temia.....

INDEPENDÈNCIA!

2010-06-28T22:26:00.002+02:00

Avui és un dia històric. Avui comença el nostre procés cap a la llibertat. Cap pacte és ja possible amb Espanya, i així s´ha demostrat a ulls de tot el poble català.
Iniciem una nova era!

P.S. A mí no em trobareu en cap mani en defensa d´un cadàver, no em manifestaré per cap utopia. El meu temps és molt valuós. Jo només em manifestaré per la independència; allà ens veurem!!

Edito: Després d´analitzar fredament la situació, i tenint en compte que convoca Òmnium i no el Govern; crec que els independentistes ens hem de fer mooooolt visibles a la famosa mani del 10- J. Hem de liderar la resposta al Espanya, i crec que s´ha d´anar. Allà hi seré amb la meva estelada!!

DELIRANT!

2010-06-24T23:00:00.001+02:00

Puigcercós aposta per «escoles islàmiques concertades»

Q.S/Agències

La coca, de pastisseria!!

AQUESTA NIT TOCA FONDUE!!! ECSPANYOLS A CASCAR-LA!!!

2010-06-16T23:31:00.000+02:00

Hem començat sucant frankfurts al formatge i ara acabarem sucant unes maduixes a la xocolata....

:
Que els donguin "pel cool"!!

BARÇA : QUO VADIS?

2010-06-14T23:36:00.000+02:00

"See the danger, always danger.....", això recitaven els mítics Joy Division. Penitents en silenci enmig d´una tristesa infinita. Un desig, una esperança....... una utopia?: que no sigui una negra nit....

CATALANS!: AVUI ENS JUGUEM LA INDEPENDÈNCIA I EL FUTUR DEL BARÇA

2010-06-13T02:28:00.000+02:00

CONSOCIS BARCELONISTES, CATALANS: NO VOTEU LA CANDIDATURA QUE VOL FER ENTRAR A LA VANGUARDIA I A LA CAIXA AL BARÇA!!!! PER LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE CLUB!!!!

RECORDEU:

ELECCIONS BARÇA - CAP II (i últim) : ALEXANDRE EL BRUT.

2010-06-10T00:49:00.005+02:00

Des de que ha començat la campanya, s´ha acusat des de tot arreu a Marc Ingla i a Joan Laporta de fer joc brut vers la candidatura d´Alexandre Rosell. Ai, ves quina cosa.....joc brut....ha, ha, ha, ha.., però amb la careta de bon jan que posa en Sandruscu, tant tendre ell amb les seves orelletes a l´aire.....El nivell manipulatiu dels mitjans no deixa de sorprendre´m, francament. Ja és hora que algú digui que aquest candidat porta cinc anys fent guerra bruta, o més ben dit, tots els poders fàctics d´aquest país han estat practicant la guerra bruta en el seu nom contra la millor junta que ha gaudit el Barça en la seva història. I ell, immaculat, utilitzant el seu silenci actiu. És molt meritori el que ha aguantat el nostre President tots aquests anys, propi d´un heroi, o millor dit: d´un súper-heroi. I és que francament, presentar-se com un santet que no ha obert boca i que no s´ha posat amb ningú fa riure quan La Vanguardia, Mundo Deportivo, Sport, Gol (el gratuït subvencionat pel tripi), Periódico, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc han estat fent-li una precampanya de cinc anys, amb moció de cemsura inclosa. I aquí tenim al meu candidat, l´Ingla. Indubtablement l´equip més brillant que garanteix la continuïtat del model. No és un gran orador, està clar, i tampoc transmet magnetisme, és evident, i a més aquests dies s´ha perdut, la veritat. Ha volgut atacar al Brut, i no ho ha sabut fer. Aquestes coses s´han de fer bé, s´ha de ser una mica més fill de puta....Espero que en els debats que resten, el meu escollit deixi ben clar que el model esportiu d´èxit i la catalanitat expansiva del club quedarà intacte tot fent entrar en contradicció al Brut. A tothom li ha de quedar clar que aquest home és l´escollit pels 400 (les 40 mítiques families que han controlat sempre el país), és dels seus i el volen col.locar. Té el suport de tots els grups mediàtics, tant catalans com espanyols. És el candidat de la caverna. Ell és el poder dels de sempre, dels que volen un Barça mesell amb una catalanitat acomplexada. Un Barça reprimit, un Barça fosc com ho haviem estat fins l´arribada a la banqueta de l´holandès volador. És un demagog de poca monta, amb interessos obscurs; si guanya, serà el responsable de l´esfondrament del model de catalanitat i èxit del nostre club. I amb un intervencionista com aquest, la pregunta és: què farà l´any que ve en Pep?

Per acabar, us deixo les preguntes que vaig enviar per mail a aquesta candidatura, encara espero resposta)

Sr. Alexandre Rosell:

Pensa desfer la pedrera fitxant al director tècnic de l´Espanyol de Cornellà? Vol potser implantar l´estil de joc de l´equip metropolità?

El director tècnic que diu que té fitxat, sap si Guardiola hi estarà d´acord?

És veritat que ha intentat fitxar Rudy Fernàndez? Sap si Xavi Pascual el vol?

És cert que era contrari al fitxatge d´Eto´o, per por a que Florentino s´enutgés?

La seva amistat amb Florentino, va més enllà de la personal i familiar? És un bon padrí?

És veritat que tenia ja preparat el fitxatge del seu amic Scolari al desembre de 2003 quan volia carregar-se al Rijkaard? (sort que la junta no li va fotre ni cas).

La seva mala relació amb el nostre President d´Honor, ve derivada per l´affair del fitxatge de Davids? Com vosté es negava i Davids va acabar sent fonamental, doncs això....

L´Hotel que vol construir la seva candidatura, qui i com el gestionarà/explotarà? Hi intervindrà Meridia Capital Partners? (l´empresa de capital risk que té el Sr.Faus, tot un tauró de l´especulació immobiliària)

Estava al darrere de la moció de cemsura presentada per Oriol Giralt el 2008?

És veritat que aquest intervencionisme que sempre ha practicat posarà en perill la continuitat de Pep Guardiola?

És cert que per vosté defensar Catalunya és fer política? O demanarà perdó per ser català?

És veritat que va col.laborar amb el seu amic Florentino mediant en el robatori de Figo?

Agrairia em respongués a aquestes preguntes, ho necessito per acabar de decidir el meu vot.

Gràcies i a reveure.

Una foto curiosa... I autèntica. Es va fer a finals d'abril i aplega, d'esquerra a dreta, Josep Maria Xercavins, empresari immobiliari, Artur Mas, president de CiU, Enric Lacalle, president de Barcelona Meeting Point, José Antich, director de La Vanguardia, Josep Cuní, periodista de TV3, Antoni Brufau, president de Repsol YPF i Joan Maria Nin, director general de La Caixa.
Asseguts hi ha, també d'esquerra a dreta, Sandro Rosell, candidat a la presidència del FC Barcelona, Antoni Vila Casas, mecenes cultural, Arcadi Calzada, expresident de Caixa Girona, i Antoni Puig, empresari.
El motiu de la reunió, naturalment, era parlar del Barça. (Font: Nació Digital).

P.S. Diumenge, a votar pel millor equip que pot garantir la continuitat de l´èxit del model Barça. A votar MARC INGLA!

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!

ISRAEL : MAI ESTARÀS SOL!

2010-05-31T23:37:00.009+02:00

Aquesta matinada el Tsahal ha avortat un nou atac a la democràcia i a la llibertat. La suposada "flotilla" pacífica resulta que amagava a insignes terroristes com Raed Salah (líder del moviment islàmic d´Israel), a més de transportar clandestinament armament a Gaza. És una curiosa manera d´enviar material humanitari a la població de Gaza, molt curiós....i molt ben preparat, tot sigui dit. Estem davant d´una operació de màrketing anti israelià muntada per la sinistre aliança entre l´islamisme i el comunisme internacionals. Així ens trobem amb un passatge farcit d´islamistes radicals turcs, agents d´Hugo Chávez, parlamentaris de la tronada esquerra europea, turistes catalanes de lo més xupi guais, armament divers, voluntaris yihadistes, comunistes ecspanyols amb molt temps lliure i moltes penques......i un llarg etcètera d´enemics de la nostra civilització; la majoria d´ells, tot sigui dit, usats com a estúpids necessaris dins l´operació. Aquesta maleïda "flotilla" va obviar l´advertiment fet per les autoritats israelianes que giressin cua. El seu pla era desafiar l´estat d´Israel, i amb la IDF no s´hi juga. Els valents soldats israelians han iniciat aquesta matinada l´abordatge i han estat atacats amb armes de foc i pals de ferro per part de la tripulació. El trist resultat és el que tots sabem: 12 soldats ferits de gravetat, i uns 14 islamistes morts. El que havia de ser un abordatge sense trets, Israel sabia que es tractava d´un desafiament en tota regla, s´ha acabat convertint en un bany de sang.

Els enemics d´Occident ho han provocat atacant a la IDF, i en legítima defensa s´han defensat. És així, tal cual. Ha estat una vergonyant operació de màrketing i la "flotilla" ha anat a buscar la guerra. Tot ho tenien planificat, i aquí segurament qui ha fallat han estat els serveis secrets d´Israel, havien de saber que els atacarien, i aquí és on han fallat.

A partir de ja començarà una nova ofensiva contra Israel i el seu dret a existir, però tots els seus enemics han de saber que el poble escollit no es rendirà mai!! Quan tothom en sigui conscient, arribarà la pau.

Us penjo un interessant video sobre els passatgers de la "flotilla" pacifista entonant càntics de guerra en que demanen la desaparició del poble jueu....molt pacifistes no sel´s veu, no? Més aviat semblen una colla de yihadistes disposats a arribar a Gaza per lluitar....

"Gaza jihad flotilla participants chanted Islamic battle cry invoking Muhammad's massacre of Jews"

I aquí la descripció en anglès dels fets cantats pels terroristes de la "flotilla".

"[Remember] Khaibar, Khaibar, oh Jews! The army of Muhammad will return!"

Khaibar is the name of the last Jewish village defeated by Muhammad's army in 628. Many Jews were killed in that battle, which marked the end of Jewish presence in Arabia. There are Muslims who see that as a precursor to future wars against Jews. At gatherings and rallies of extremists, this chant is often heard as a threat to Jews to expect to be defeated and killed again by Muslims.

Al-Jazeera also interviewed a woman who said that the flotilla participants' goal was "one of two happy endings: either Martyrdom or reaching Gaza."

ELECCIONS BARÇA- CAP. I: DESPULLANT A ALEXANDRE ROSELL

2010-05-30T02:59:00.000+02:00

Col.lage divers, sobre els múltiples disbarats del candidat del Conde i de la caverna mediàtica ecspanyola:

"El soci de fora de Catalunya s'ha sentit exclòs"

DOMINI WEB DE LA CANDIDATURA : SANDRO ROSELL.COM (s´atrevirà a carregar-se el .cat de la web del club?).........sí, el Barça és de tots els ecspanyols!!

Recull de perles al grup creat a Facebook pro Alexandre Rosell: "Sandro Rosell, presidente del F.C.Barcelona, orgulloso de ser español" (cerqueu al Facebook, és revelador els suports que té aquest personatge........):

David Martinez Martinetti Sandro Rosell: has de ser nuestro presidente, para que dejen de odiarnos a todos los cules y para que no nos vuelvan a tachar de independentistas. BARÇA O MUERTE, ARRIBA ESPAÑA!!

Salva Sanchez sandro presidente con sandro el barça es mas que un club porque con laporta es solo un club catalan.SI SI SI NOS VAMOS A MADRID trae a cesc sandro.

Manuel Casado Espero que seas el proximo presidente y hagas un Barca plural y de todos.

Didac Laruelo Un presidente que no excluya, que sabe que el barça es mas que solo Cataluña todos juntos ROSELL PRESIDENTE

Jorge Orviz Robledo Soy socio del F.C.B. el num. 127629 para ser mas exacto y residente en asturias y me he enterado hace poko q no hay posibilidad de votar para la gente q no este en el camp nou el dia d las elecciones. me parece una discriminacion muy grande y q perjudica claramente a Sandro Rosell en las elecciones, porque la gente q n...o es d catalunya lo va a tener muy dificil para viajar ese dia y la mayoria no ira, asi q el voto de los españoles del barça se vera muy mermado por ese motivo. Con este mensaje quiero denunciar esta discriminacion y animar a Rosell a q si gana las elecciones(aunque no pueda contar con nuestros votos) haga algo para quitar esta barrera dentro de uno de los mejores clubs del mundo

Aurelio René de Nicolás Mi apoyo incondicinal, aunque sea del Real Madrid, a la candidatura de Sandro Rosell. Ya está bien que se quiera manipular a un Club del prestigio del Barcelona por este impresentable Laporta. Tengo un hermano y amigos que son culés. Un abrazo.

Jose Jimenez Fariña animo sandro tu vas aser el proximo presidente y aras un barça para todos y no para unos pocos visca el barça,viva españa y visca cataluña

Aquesta és una petitíssima mostra dels suports que té aquest tal Alexandre Rosell........no hasse falta desir nada más.....o sí, en el CapII segueix el festival.....

FEDERALISME R.I.P.

2010-05-26T23:52:00.000+02:00

Doncs sí, els autoanomenats federalistes ja han esdevingut oficialment uns utòpics, uns somiatruites. Els que es prenien en serio la collonada aquesta han xocat amb la crua realitat que venim proclamant des de l´independentisme, ningú es vol federar amb ells, ves per on. No ha calgut ni la famosa sentència del prostitucional, el seu suposat "amic" i heroi de la plurinacionalitat ho ha deixat ben clar:

Madrid. EFE, 25 mayo 2010.- El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dado por culminada la “fase del autogobierno” de las comunidades autónomas y ha considerado necesario completar ahora el camino ya abierto de cooperación y participación de esas administraciones en las tareas estatales.

Doncs res, a esperar que tots els federalistes es converteixin al secessionisme, que s´ha de tocar de peus a terra i ja som grandets.

JO VOTARÉ MARC INGLA : EL MILLOR EQUIP PEL MILLOR MODEL

2010-05-25T19:34:00.003+02:00

Aquest migdia, he donat la meva signatura de suport a la candidatura de Marc Ingla. Sense cap mena de dubtes es tracta de la millor opció per assegurar el model exitosament comandat aquests darrers anys pel president Laporta. Després d´aquesta presidència excelsa, cal continuar amb el camí traçat, persistir en el model i així perllongar el període més gloriós de la història del nostre Barça. Jo, Laportista irreductible com tots sabeu, crec que en Jan s´ha equivocat apostant pel Jaume Ferrer. Una aposta, tot sigui dit, feta amb la pinça al nas. Entenc el seu enuig amb en Soriano pels fets de l´estiu de 2008. El fet és que els dimissionaris no van soportar la pressió mediàtica proespanyolista, alhora que el nostre President esdevingué exemple de resistència i victòria pel País. Malgrat tot, i davant el perill que pugui guanyar l´Alexandre Rosell (t´avergonyeix també tenir un nom català, i per això et fas dir Sandro?) hagués estat més assenyat crear una potent candidatura unitària (us sona això?) per fer front al rival a batre. Esperarem un miracle unitari de darrera hora, però francament ho veig quasi bé impossible. I així les coses, no hi ha cap dubte que per fer front amb èxit al candidat de l´espanyolam mediàtic, l´equip de l´Ingla és el més ben preparat i el que millor pot assegurar la continuitat del model. I del rival a batre, què? Doncs en breu faré un petit glossari de despropòsits per possibles despistats.

Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!

P.S. en Sandruscu "l´encausat" s´acaba de merèixer una bona vomitada després de lo d´avui (en breu). Menys demandes i més aclariments. Exigim explicacions de l´amic de Florentino, i ja en són masses les explicacions que ha de donar.......ni el Conde et podrà tapar!

ROURA DIMISSIÓ! FORA TERRORISTES DE LA NOSTRA TV!

2010-05-20T01:13:00.004+02:00

Joan Roura, sots-cap d´internacional de TV3, ha fet unes declaracions en una entrevista a El Punt

aquest passat diumenge que no tenen desperdici. Aquest tipus de periodista infecte és el que ha creat el càncer sociata que manipula els nostres mitjans públics. Aquesta és una de les "seves obres de Govern", un altre deliri progre, una altra patada als ous de la decència. El que ha dit no és quelcom inocent, no és una simple declaració multiculti de mocador de quadrets que han posat de moda, la cosa és més greu. Aquest subjecte s´ha posicionat en contra de l´existència d´Israel, ha defensat Hamàs i ha dit tota una sèrie de barbaritats que mereixerien ser portades a judici per apol.logia del terrorisme. Aquest fill de puta, omet que Israel és l´únic Estat democràtic de la zona; omet que està rodejat d´enemics que malden per la seva desaparició com a poble; omet que és la nostra primera línia de batalla contra la barbàrie islamista; omet que si Israel cau, Occident cau. El molt cabró omet que si Israel és destruit, la civilització cristiana occidental estarà amenaçada pel caos. Roura, ets un terrorista. Que Déu protegeixi el poble d´Israel!

Heus aquí alguns amiguets d´aquesta rata genocida:

SAPIGUEM FER-NOS DIGNES DE CATALUNYA : UNITAT!

2010-05-16T02:01:00.004+02:00

MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERENCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME

Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.

Tampoc no creiem que es pugui dipositar cap esperança en una fórmula de tipus federal. Pràcticament no hi ha federalistes a Espanya i els pocs que se’n diuen, a l’hora de la veritat, tampoc no acceptarien la solució singular que l’especificitat catalana requereix.

Respectem profundament l’opinió dels que discrepin del nostre punt de vista, però per a nosaltres, perquè Catalunya sobrevisqui com a nació, és indispensable que en el termini més breu possible és constitueixi pacíficament, per via de referèndum, en un estat independent integrat directament en la Unió Europea. I només aleshores, alliberada per fi de l’espoli fiscal, Catalunya podria esdevenir un país modern, pròsper i socialment avançat.

No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper Novembre podrien permetre fer un pas endavant cap aquest objectiu. Per això, els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.

La celebració d’una conferència unitària per a la independència, amb la participació activa i equilibrada de membres acreditats de plataformes i associacions sobiranistes, i dels impulsors de les consultes populars, podria ser el camí per arribar a aquesta candidatura de consens. Sabem que no és fàcil superar les legítimes diferències existents, però creiem que val la pena d’intentar-ho perquè estem convençuts que, amb la unitat, la independència és possible. I és la única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat .

Barcelona, a dotze d’abril de 2010

Signants a 11 de Maig de 2010

Josep Mª Ainaud de Lasarte (Barcelona) Advocat, Historiador i Polític de CDC

Victor Alexandre i Benet (Barcelona) Periodista i Escriptor

Antoni Mª Badia i Margarit (Barcelona) Filòleg i ex rector de la Universitat de Barcelona

Llibert Barcons i Freixas (Sabadell) Ex Director general del Banc de Sabadell

Heribert Barrera i Costa (Barcelona) Químic, ex president ERC i ex president del Parlament de Catalunya

Agustí Bassols i Parés (Barcelona) Advocat, Polític UDC, ex conseller de Justícia i President de Sobirania iJustícia

Joan Blanch i Rodríguez (Badalona) Advocat, ex alcalde Badalona i ex diputat PSC

Martí Boada i Juncà (Sant Celoni) Geògraf i Naturalista

Oriol Bohigues i Guardiola (Barcelona) Arquitecte

Moisés Broggi i Vallès (Barcelona) Cirurgià, Escriptor i Fundador de IPPNW

Miquel Calçada i Olivella (Sabadell) Periodista i Empresari de mitjans de comunicació

Salvador Cardús i Ros (Terrassa) Sociòleg i Escriptor

Ramon Carner i Alivés (St Feliu de Codines) Empresari i President del Centre Català de Negocis

Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona) Actriu

Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona) Compositor simfònic

Jordi Coca i Vilallonga (Barcelona) Escriptor, Dramaturg i Director d'escena

Oriol Domènec i Llavallol (Barcelona) Cirurgià

Àlex Fenoll i Cruells (Barcelona) Empresari

Lluís Ferrer Caubet (Palma) Veterinari, ex rector de la UAB

Josep Fornas i Martinez (Barcelona) Editor, ex secretari de Josep Tarradellas i ex diputat d’ ERC

Patricia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires) Periodista i Escriptora

Joel Joan i Juvé (Barcelona) Actor, guionista i director de teatre

Fèlix Martí i Ambel (Barcelona) Filòsof i President d’ honor del centre UNESCO a Catalunya

Jesús Mestre i Godés (Barcelona) Historiador

Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit) Escriptor i Membre del IEC

Joan Monràs i Vinyes (Sabadell) Enginyer Tèxtil i ex empresari Tèxtil

Marc Monràs i Vinyes (Sabadell) Empresari

Pedro Morón de la Fuente (Granada) Periodista, Escriptor i President de Catalonia Acord

Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona) Teòleg, Filòsof i Escriptor

Mª Teresa Peyrí i Macià (Barcelona) Vídua de Carles Pi-Sunyer i neta de Francesc Macià

Núria Pi-Sunyer i Coberta (Barcelona) Escriptora i filla de Carles Pi-Sunyer

Jordi Porta i Ribalta (Barcelona) Humanista, ex president Òmnium Cultural i Membre de UNESCO

Catalunya

Eveli Puig i Doria (Barcelona) Advocat, Empresari, Publicista i Fundador de CDC

Jordi Roch i Bosch (Barcelona) Metge i President Mundial Joventuts Musicals

Xavier Roig i Castelló (Barcelona) Enginyer, Empresari i Assagista

Antoni Ros i Marbà (L’Hospitalet de Ll.) Director d’orquestra Simfònica

Jacint Ros i Hombravella (Barcelona) Catedràtic emèrit d’economia de la UB

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona) Filòsof, catedràtic d'estètica a la EAB. Fundador del Institute for the Humanities

Miquel Rubirola i Torrent (Arenys de Mar), Economista, ex alcalde d’Arenys de Mar per CiU.

Jordi Sales i Coderch (Barcelona) Doctorat en Filosofia i President Rector de la UCE

Eva Serra i Puig (Barcelona) Historiadora i Política

Màrius Serra i Roig (Barcelona) Escriptor, Periodista i Enigmista

Josep Miquel Servià i Figa (Palamós) Poeta i Escriptor

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc) Filòleg i Vicepresident del IEC

Josep Mª Solé i Sabaté (Lleida) Historiador

Tilbert Didac Stegmann (Barcelona) Catedràtic de Filologia Romànica a Frankfurt.

Miquel Strubell i Trueta (Òxford) Sociolingüista i Fundador de Sobirania i Progrés

Josep M Terricabras i Nogueras (Calella) Catedràtic de Filosofia de l'universitat de Girona i Escriptor

Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles) Assagista, Humanista, ex rector de la UVIC

Marià Trabal i Villena (Barcelona) Advocat i Historiador

Amèlia Trueta i Llacuna (Barcelona) Llicenciada en Història i Escriptora

Domènec Vendrell i Vila (Barcelona) Cardiòleg i Empresari de Centres de Salut

Francesc Vicens i Giralt (Barcelona) Escriptor i Polític

Joan Pere Viladecans (Barcelona) Pintor

HEREU: TIR AL SOCIATA!

2010-05-12T20:31:00.000+02:00

Ja he votat. Després de la tonteria olímpica de fa tres mesos (veure "Sociates on ice"), a l´idiota de l´Hereu no se li ocurreix cap altra cosa que fotre un tramvia pel mig de la Diagonal. Aquesta surrealista ocurrència, és pròpia d´un dement....Ja fa anys que el Govern de la Ciutat de Barcelona ha criminalitzat l´ús del cotxe particular, ara no m´estendré amb tot el que han fet (són tantes les animalades que han comés que no hi cabrien en un sol post....); l´actual maniobra urbanística en marxa a la Diagonal és una derivada més d´aquest odi malaltís a les quatre rodes. A on anirà a petar el trànsit que es desviarà? Amb tot de tramvies amunt i avall, quants atropellaments es produiran en un lloc tant concorregut? No volen espai per passejar? Què diuen els experts? Quants calés s´embutxacarà en comissions la màfia? És de bojos. Si algú ha fet intransitable pels peatons la principal avinguda de la nostra malaurada capital, han estat les nefastes polítiques ecopijas que han practicat els darrers governs sociates; la Diagonal l´han trinxat ells amb els vint mil putus carrils bici que hi han entaforat. Ras i curt.
No tenint-ne prou, al putu crack de l´Hereu no se li ocurreix una altra cosa que muntar-se un referèndum per legitimar? el nou disbarat urbanístic. Un autohomenatge, una orgiàstica despesa de milions d´euros en publicitat per remuntar la popularitat perduda. "Un 15% de participació seria un èxit" ha dit un representant de l´Ajuntament, què miserables i fastigosos que són. Aquestes rates porten mesos dient que el fet que voti el 30% del cens en les consultes independentistes és un fracàs; amb quatre duros i una canya triplicaran la participació d´aquesta fantotxada, i després dels 2 milions d´euros això què serà doncs? El vostre Waterloo?. Aquest era bàsicament l´argument que em feia dubtar si votar o no, em fotia molt participar d´això. La temptció d´escupir a la cara al babós ha estat massa gran, no ho he pogut evitar i he votat. Els propers dies riurem i molt, això put a tupinada i tinc ganes de veure com justifiquen totes les irregularitas del procés. L´escàndol està servit, gràcies Hereu per l´espectacle d´aquests dies. Per cert, vas votar, o no? T´han pillat? Ha, ha.....escupiu-lo sense pietat!

ATACS I DEFECACIONS DE LES RATES SOCIATES

2010-05-01T00:59:00.002+02:00

Antonio Franco: "El secessionisme és bastant rural"
"el secessionisme està recolzat per entre el 15% i el 18% dels catalans, un percentatge que els indicadors solvents ja acrediten des de fa un cert temps".
"l’independentisme és sobretot patrimoni de la Catalunya menys industrial, menys tecnològica i menys cosmopolita".
"El pes electoral de les persones del segment partidari de trencar amb Espanya és molt superior al de la població urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en general més espanyolista".

Aquestes són només unes quantes perles que ha defecat en un article al psoeriódico aquesta rata sociata. Evidentment, no entraré a analitzar aquesta mena d´excrements. Ara, el que em ve de gust és dir el que a mi em surt dels pebrots.

Tal i com demostren els estudis més seriosos sobre el tema, a les presons catalanes l´idioma quasi bé exclusiu és l´espanyol. Aquest fet empíric, bé derivat del patètic nivell formatiu dels colons. En un món globalitzat, ni el molt honorable xarnego de Cornellà sap parlar idiomes. Està també demostrat que l´àrea metropolitana de Barcelona està plena d´espanyolots sense estudis, de marujas repintades que van amb xandall i tacons al Carrefour, de quillos i lolailas sense glamour, de catetos, ignorants, bruts, i de gent que no mira mai la teletré i "que no hablo catalán, faltaría más". Un estudi de l´Universitat de Stamford ha conclós recentment que els descendents de la immigració espanyola que han volgut viure com a catalans, s´han culturitzat i molts d´ells votarien a favor de la independència. No cal dir que l´ estudi d´aquesta prestigiosa Universitat, ha emplenat de nervis les clavegueres de Nicaragua. Un bon Senyor de les Rates ha de mimar el seu eixam, assegurar-se que al seu cau segueixi regnant la merda. Franco, Franco ets un miserable manipulador. Ets escòria espanyola, una gegantina defecació sociata.

P.S. Excel.lent notícia l´article del defecador; davant la propera sentència del TC, es posen ja les venes a la ferida. Ens seguiran atacant, i aquesta és una gran notícia. La societat catalana s´adonarà majoritàriament que ja no és posssible cap pacte amb Ecspanya, i que per no enfonsar-nos caldrà tirar endavant pel camí més curt.

Article al psoeriódico

UN ORGULL VIURE LA LLEGENDA. ENDAVANT BARÇA! SEMPRE AMB VOSALTRES!!

2010-04-29T00:12:00.000+02:00

PASSARAN ELS ANYS I SEMPRE RECORDAREM AQUEST EQUIP. HEM CAIGUT COM CAUEN ELS MITES: GUANYANT I DOMINANT EN TOT MOMENT A L´ADVERSARI. VEURE JUGAR AL PIQUÉ I ESCOLTAR PARLAR AL TOURÉ EN CATALÀ ÉS LA MÀXIMA EXPRESSIÓ DE L´HERÈNCIA QUE ENS DEIXA LA JUNTA DE LAPORTA. UN MODEL, UN ORGULL, SOM EL QUE SOM!
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!

EN MEMÒRIA DELS GERMANS BADIA : PÀTRIA I HONOR!

2010-04-27T17:20:00.001+02:00

El 28 d´abril de 1.936 foren assassinats per pistolers anarquistes els germans Badia. Els enemics de la nostra Nació els mataren de manera covarda, però nosaltres sempre hi serem per defensar valentment els seus ideals.

«	Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita.	»
—Miquel Badia i Capell, Carta a un amic (París, 21 de febrer del 1935)

Miquel Badia i Capell:

Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març del 1906 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català que milità a Estat Català, fou Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana i un dels organitzadors de la jornada revolucionària coneguda com els fets del sis d'octubre el 1934. Estudia el batxillerat a Lleida, i el 1922 es trasllada a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. Nacionalista radical, s'afilià a Estat Català tot just quan Francesc Macià l'acaba de fundar i fou un dels fundadors de la seva facció armada, la Germandat Catalana de la Bandera Negra, durant la dictadura. Implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII durant una visita de l'any 1925 a la ciutat comtal (complot del Garraf), és detingut i condemnat a 12 anys de presó. És traslladat als penals d'Alcalá i d'Ocaña, on passa 3 anys empresonat. El 1930, amb la caiguda del dictador Primo de Rivera, és amnistiat.
Proclamada la República, és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 passa a ser secretari d'en Josep Dencàs, conseller de Sanitat i d'Assistència Social. El 24 de novembre del 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga.
El desembre del 1933 és designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 passa a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia a Catalunya). Va perseguir implacablement el pistolerisme obrer de signe anarquista en un moment en el qual es trobava molt actiu. El setembre del 1934 és forçat a dimitir arran d'un incident en el procés Xammar.
Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Per aquests fets, s'ha d'exiliar a França, Amèrica, Alemanya, Bèlgica i finalment Andorra. Amb l'entrada de la nova coalició d'esquerres al govern de Madrid, retorna el 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
El dia 28 d'abril del 1936, a dos quarts de dues de la tarda, és assassinat amb el seu germà Josep Badia i Capell al carrer Muntaner de Barcelona per membres de la FAI com a represàlia per la seva anterior campanya contra membres de la CNT-FAI.

Josep Badia i Capell

Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1936) fou un polític català, germà de Miquel Badia i Capell. Es traslladà a estudiar a Barcelona i es va afiliar a les Joventuts d'Estat Català el 1922. El 1931 era vocal de l'Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, presidit per Josep Dencàs i Puigdollers. Amb el seu germà, que era cap del Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat, va participar en els fets del sis d'octubre de 1934 i organitzà escamots armats per tal de defensar-se dels grups d'autodefensa de la FAI. Morí assassinat juntament amb el seu germà el 28 d'abril del 1936 a Barcelona.

PER SANT JORDI, RECUPEREM ELS NOSTRES SÍMBOLS. HOMENATGEM LA BANDERA DE LA NOSTRA MILÍCIA!

2010-04-21T19:45:00.001+02:00

RECUPEREM LA BANDERA DE SANT JORDI!

En més d’una ocasió s’ha dit,i amb molta raó, que calia recuperar la nostra història, tan falsejada pel centralisme i,no cal dir,pel franquisme. El desconeixement quasi absolut que es té de la bandera de Sant Jordi, de com és i de quina és la seva significació per a nosaltres, n’és una bona mostra. Parlar avui, doncs, de la conveniència de la recuperació de la bandera del patró de Catalunya, de voler veure-la novament al costat de les quatre barres als edificis institucionals i,també, als balcons de les nostres cases en les festes i commemoracions, demana una explicació prèvia.
La història de les banderes, i més les anomenades «nacionals o dels estats», és una invenció molt recent. Moltes han estat creades per decret. Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament històriada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (S.XIII).
Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395).
La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendart de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut.
Ramon Muntaner ens diu en la seva crònica de l’expedició catalana a Orient que fou la bandera de Sant Jordi la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons Joan Ainaud, ja a finals del 1300.
La bandera de Sant Jordi serà ultrajada el 1714 juntament amb d’altres estendarts històrics catalans. Amb la caiguda de Barcelona, la bandera ens va ser arrabassada i portada a Madrid, i mai més no ha estat tornada.
Amb la voluntad de treballar per a la recuperació de tot allò que expressi la identitat de Catalunya, fem una crida a les entitats catalanes i a tots els ciutadans perquè el dia 23 d’abril posin la bandera de Sant Jordi als balcons, juntament amb la de les quatres barres.

Fragment extret de la pàgina dels Amics de la Bandera de Sant Jordi.

Bona Diada de Sant Jordi! Orgull i Honor!

Ni Tribunal, ni sentència: INDEPENDÈNCIA!

2010-04-16T13:16:00.001+02:00

Montilla, sé que no ho podràs entendre mai (o sí...) ja que exerceixes com a estranger i a sobre ets sociata (ho tens tot desgraciat), però que et quedi clara una cosa: LA SENTÈNCIA QUE L´ACATI TA MARE!! JA VA SENT HORA QUE TOTHOM OBRI ELS ULLS. Restarem amatents als aconteixements, si és que n´hi han és clar.................TC no ens defraudeu......

Salut i Pàtria!

Adhesió a l´Editorial del Nació Digital

Ni tribunal, ni sentència: independència

Catalunya està pendent des de fa quatre anys que un tribunal format per jutges espanyols elegits per partits polítics espanyols decideixi el nostre futur polític. De res no haurà servit que l'Estatut sigui el resultat d'un procés raonablement democràtic, iniciat al Parlament de Catalunya i que ha obtingut l'aprovació del poble en referèndum i de les dues cambres legislatives espanyoles. I sense oblidar que havent perdut pel camí nombroses atribucions de poder nacional per al nostre poble.

Com deia Miquel Calçada, arribarà un dia que serem lliures i no podrem entendre perquè ens vam passar tants i tants anys donant voltes inútils a la sínia fatal de l'Estat espanyol. Tancats en un carreró sense sortida de voler "fer pedagogia catalanista" a un Estat que no la necessita, perquè sap perfectament que Catalunya sí que és una nació i que cal mantenir-la lligada de peus i mans en favor d'Espanya.

Si som una nació, amb arrels centenàries, ens cal actuar en conseqüència: parlar de tu a tu amb Espanya i prescindir de tribunals i sentències que per als ciutadans espanyols poden ser molt vinculants, però que en el procés de construcció institucional de Catalunya, no haurien de passar d'anècdota menor. Aquí cal parlar seriosament, de nació a nació, i la resta són mesures pal•liatives per allargar una agonia política que amenaça de portar-nos a una decadència irreversible en tots els aspectes.

Acatar la sentència, com preconitza el president Montilla, és una actitud lògica per als qui posen Espanya i els seus interessos per davant de Catalunya. Convocar un altre referèndum en què s'invoqués el poble per apuntalar el fracàs d'una classe política sencera, seria un disbarat monumental, una burla a la gent que es guanya la vida treballant. Una facècia més per desviar les responsabilitats i no haver d’admetre que som presoners d’Espanya.

Per a una nació que aspira a respondre als interessos de la seva ciutadania, no hi ha terceres vies de vergonya que serveixin per amagar allò que és essencial en la crisi del Constitucional: que ells decideixen per nosaltres i que, per més pegats que es posin, som una trista colònia, una província més d'un imperi decaigut.

Ni tribunal, ni sentència: independència.

"LAPSUS" IMPERDONABLE D´ARTUR MAS: SOM UNA NACIÓ!!

2010-04-13T20:11:00.000+02:00

Ahir al vespre vaig seguir l´entrevista de la Terribes al futur President (està clar que no hi haurà ja més tripis possibles, no?). Del que va dir, res de nou, com sempre. Al fer-li l´entrevistadora la pregunta de sempre: "és vosté independentista?", va quedar palès que cada cop els hi costa més justificar-se per fugir d´estudi (dubtes, silencis, circumloquis absurds.....). Puc entendre l´estratègia de CiU de marejar la perdiu, és la seva especialitat, ells agafen vots de tot arreu i és clar, per acabar amb el tripi tot s´hi val, no?. Doncs no, tot no s´hi val Sr.Mas. És inadmissible que el qui se suposa que ens ha de treure del negre pou tripartit tampoc es cregui el país, m´explicaré. Vaig saltar del sofà a l´escoltar la frase següent: ".....jo crec que Catalunya és una Nació......". Òstia! Com pot dir això? El fet que Catalunya sigui una Nació, no és quelcom subjectiu que cregui el Sr.Mas......és un fet objectiu!!.
Això és negar-nos a nosaltres mateixos i entrar en un debat absurd que entusiasma als ecspanyols. El problema de l´expressió rau en que demostra que el Sr.Mas tampoc creu en Catalunya, i s´ha de dir i denunciar. Suposo que es va tractar d´un lapsus del moment (li dono el benefici del dubte), però el subconscient el va trair i és que aquesta mena de lapsus són molt significatius del que està passant els darrers anys en la política catalana. Aquí no hi ha cap polític, CAP, que es cregui Catalunya. No hi ha cap polític que cregui en la Nació, ni en el seu futur ni en la seva llibertat. Cal aire nou al Parlament, cal ventilar la mediocritat i la cobardia. A Rcat reivindicavem la "Dignitat" (us en recordeu d´aquells temps abans de l´harakiri?.....), i és això el que Catalunya necessita com a pas previ a la llibertat : sense defensar la nostra Dignitat com a Nació, no serem capaços d´assolir la Llibertat. La Dignitat Sr.Mas comença per no fer aquesta mena de consideracions subjectives sobre nosaltres mateixos, repeteixo: CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ, un fet objectiu, una realitat. Esperem que, malgrat els mesos que s´han perdut, es pugui presentar una opció clarament secessionista i unitària potent per fer posar les piles als convergents i al ruxadet que quedi de la pluja fina, ans el contrari ens espera el desert.............això sí, podrem brindar per cel.lebrar la fi del malson sociata.

P.S. Què, com ho tenim Jan?

ELS NOSTRES DÉUS TORNEN A PASSEJAR-SE PER L´AVERN. HO HEM TORNAT A FER!!

2010-04-11T12:31:00.002+02:00

NOVA LLIÇÓ ALS ESPANYOLS, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!

QUE US DONIN "PEL COOL"

"WALLS COME TUMBLING DOWN!"

2010-03-20T09:41:00.001+01:00

Contra la grisor, sempre ens quedarà el NORTHERN SOUL!

"You don't have to take this crap
You don't have to sit back and relax
You can actually try changing it
I know we've always been taught to rely
Upon those in authority -
But you never know until you try
How things just might be -
If we came together so strongly"

UPTIGHT!!

PROFÈTIC: "UN EQUIP DE FUTBOL VA SER LA RIOTA DEL MÓN"

2010-03-11T17:26:00.004+01:00

A LA RUE!!

2010-03-11T00:33:00.002+01:00

ACTE DE DIGNITAT CONTRA EL LINXAMENT PÚBLIC DE PATRIOTES

2010-02-07T00:21:00.001+01:00

DIGNITAT:

Fins avui no he tingut esma per escriure, m´ha estat del tot impossible poder lligar més de tres paraules i de fet no sé com collons sortirà el post. Dijous passat, a les 19:30h vaig presentar als meus companys de Junta la meva dimissió com a responsable de relacions institucionals, fent-la posteriorment pública a l´Assemblea del meu Districte. És de caràcter irrevocable, per escrit i signada; presentada abans que es donguessin explicacions als coordinadors territorials a Sant Cugat. M´eren igual les explicacions, ja ho tenia decidit des del dilluns. El meu és un acte de dignitat personal vers la vergonya que m´ha produit aquests dies veure com s´ha donat peu al vexament i a la humiliació pública de dos patriotes irreductibles com en Francesc Abad i l´Emili Valdero. En el cas del Francesc, a més és amic meu personal, i com us podeu imaginar, el dolor ha estat encara més gran. Jo no puc des de la Junta donar cobertura al que s´ha fet amb ells, no puc, no vull; estic convençut que un altre company podrà desenvolupar la tasca a realitzar millor que jo. A partir d´ara restaré a la rereguarda fins que em cridin a lluitar, jo sóc un insignificant guerrer i no pretenc ser res més, ara mateix tampoc podria ser res més. No penso entrar en un debat de raons. Tothom pot cometre errors en un moment donat, tots tenim dret a cometrel´s, inclús el nostre abans venerat Dr.; però el que NO ES POT FER MAI és provocar un linxament injust i sagnant venent-lo com un simple "dany col.lateral" quan el possible error comès (si és que n´hi hagut algun) no ho justifica de cap de les maneres. Si hi havien problemes o diferències a la Junta HI HAVIEN MIL MANERES DE SOLUCIONAR-HO.

PATRIOTISME:

Aquests dies s´han trencat moltes coses, però malgrat tot, jo SÍ que seguiré militant a RCAT. Hi seguiré militant perquè a hores d´ara és l´únic exèrcit organitzat que ens pot dur a iniciar el procès d´alliberament nacional (un exèrcit que el començaren a formar, tot sigui dit, companys com en Francesc i l´Emili). Hi seguiré militant perquè he trobat arreu companys d´armes excepcionals, d´una vàlua i categoria imprescindibles pel país. Hi seguiré militant perquè la supervivència de la Nació està en joc i no hi ha CAP més opció. Hi seguiré militant perquè no puc deixar als meus amics del Districte, precisament ara, quan la batalla és a tocar; quina èpica la de Sant Andreu aquests mesos! ha estat una de les experiències més emocionants de la meva vida a més d´un orgull indescriptible pencar al costat de patriotes de totes les edats, ideologies i condició social. Dit tot això, val a dir que la confiança d´un exèrcit en el seu general és vital, i aquesta ha quedat tocada (al menys per alguns); ara bé, pensem que es l´únic general que tenim (de moment). Ell ha liderat el gruix de les tropes fins els murs, però l´assalt final serà probablement dirigit per un altre general que probablement vindrà a més amb reforços. Pensem que aquest era el nostre objectiu inicial, la unitat de tots els guerrers. Anirem a combatre, i ho farem amb els ulls inflats de sang apuntant les espases a les iugulars dels defensors de la fortalesa. Hem de curar-nos les ferides, restituir als patriotes l´honor malmès injustament, reposar i agafar forces. La batalla d´aquest 2.010 espera a tots els patriotes: engruixim entre tots el mur d´escuts, reviseu les cotes de malla i a per ells! La victòria ens espera!!

Gràcies Francesc per tot el que has fet, per tot el que has aportat, per la teva fermesa i integritat. El fruit de la teva dedicació, il.lusió, energia, professionalitat i esforç el veuràs nèixer a curt plaç perquè tu hauràs estat un dels principals partíceps. Serà un orgull estar amb tu dins el mur d´escuts avançant cap les defenses enemigues: DÉU, PÀTRIA I HONOR!

A tots els amics, companys, saludats, i lectors anònims en general, us comunico que deixo temporalment d´escriure en aquest vostre bloc. Necessito un temps per curar-me les ferides, haig de tornar a agafar les forces que ara mateix em falten.

Ens veiem en l´assalt final!!

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN!

TEENAGE KICKS

2010-01-27T23:28:00.002+01:00

Avui m´he retrobat amb elles. Polsoses, injustament arraconades a l´altell, oblidades. Partíceps de centenars de batalles; companyes de mil gresques. Un cop enllustrades, encara llueixen com els vells temps....."teenage dreams so hard to beat....". Regust a rebeldia, signe d´identitat i orgull. Em punxo a la vena als sublims Undertones i m´esclata a les venes el ritme amfetamínic; "Teenage kicks" com a banda sonora de l´embriac de nostalgia "I need excitement oh i need it bad...".

SUBVENCIONAR VOL DIR COMPRAR (Article publicat a www.salvadorsostres.com)

2010-01-19T00:10:00.003+01:00

Article d´en Sostres al seu bloc, més clar impossible.

Salvador Sostres

Diumenge, 17 de gener de 2010

L’aliança entre el president Laporta i el doctor Carretero sembla que ja només depèn del darrer gest, l’acord és quasi total, i no crec que triguin gaire a anunciar-la. Sembla que tots dos han entès que és un suïcidi presentar-se a les properes eleccions nacionals per separat. La marginació mediàtica a què els mitjans de comunicació catalans sotmeten tant Reagrupament com el discurs polític de Laporta fa que molta gent pugui pensar que la cosa està estancada, però el moviment creix i és intensa la mar de fons. Va ser patètic que Le Monde o el Corriere fessin referència a l’entrevista que vaig fer-li al president del Barça a El Mundo d’una manera més intensa i concedint-li més espai que per exemple La Vanguardia.
Hi ha diaris que creuen que a força de negar la realitat poden arribar a fer que no existeixi, però també els podria passar que els lectors es cansessin d’estar desinformats i decidissin millorar el nivell de llurs lectures. Catalunya té un gravíssim dèficit de llibertat. Diu molt poc dels mitjans de comunicació catalans que ignorin un dels moviments polítics més nous i emergents i expectants dels darrers anys. Som un dels pocs països democràtics del món que quan no estem d’acord amb la notícia no la publiquem, en lloc d’explicar-la i explicar també per què no hi estem d’acord. Té raó el doctor Carretero quan diu que la nostra democràcia és de molt poca qualitat: i no només perquè no podem decidir el nostre futur com a catalans, i no només perquè tinguem un president que no ha guanyat les eleccions i un govern format per tres partits perdedors, sinó perquè tenim una premsa subvencionada, és a dir, comprada, que viu de servir els interessos particulars de les institucions i el govern que materialment la compra -amb diners de tots- en lloc d’atendre els interessos dels lectors amb informació certa i opinions valentes i lliures. Pel que fa a mi i com ja he explicat moltes vegades votaré Convergència i crec que l’Artur Mas serà el millor president que Catalunya hagi tingut mai, però és impresentable i una vergonya per a tota la premsa catalana que la gran entrevista política al president Laporta només s’hagi pogut publicar a El Mundo, i és també una vergonya i un insult a la intel·ligència dels catalans que tractin el doctor Carretero com si no fos ningú: fonamentalment perquè no és veritat i per tant tot plegat constitueix una monumental estafa. Potser si els diaris fessin periodisme en lloc de fer de minyones del poder, tornarien a vendre alguns exemplars i podrien guanyar-se la vida com empreses decents i no fent de tristes prostitutes. A Catalunya hi ha un gravíssim dèficit de llibertat i els diaris tal com avui estan plantejats són una presa de pèl, una pantomima, una escena de saló amb bagasses que es fan la ballarina però que són més putes que les gallines. És inconcebible que davant de l’històric sotrac polític que Reagrupament i el president Laporta són a punt de protagonitzar a la vida pública catalana, els diaris mirin cap a una altra banda i no facin un minuciós i exhaustiu seguiment d’aquest procés extraordinari. Després s’estranyen que ja la gent no compri diaris catalans. Per què comprar-vos, si ja abans Montilla us ha comprat?

Per cert, JO SÍ QUE VULL A JOAN LAPORTA AMB REGRUPAMENT!

L´ESPERIT DE REAGRUPAMENT

2010-01-17T12:40:00.001+01:00

SANT ANDREU (BARCELONA), 27 DE NOVEMBRE DE 2009

HANG THE DJ!

SOCIATES "ON ICE"

2010-01-13T20:21:00.007+01:00

Avui he tingut un despertar espectacular. Brutal. Endormiscat entre els llençols, escolto la veu del Basté anunciant la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d´Hivern!!!???. He cregut estar somiant sota els efectes d´algun psicotròpic. La trempera matinera m´ha fet veure que no, que estava despert i ben despert. El primer que he pensat és que veritablement aquesta colla de delinqüents que ens governen la capital (i arreu) han d´estar acollonits. El babós de l´Hereu s´ho ha de veure molt negre per "pensar" una parida tant patètica com aquesta. La capacitat de sorprendre´m que tenen aquests sociates merdosos no té límit, ho haig de reconèixer. Són tant polivalents que igual et monten un prostíbul al mig del carrer, com se´n van de vacances per Mauritània a compartir la seva multicultitonteria amb Al-Qaeda. Queda clar que aquesta maniobra obeeix al darrer intent d´espanyolitzar-nos i evitar el que aquesta colla de mal parits anomena "desafecció". Volen canviar l´agenda pels propers anys, i no, l´agenda dels propers anys serà la que tots sabem.

Visca la Terra, Mori el malgovern!

L´EMBAUCADOR CONTRAATACA!!

2010-01-10T13:55:00.011+01:00

Sense casc de Darth Vader, amb tota la barra que Déu nostro Senyor li ha donat, el pinotxo nostrat ha donat inici a la seva particular campanya electoral...QUE COMENCI LA FESTA!!!

GENER DE 2.010

"ERC NOMÉS PACTARÀ AMB QUI ACCEPTI CONVOCAR UNA CONSULTA SOBIRANISTA"

SETEMBRE DE 2.006

"PUIGCERCÓS DIU QUE ARA S´ESTÀ VEIENT LA PITJOR CARA DEL PSC I DEMANA ALS SEUS VOTANTS INDECISOS QUE VOTIN ERC"

http://www.3cat24.cat/noticia/143611/altres/Puigcercos-diu-que-ara-sesta-veient-la-pitjor-cara-del-PSC-i-demana-als-seus-votants-indecisos-que-optin-per-ERC

"Qualsevol pacte que farà ERC no serà com el de fa tres anys. En un acord amb el PSC, els socialistes haurien de pesar menys. Quan el PSC hi és, el govern de la Generalitat perd perfil propi".

"S'ha demostrat que no hi ha tanta diferència entre PSC i CiU. No hi ha motius de desacord en qüestions essencials com el finançament, la gestió de les grans infraestructures, la llengua... No hi veiem els matisos. Amb la base d'un programa electoral que inclogui un NOU HORITZÓ NACIONAL per a Catalunya i un programa social nosaltres podem arribar a un acord amb uns o amb altres".

http://paper.avui.cat/article/politica/83711/psc/ha/incrementat/la/seva/supeditacio/psoe.html

ARA MÉS QUE MAI : PATRIOTISME I DIGNITAT

2009-12-24T17:58:00.003+01:00

En memòria de Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1.859-Barcelona 25 de desembre de 1.933):

VENTURA GASSOL
"Les tombes flamejants"

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants. "

Pàtria i Honor!
Bon Nadal a tothom!!

GRÀCIES JAN I GRÀCIES PEP PER LA MÀGIA ETERNA

2009-12-21T16:16:00.004+01:00

EXIGEIXO PER ALS SENYORS JOAN LAPORTA I JOSEP GUARDIOLA LA CREU DE SANT JORDI JA!

CEL.LEBREM-HO!

2009-12-17T12:06:00.003+01:00

SEMBLA QUE FINALMENT S´HA IMPOSAT EL SENY!

DESCONCERT "POST-COITUM"

2009-12-15T18:03:00.012+01:00

No hem tingut ni el dret de poder fumar la cigarreta després del polvo del diumenge. El pitjor de tot, és que en teniem dret a més d´un, però....Amb el cap ja més fred, desconcertat però encara, mel´s estic fumant a cabassos perquè, què collons, quin Gran Dia. Abans d´entrar en qualsevol mena d´anàlisi, és imprescindible partir d´una premisa indiscutible: el que s´ha aconseguit amb les votacions del 13-D és un èxit. És un èxit i punt; no s´ha d´entrar en cap mena de debat sobre aquesta consideració. El simple fet que milers de voluntaris hagin dedicat els seus calers i les seves hores a organitzar una consulta d´aquesta mena, sense més mitjans que el seu esforç i la seva professionalitat, torejant amb la vergonyant indiferència de la majoria dels mitjans de comunicació nacionals, i aconseguir arrossegar a un munt de gent a les urnes (un 21% en el cas de les consultes depenents de la Coord.Nacional; i un 41% a Osona) això ja és quelcom espectacular. Ha estat una iniciativa pionera al món occidental com així ho ha reflectit l´al.lucinada premsa internacional.

El que queda clar, i no hi queda cap dubte són dues coses: hem internacionalitzat el conflicte i s´ha situat la independència al centre del debat polític. Així doncs, felicitar a TOTS els patriotes que ho han fet possible.

Dit això, hauriem d´evitar caure en un onanisme desaforat. Hi han hagut errors, i tant que n´hi han hagut, però per totes dues bandes; recordem quines són les parts: l´organització d´Osona Decideix (OD) i la Coordinadora Nacional de Consultes (CN). Al meu parer han existit dos errors conceptuals a l´inflar el cens amb la franja d´edat dels 16 als 18 anys, i oferir el dret a vot als immigrants empadronats. Sobre aquest punt polèmic, crec que hem de ser conseqüents. Si a la majoria de països de la UE es demana uns coneixements sobre el país en el que es viu per tenir tota una sèrie de drets, aquí no podem anar per lliure en aquest tema; el resultat de tot això és que han anat a votar quatre. Sense aquesta inflamenta del cens, la mitjana de la participació haguès estat de 10 punts superior arreu. Abans de parlar del "follon post coitum"; cal remarcar que López Tena (OD) ha muntat un dispositiu a la comarca d´Osona impressionant, fet amb un rigor i una professionalitat envejables, i els resultats han estat aquí sí espectaculars. S´ha treballat molt i bé, i ho han fet millor que la Coordinadora Nacional, ras i curt. A la CN, li diria que algunes consultes s´haguèssin hagut de repensar; no passava res si per exemple a Vilanova, s´hagués organitzat amb més temps, el 25 d´abril per exemple. S´ha d´apendre del que no ha sortit bé, i crec que plantejar a Barcelona ciutat una consulta el 25 d´abril és un suïcidi i una temeritat degut a la falta de temps material per preparar-ho bé. De qualsevol manera, i sé que em faig pesat: felicitats a TOTS els que vau col.laborar a Vilanova, a Vilafranca, a Vic, a Manlleu, a Besalú, a Roses i a tots els municipis: La Nació us està agraïts perquè heu fet Història.

I ara sí, haig de parlar de l´espectacle lamentable del 14-D. Trist, agre i patètic per part de les dues parts tristament enfrontades (es veia venir que podia passar). Tots els protagonistes l´han cagat, TOTS. Errors encadenats, primer la CN al barrejar les xifres pròpies amb les d´Osona sense haver-ho pactat (amb el tal Uriel pel mig, no és d´estranyar); monumental cagada del López Tena a l´entrar a sac a ventilar la merda de la forma que no tocava i el dia que no s´havia de fer mai de la vida....un zero per tots plegats. Senyor López Tena, amb la bona feina que ha fet, ha dilapidat la seva gestió amb l´exabrupte d´ahir. Segur que deu tenir molta raó i les seves raons, però tant costava esperar una setmana a cagar-se en tot? Ha reventat l´efecte de l´èxit inqüestionable de les consultes, s´en ha donat compte? Als de la CN els hi preguntaria a què cony estan jugant? Uriel, vols tapar les vergonyes d´E? o potser et vols reagrupar? Seguiu el rotllo aquest de la Gran Coalició? Calia que el Móra presentés la ILP per lliure? No entenc res del que està passant, dec ser tonto. A Catalunya sobren vedettes efímeres de cabaret, el que cal és UNITAT sota un fort lideratge amb una organització al darrere ben entrenada que arrossegui la massa independentista cap el Parlament, que és on veritablement es pot trobar la sortida al nostre conflicte. Aparquem d´una vegada els egos, unim-nos d´una punyetera vegada.
UNITS GUANYAREM!!

LA IMBECILITAT ECOPIJA I EL FILLDEPUTISME SOCIATA

2009-12-12T01:03:00.014+01:00

JOAN HERRERA AFIRMA QUE LA CONSULTA HAURIA DE PROPOSAR MÉS RESPOSTES

EL PSC ACUSA TV3 DE "SOBREDIMENSIONAR" EL 13-D

Perquè som una Nació, perquè volem ser un país del món, perquè volem un futur de catalanitat plena pels nostres fills i perquè estem fins els collons de ser una puta colònia ecspanyola: VOTAREM INDEPENDÈNCIA

FESTA MAJOR (2ª Part) : HOMENATGE A JOAN SOLÀ

2009-12-10T16:10:00.006+01:00

Aquesta és la crònica enviada als mitjans de comunicació, com sempre, quasi bé cap d´ells ni ho ha publicat ni mencionat en un breu, valgui publicitar-ho des d´aquest modestíssim bloc.
Salut i Pàtria des de Sant Andreu!
(Sant Andreu de Palomar, 2-12-2009)

Reagrupamentde Sant Andreu va atorgar, aquest dimecres, el Premi Segador de l’any al lingüista, Joan Solà, també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Premi fou lliurat a Solà per la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell.
L'acte del lliurament va aplegar al bell mig del barri deSant Andreu unes dues-centes persones, coincidint amb les dates de la Festa Major.

Va obrir l’acte, el coordinador de Reagrupament Xavier Miralles, agraint el grau d’implicació i tarannà de la gent que col·labora amb Reagrupament, de forma totalment voluntària i altruista.
Seguidament, l’escriptor Víctor Alexandre va prendre la paraula, fent una sentida al·legoria de la nostra llengua i expressant la preocupació de com estem deixant que les influències de llengües externes ens fan perdre la riquesa de molts dels nostres mots. Alhora va expressar la voluntat que incorporem com a catalans tots aquells nouvinguts vinguin d’on vinguin i se sentin d’aquí. Ens va adreçar a no cometre discriminació pel simple fet del lloc de procedència.
Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, petit municipi capital de l’independentisme, va remarcar amb força la necessitat de la transversalitat i unitat de tots els catalans. Units per a arribar a l’objectiu sense fisures internes. Va reflectir com la idea de quatre persones del poble va moure tants i tants sentiments, fins i tot oposats, i com aquella idea que nasqué a Arenys s’ha escampat arreu de les nostres contrades. Fins i tot, comentava irònicament, els van enviar feixistes, i aquests volen anar a tots els pobles on democràticament es pugui exercir el dret de vot. Ens va demostrar amb quatre xifres que la independència és possible, omplint encara més d’esperança la nostra voluntat d’assolir-la.
Xavier Miralles, a continuació, va recalcar, que van triar el nom del premi en honor als Segadors revoltats a Barcelona i reagrupats a Sant Andreu, l’any 1640.

Posteriorment, el company Ignasi Pujades va glossar la figura, tant literària com personal, del nostre convidat, ressaltant expressions efectuades per ell mateix, en discursos con el del Palau de la Música Catalana.
Rut Carandell, en nom de Reagrupament, va fer l’entrega del premi a Joan Solà, i Reagrupament Sant Andreu va entregar com a recordatori als ponents, el nou llibre “Sant Andreu i la Sagrera, com són i com eren”, recull fotogràfic de casa nostra, fet per gent del barri.
Joan Solà, visiblement emocionat, va expressar, de forma molt encoratjadora, la voluntat de redreçar-nos davant de tanta persecució, admetent que si bé ens equivoquem, altres fa tres-cents anys que s’equivoquen i ens agredeixen, tant amb la paraula, com amb pistoles i bombes en altres èpoques. Ens va reflectir les sensacions expressades, fins i tot amb petita pèrdua d’estreps, davant de fets deplorables com l’actual discussió de l’Estatut. Paraules d’un home de poble, amb una infinita cultura.
L’emoció va deparar una gran emoció als assistents a la vetllada, que van cloure l’acte amb el Cant dels Segadors.

Pere A.

FESTA MAJOR (1ª part) : TSUNAMI A SANT ANDREU

2009-12-07T07:32:00.003+01:00

Sant Andreu de Palomar, Divendres 27 de novembre de 2.009, 2:00 a.m.
"Blue monday" sona com poques vegades ho havia fet, ressona la melodia dels grans New Order pel tot carrer mentre´s més de dues-centes persones ballen als peus de la inmensa estelada que enlluerna la nit andreuenca. L´activitat és febril a la barra, l´anar i tornar de la gent va esgotant mica en mica les existències, però segueix sonant "Blue monday"....... L´èxit del "Concert Jove" va superar amb escreix les nostres expectatives. Era la nostra primera aparició al carrer, i aquesta proposta agosarada ha acabat sent una mà guanyadora dins el marc de la Festa Major del barri. Al llarg de tot el dia molts dels nostres companys van estar pencant perque tot sortís rodó, i així va ser. Els neguits previs a la Festa s´esvairen amb l´aparició dels espectaculars entrepans de truita de patates de la nostra companya Dalila....mmmm....amb l´estòmac ple, tot es veu diferent. La nit va començar amb "Els invisibles", l´actuació va ser senzillament espectacular, quina gran versió del "Yellow" de Coldplay....un deu per a ells. Acte seguit, "La Sentina" escalfà al personal amb el seu pop personal i intransferible tot esperant als Dj´s Clandestino i Mamaye (residents de la Sala Apolo).
La nit seguia el seu curs, birres entre camarades i animades converses entre patriotes reagrupats d´altres barris precediren la col.losal actuació dels Dj´s. Moviment de plats a l´escenari i de sobte, el carrer ple de gom a gom. El jovent de Sant Andreu es reagrupà al nostre concert, i de quina manera! L´excels mestratge en l´art de jugar amb les melodies i els ritmes d´aquests Dj´s contribuí a que la Festa mantingués la seva tensió fins les tres de la matinada, loop a loop i bit a bit fins la victòria final! (l´esgotament del mam). Una nit mítica, un divendres fantàstic, ideal per precedir a un "Blue Monday".
Felicitats a tots els companys.

P.S. A la nena de Gràcia: com no ens la van posar, la punxo jo. HANG THE DJ!!

TRENCANT MITES

2009-12-03T11:55:00.002+01:00

Davant d´aquest estudi publicat a l´Avui, les misèries tacticistes de Convergència i d´E queden al descobert. Ja no val agafar-se al tòpic estúpid de dir que a Catalunya no existeix una majoria social favorable a la independència. No senyors, ja no podeu seguir enganyant als catalans mitificant la impossibilitat d´esdevenir Estat. Molts patriotes sempre n´hem estat convençuts, però ara més que mai queda clar que SI VOLEM PODEM. La vostra por a perdre l´"status quo" en el que us heu apalancat dins aquesta misèria autonomista no barrarà el pas a les aspiracions nacionals de la Nació. En les eleccions del 2.010 al Parlament començarà una nova etapa, i ja no podreu seguir jugant al vostre joc de renúncies ja que correreu el risc de quedar despullats i ben retratadets davant tot el país.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA..........QUINA POCA VERGONYA QUE TENIU!!!!

2009-11-26T17:21:00.006+01:00

Aquest és un post d´emergència, un post de sotrac personal, de vomitera, de cop calent fet els primers cinc minuts lliures que tinc des de les 8 del matí (sí, aquí és penca). Vergonya d´Editorials, vergonya de premsa......ara vaig a treballar pel meu país, tinc reunions i després assemblea al Districte, no tinc temps, ara no puc estendre´m amb la vergonya d´avui. Editorials unitàries??? El que passa és que estan cagats ja que tenen por que el poble català s´aixequi després de la sentència, es tracta d´una patètica súplica sociata a Ecspanya, sí dic Ecspanya (em foten fàstic, i què), per implorar una enculada del TC amb vaselina, que sense dubtes ells creuen que faria menys mal que no pas una enculada directa i descarnada que et pugui deixar l´orifici completament encetat.....TOTS FERMS!! SALUT A LA PÀTRIA!! CATALUNYA NO ES VÉN!!

TOTS SOM SALVADOR SOSTRES

2009-11-18T00:07:00.004+01:00

La paraula més valenta del periodisme català ha estat liquidada de l´Avui per la màfia. Fins on arribarà aquest país? El nostre llir més esplendorós ha estat trepitjat pels cards. Desde l´assassinat a la llibertat perpetrat aquest dia 17 de novembre l´Avui ha mort. Sostres és Sostres; impecable patriòticament parlant, excessiu en el tractament del foie, de construcció literària vibrant, també criticable en el seu masclisme desbocat....però Sostres és llibertat. És combat al règim, és l´excusa perfecte per anar al quiosc a comprar l´Avui...però jo ja no compraré més aquest diari, ja no trobaré el meu llir. No vull comprar diaris que cometen aquesta mena crims contra la intel.ligència i contra el pensament. Quina pena la deriva d´aquest històric rotatiu; a l´estiu va ser la fastigosa editorial en favor de l´acord de finançament i ara l´enterrament del millor columnista de l´actualitat. Fent honor al final del seu article de comiat i només per recordar a la màfia que malgoverna i espanyolitza la nostra Nació: SOM ELS BONS I GUANYAREM!

ENDAVANT, TOTS SOM SALVADOR SOSTRES!

L´ÈTICA I LA MORAL DE LES RATES SOCIATES : LA PRETESA SUPERIORITAT MORAL

2009-11-05T17:36:00.009+01:00

L´acumulació de càrrecs de la dona del tio Pepe (Ana Hernández Bonancia) fa fredat:

- Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

- Regidor d'urbanisme de Sant Just Desvern.

- Regidor d'habitatge de Sant Just Desvern.

- Regidor de relacions institucionals de Sant Just Desvern.

- Presidenta de l'àrea de política territorial, habitatge i medi ambient de Sant Just Desvern.

- Presidenta de Promunsa.

- Presidenta de Proecsa.

- Consellera del consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

- Delegada de l'àrea d'infraestructures, urbanisme i habitatge de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària, SA.

- Consellera de la comissió catalana de trànsit i seguretat viària.

- Consellera del barri de la Mina.

- Consellera general de La Caixa.

- Vocal de la fundació Caviga.

Mentre´s, l´Estat ecspanyol salva de la trena a la "malalta imaginària"; l´aprenent de Goebbels (zaraperra, crec que li diuen) va donant lliçons de superioritat moral; en Sala, sí, en Sala (condemnat pel cas Filesa i passat pel trullo) segueix a l´executiva de la filial catalana del Psoe i en Carod no només s´enorgulleix de haver donat tot el poder a aquesta colla de fills de puta ecspanyols, sino que ninguneja la identitat catalana. Sort que aquest malson és a punt d´acabar. Nosaltres serem la garantia que aquest engendre del tripartit no es pugui repetir, a més de fer de mur de contenció de possibles tacticismes sociovergents.....compte, que més d´un convergent no se´n hagi d´empenedir......Els hi fotrem a tots plegats la partida pels aires, amb la dignitat del poble català no s´hi juga!

HANG THE DJ!

LA COSA HA DE SER GREU : ELS SOCIATES ES CAGUEN!!

2009-10-28T16:21:00.006+01:00

El cas “Pretòria” ha remogut aigües socialistes i convergents i per aquest motiu aquest matí el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha demanat una treva a CiU. Iceta ha enviat un missatge de cordialitat a Còrserga i els ha demanat que ambdós partits “no es llencin els plats pel cap” respecte aquest cas de corrupció, ja que, segons el PSC això “és el darrer que vol la ciutadania”.
El ferum comença a ser irrespirable; mascareta antigas col.locada, a l´espera de l´assalt final.
HANG THE DJ!!!

SANTA COLOMA GUARDONADA PER LA SEVA REGENERACIÓ URBANÍSTICA

2009-10-28T00:09:00.007+01:00

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va ser guardonat el passat mes de maig en el marc del Saló Ecocity and Industry de Barcelona per ser una ciutat “exemple de regeneració urbanística”.

Surrealista tot plegat; espectacular dia el d´avui, la màfia sociata comença a ser desenmascarada....cantarà el gran Bartolo? Es destaparan així més casos a la zona "comanxe" metropolitana? A algú li estranya que després de més de trenta anys governant en aquests feus passi això? I què diu l´obscur sector negocis de CiU?
I el fill de puta del Zaragoza com pot tenir tanta poca vergonya? On és el Sala? Oi que segueix al comité del PSC? Us penseu que som imbècils? I què diu l´analfabet del tio Pepe? I què esputarà aquests dies el Psoeriódico? Atents als esdeveniments que vindran... Queda clar, per si havia algun dubte, que hem de sortir d´aquest immens fangar en el que ens trobem. Només una opció digne per la Nació, la resposta no pot ser altra que Independència i Regeneració.

HANG THE DJ! HANG THE DJ! HANG THE DJ!

2009-10-16T02:02:00.005+02:00

Quina gran cançó, quins moments, quins records.......... "Panic in the streets of London, panic in the streets of Birmingham, I wonder to myself: could life ever be sane again?". I el gran Morrissey volia penjar al DJ, fins els collons de la seva música estúpida; el país s´enfonsava, pànic arreu. Desitjos d´esperances....i va anar a la disco a penjar al DJ....."Turn down the disco, hang the blessed DJ because the music they constantly play IT SAYS NOTHING TO ME ABOUT MY LIFE.....Hang the DJ, hang the DJ......HANG THE DJ!"

L´ONADA GRANA, EL TSUNAMI QUE S´APROPA

2009-10-10T01:19:00.006+02:00

Barcelona, dissabte 3 d´octubre (00:30h): tot fent un whisky després de sopar a casa d´un amic del barri....: "cony, dona´m la butlleta que la firmo i l´empleno ja, osti si que aneu en serio, sí" (pare de família, empresari, ex-votant de CiU i d´ERC: Reagrupat)

Barcelona, diumenge 4 d´octubre (15:45h): dinant a casa amb un matrimoni amic (de la colla de sempre), hora dels cafès....: "quina passada lo de l´assemblea que vau fer ahir. Quina gentada, no sabia que el Salvador Cardús i tanta gent de referència estigués amb vosaltres. Al final tindràs raó i aconseguireu el que ens vas explicar a l´estiu. Ja estava mig convençut (i convençuda), però després del d´ahir..caram quina patxoca!" (pares de família, treballadors sanitaris, ex-votants d´ERC de sempre: Reagrupats)

Mataró, dimecres 7 d´octubre (14:30h) : tot dinant amb dos clients meus....: "està tot fet un fàstic, això d´Espanya ens portarà a la misèria. Són uns lladres que ens ho foten tot, i a sobre es que el català si surts d´aquí el centre quasi ni l´escoltes, osti que això és Mataró....Mira que m´agrada el que diu el Carretero, aquest si que li fot collons, clar i directe tu....sense mariconades, no com aquests venuts del Carod o els altres de convergència....a xupar de la mamella i a "tomar pel sac"...mira que quan m´ho vas dir que t´havies ficat amb això de Reagrupament pensava que ereu quatre gats..i collons, aquests dies estic veient que sou tota una colla, i a més pel que vaig sentir per la ràdio, gent super preparada.....escolta i s´hi m´apunto?, és que no tinc temps per fer res....ah, per sis euros ja puc col.laborar?..ah, doncs...mira, ho faré...." (pares de familia, caps de vendes, ex-votants de CiU: un Reagrupat, l´altre s´ho està pensant)

Heus aquí el que està succeint aquests dies. 600 associats d´ençà l´Assemblea (en cinc dies!!) i sumant personalitats, com en Moisès Broggi. Ja som més de 2.800 associats, i això ja no ho atura ningú. La "Catalunya real" necessitava una veu com Reagrupament, una veu que tot fugint de la clàssica partitocràcia reivindiqués l´orgull de la catalanitat, la necessitat imperiosa d´esdevenir Estat ja, la unitat d´acció de tots els catalans siguin vermells, blaus o grocs, la recuperació dels valors que ens han intentat furtar. Hi han nervis arreu, mentre´s els sociates ens insulten i els convergents ordenen tancar files, al Putxi no se li ocurreix res millor que decapitar a la morsa...ja s´ho faran. La nostra batalla és a peu de carrer, teixint complicitats i captant simpatitzants per tota la Nació; un exèrcit mobilitzat amb els estendards de la Pàtria i de la Dignitat. Catalunya s´està aixecant, ho estem aconseguint i guanyarem. Porto cinc mesos d´èpica, vivint en primera persona esdeveniments mítics, i estic convençut que tot això no ha fet res més que començar. El vent ens bufa a favor, despleguem veles i a TOT DRAP! cap al nostre destí: la LLIBERTAT!

3, 2, 1............BOOOOOOOOMM!!!

2009-10-08T00:26:00.008+02:00

ICETA L´ÚLTIM!!!

2009-10-04T01:46:00.004+02:00

Francament, no estic encara en condicions anímiques d´analitzar el que ha passat avui (ahir) al Palau de Congressos de Catalunya. Encara estic digerint l´embriac emocional que he gaudit avui entre la "classe patriota" d´aquest país. Quin goig, quin orgull ser part d´aquest exèrcit de patriotes. Estic convençut que el dia 3 d´octubre de 2.009 serà estudiat a les escoles per futures generacions de catalans. Un excitant punt d´inflexió en la història de la nostra Nació. Retrobament amb companys de tota condició, bloggers irreductibles, confidències a punt de whisky.....cony Arnau queee graaan (encara ho estic celebrant).............Salutacions precipitades a tort i a dret, felicitacions a grans pencaires d´una excel.lència infinita, complicitats, al.legria i per damunt de tot molt sentiment. Clar que hi ha País, i tant que n´hi ha! I nosaltres el mobilitzarem cap les urnes, fins la victòria final. Als mediocres, als corruptes i als unionistes només advertir-los que: ICETA L´ÚLTIM!! COMENCEU A CÒRRER!!
Salut i Pàtria!

P.S. Felicitats a tots els escollits per liderar la "marea grana"!!

3 D´OCTUBRE DE 2.009 : JA RES SERÀ COM ABANS

2009-10-02T21:26:00.004+02:00

A PER TOTES!!

ELS GOSSOS BORDEN....SENYAL QUE CAVALQUEM!

2009-09-27T23:46:00.003+02:00

Ridao retreu a Reagrupament que “s’ompli la boca” amb la independència

Més perles d´aquest botifler:

El secretari general d’ERC ha retret a Reagrupament que no diferenciï entre "la Catalunya real i la Catalunya virtual". Ridao ha criticat a la formació encapçalada per l’exrepublicà Joan Carretero, per parlar d’independència en comptes de treballar des de les institucions i crear les condicions per avançar en l’autodeterminació. “No per parlar cada dia d'independència es fa avançar el país”, ha apuntat Ridao en referència a Reagrupament.cat.

"Omplir-nos la boca amb la independència”, ha explicat Ridao, “no farà avançar més aquest país”. “Jo crec que el més important per aconseguir aquest objectiu polític -la plenitud nacional i la independència- és parlar i aconseguir les condicions objectives", ha declarat Ridao a l'espai "L'entrevista" de Catalunya Informació.

Ridao, gràcies per clarificar a l´electorat català la seva elecció, moltes gràcies.

P.S. El proper imbècil que em parli de la Catalunya real li foto una puntada als ous!!

ENDAVANT SR.LAPORTA!

2009-09-24T23:25:00.005+02:00

Quina vergonya la d´aquesta colla de subhumans. Després del Millet "way of life" i les vergonyants omissions de la podrida classe política ("culpa in vigilando" o connivència activa?); després d´informes absurds costossíssims; esperverats encara per l´espectacular cagada publicitària (o no?) de la conselleria del Lenin del Bages, la màfia sociata ha reiniciat avui la cacera a un dels homes més brillants d´aquest país. Aquesta és la Catalunya que volen els sociates, un país de merda, agenollat i demanant permanentment excuses per existir. Un país sense honor, orgull, ni dignitat. Però heu de saber desgraciats que no ho aconseguireu. Tenen molta por, i el tuf dels dodotis es comença a fer ja insuportable. Laporta, Joan Laporta, un home valent. La secta tractarà de nou tombar-lo, però no podran, malgrat els seus ingents esforços, no podran.

Quina setmaneta que ens han regalat, sembla que la caduca classe política actual s´entesti en fer-nos la campanya electoral. Estan tots plens de merda, hipotecats pels interessos de poder; enganxats a les cadires uns, i somiant enganxar-s´hi els altres. Resulteu profundament patètics. Nosaltres, mentre´s, a lo nostre: a treballar per Catalunya i a fotreu´s el vostre tauler d´escacs pels aires. Som Reagrupament!

LA NOSTRA PRIMERA VICTÒRIA!

2009-09-10T11:59:00.007+02:00

Espanya ha tornat a ensenyar, una vegada més, les seves vergonyes. Amb els esforços ingents per impedir una consulta popular a un poble d´uns vuit mil habitants ens han demostrat que ens temen, i això pels catalans pot significar la primera victòria en dècades. Quan veus que l´enemic té por és quan comença a cagar-la, resulta incomprensible designar a un advocat militant de Falange per representar l´Estat (en teoria democràtic) i alhora autoritzar una manifestació feixista que preten coaccionar als arenyencs que aniran a exercir la màxima expressió democràtica que es coneix. La democràcia espanyola i el joc de les llibertats "ad hoc". No és cap secret que el país que ens té colonitzats és la vergonya més gran del món occidental; són els bàrbars d´Europa, l´escòria que ens ofega, i ho hem d´aprofitar. Estan nerviosos i continuaran cagant-la (si us plau TC no ens defraudeu), motiu pel qual hem de seguir mantenint la tensió secessionista arreu. De ben segur que la iniciativa d´Arenys de Munt serà seguida per molts municipis i s´estendrà com una taca d´oli, s´ha de continuar fustigant Espanya. Però ara mateix, els catalans tenim un taló d´Aquiles, i aquest no és cap altre que la nostra representació política. Hem de subvertir l´ordre actual a les properes eleccions al Parlament, ja que no ens enganyem, la independència no es proclamarà mai des dels municipis, es proclamarà des del Parlament de la Nació. Hem d´apartar als farisseus d´E de forma urgent, ells són l´error que pot provocar no aprofitar les cagades hispàniques. Als municipis sí, i al Govern no mouran ni un dit per no fer emprenyar al cordobés (no perdèssim pas el sou!); tractaran de seguir estafant a la gent independentista de bona fe per que els tornin a votar i tornar a pactar així amb els espanyols del Baix LLobregat, farisseus de baixa estofa FEM-LOS FORA! Podem guanyar i guanyarem. Mentre´s però, un grup cada cop més nombrós de Patriotes ens estem organitzant per fer visible al Parlament tota aquesta tensió secessionista que va pujant de to. L´independentisme no existeix políticament, i ha de ser-hi, només així es podrà intentar fer el necessari tomb dins el món convergent (veritablement admiro a la gent que s´hi està deixant la pell). Cal fer pinça, i la definició de pinça, és precissament això, calen dues palanques per crear tensió: la via municipal ja ha començat a actuar; la via política serà Reagrupament.

P.S. Grandíssim en Laporta amb la seva presència a la manifestació per un Estat Propi. Patriotes amb coratge i valor és el que necessita Catalunya, gent que creu que la llibertat no es demana, s´agafa.

BARCELONA : EL FRACÀS SOCIATA

2009-09-02T16:14:00.009+02:00

Gràcies a les rates sociates que malgovernen la nostra capital, Barcelona ha esdevingut el gran burdell d´Europa. Venedors ambulants, putes, carteristes, màfies xineses, turistes de xancleta i banyador, "perroflautes" i brutícia similar han trobat aixopluc en el bonisme retro-progre que practica el consistori de la capital de Catalunya.
Aquest és el resultat de la seva tant cacarejada política de ciutat oberta, oberta a la porqueria és clar. Han convertit Barcelona en un gegant parc temàtic finançat per la soferta ciutadania a base d´uns impostos estratosfèrics. A pagar i a callar! L´únic que interessa a la màfia sociata instal.lada a l´ajuntament és recaptar i massacrar als treballadors autòctons. No fa gaires dies la meva tieta m´explicà com una patrulla de la Urbana es posava les botes deixant receptes a una cantonada de l´Eixample mentre´s un tio d´uns seixanta anys passejava en pilotes pel bell mig del carrer...això és el que és Barcelona actualment. Els saquejadors municipals esquilen al personal mentre´s el fornici, la degeneració i els robatoris s´apoderen de la urbs. L´escòria està exclosa del cumpliment de les normes, però ai d´aquell pobre ciutadà que gosi cometre alguna infracció. Hereu, et recordo encara que et cogui, que Barcelona és la capital de la nostra Nació, i un honor tant preuat no pot ser tacat per un brut sociata com tú. Sodoma i Gomorra no pot tenir cabuda a casa nostra, com tampoc els mafiosos com vosaltres.

P.S. Gràcies a "El País" per la foto, així m´agrada, que es fotin d´òsties entre ells.....

EL VOSTRE COMPTE ENRERE HA COMENÇAT

2009-08-31T00:06:00.005+02:00

ERC obre la porta a Zapatero: La formació de Puigcercós negocia amb el govern espanyol el suport als pressupostos del 2010

Mas demana a Zapatero “garanties” que la “veu de Catalunya” serà “respectada”

Ja he tornat i amb energies renovades!! La tasca que ens pertoca ara és lluitar fins la victòria final!!

EN MOVIMENT! : SOM REAGRUPAMENT!

2009-07-24T01:43:00.008+02:00

Estic content. Molt content i satisfet de la feina que entre tots els companys de Sant Andreu estem duent a terme: tots ho tenim clar, aquesta "cosa nova" (Arnera dixit)l´hem de fer crèixer nosaltres. I és que Nosaltres i només Nosaltres serem els que ho aconseguirem, i aquest Nosaltres és l´amic, la veina, la dona, el fuster, el metge, TÚ. Acabo d´arribar del sopar que hem organitzat a Sant Andreu amb la Rut Carandell i ha estat tot un èxit. Malgrat la proximitat de les vacances, ens hem reunit trenta comensals, dels quals la meitat encara no estaven reagrupats. I ha anat bé, molt bé. La Rut ha explicat magistralment el projecte i acte seguit s´ha obert el torn de preguntes amb els cafès encara fumejant. S´han obert fils de diàleg interessants, dubtes i preguntes també punyents que no han fet res més que demostrar amb les nostres respostes la solidesa del projecte, bé també hi ha hagut la inevitable quota "freaki" (sempre apareix algú..). El més positiu de tot plegat és que la gent convidada que ha vingut, ha marxat amb la sensació que anem en serio, que estem a les trinxeres i preparats per l´assalt definitiu per destruir "la ratera" (gran Cardús, molt gran). Els convidats s´han mostrat també indignats amb la cacera que ha iniciat la màfia contra la figura del Dr., tothom ha coincidit en que això no farà res més que reforçar-nos. I així anem fent, i així "currant" crec que en breu doblarem els associats del barri, estic convençut. Estic content, demà m´esperen les orgulloses valls; amics i un munt de temps per compartir. Muntanyes de fonda catalanitat, aire fresc i la satisfacció de la feina ben feta. SOM PATRIOTES! SOM UN EQUIP! SOM REAGRUPAMENT!
Bones vacances a tots!

SEGUIREM FENT SOROLL, SENTIU-LO:

Les autèntiques dades d'un país en fallida (realitzat per Elies-Dies de Fúria)

2009-07-19T12:11:00.005+02:00

Espectacular anàlisi de l´amic Elies que cal donar a conèixer davant la vomitiva campanya de manipulació de tots els mitjans afins al tripi 2.0.
http://diesdefuria.blogspot.com/2009/07/creanme-ha-sido-eta-ii-les-autentiques.html

L’estafa d’això que ens han venut a bombo i platet com a gran acord de finançament és, a mesura que anem coneixent dades, bíblica. Estem assistint a una de les més grans operacions massives d’engany.

No sé com, però hem de difondre aquestes dades. Confio en tots els que visiteu aquest bloc. Crec que us heu de convertir en protagonistes de la denúncia d’aquesta estafa.

Fixem-nos-hi:

El Departament d'Economia acaba de publicar les dades reals del finançament en forma d'execució de pressupostos a juny del 2009. La conclusió gràfica és la següent: el nou finançament servirà només per a reduir a la meitat el dèficit no pressupostat de la Generalitat.

La Generalitat, el tripartit, en els seus pressupostos, ja havia previst –per poder-los quadrar- un endeutament brutal, de 4.000 milions d’euros.

D’acord a les dades d’ingressos i despeses, aquesta xifra es multiplicarà per cent.

Segons les dades de mig any 2009 i la previsió a 12 mesos, el pressupost de despesa total de la Generalitat és de 31.000 milions.

Aquí teniu les dades:
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_20393283_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_74379142_1.pdf

Posem que en hi ha un retall de 1.000 milions de despesa per les polítiques impulsades per la conselleria d’economia a la vista de la catàstrofe pressupostària. Si aquesta reducció fós operativa, la despesa total previsible pel 2009 podria ser 30.000 milions. Aquesta és una pressumpció francament optimista, ja que en aquests moments ja hi ha 16.798 milions disposats, el que farien 33.596 milions de despesa pel 2009 de seguir a aquest ritme.

Els ingressos a mig any juny 2009 són de 14.550 milions euros, dels quals 3.844 corresponen a deute públic. És a dir, d’acord als pressupostos de la mateixa Generalitat en aquests moments una quarta part dels seus ingressos són deute.

Descomptats aquests ingressos de deute, resulta que els ingressos efectius del sistema de finaçament són de 10.706 milions d’euros.

Si fem una projecció a 12 mesos per a aquest 2009 podem veure que la recaptació total assolible, amb el deute públic màxim previst als pressupostos (4.054 milions), equivaldria a uns 25.466 milions d’euros.

En aquest context, la diferència d’ingressos en relació a la despesa previsible equivaldria a 25.466 menys 30.000, és a dir, un nou dèficit de - 4.534 milions d’euros.

Fixem-nos-hi: la Generalitat ja ha previst en els seus pressupostos un endeutament de 4.054 milions d’euros, però a això cal afegir-hi uns 4.534 milions d’euros de dèficit provinents de la diferència entre les previsions pressupostàries de despesa i d’ingressos.

Tot plegat situa el deute, previst i no previst, de la Generalitat en aproximadament uns esgarrifosos 9.000 milions d’euros per a l’exercici 2009. Segons les dades facilitades per la mateixa conselleria d’Economia, el finançament addicional previst per al 2009 és de 2.151 milions d’euros.

Això ens aboca a unes dades d’endeutament de la Generalitat d’autèntic vertígen, fins al punt que situen les necessitats reals d’endeutament, per al 2009, en uns 6.437 milions d’euros..

D’on sortiran? Qui explicarà aquest endeutament als ciutadans de Catalunya?

És a dir, i perquè tothom ho tingui clar: els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 contemplaven ja un endeutament d’uns 4.054 milions d’euros. A aquests cal afegir els 4.534 nous milions d’euros de dèficit provinents del desfasse pressupostari d’ingressos i despeses, i descomptar-hi els 2.151 milions d’euros que segons la conselleria rebrem pel gran “acord de finançament”. Tot plegat ens ofereix un saldo final de més de 6.000 milions d’euros de dèficit i endeutament en un sol any!!!!!

L’any 2008, i segons dades de la mateixa conselleria, l’endeutament de la Generalitat, conseqüència del desfasse pressupostari va arribar gairebé als 5.000 milions d’euros. Per a aquest 2009 les nostres previsions, “millora” del finançament inclosa, estimen un endeutament d’uns nous 6.000 milions d’euros. Brutal! Demencial!!!!

Aquesta situació és absolutament insostenible. Ens aboca a la catàstrofe. Aquesta situació només podia haver estat resolta amb un finançament que s’hagués situat en un increment d’ingressos, immediat, de 5.000 milions d’euros. Tot el que no sigui això continua alimentant un endeutament brutal i insostenible de la Generalitat.

A l’acceptar aquest acord, el tripartit limita l’increment d’ingressos a menys de la meitat del que es necessita per a sobreviure, per a obrir “la paradeta”. L’única altra manera de reduir el dèficit seria amb una limitació radical de les despeses (de milions d'euros de despesa!!!).

Per tant, és també una mentida absoluta que aquesta falsa “millora” en el finançament permeti incrementar cap política de despesa. És absolutament impossible. Ni tan sols pot eixugar la meitat del dèficit i endeutament ordinari!!!

El tripartit ha comès un autèntic crim de “lesa patria” acceptant aquest finançament. Ha acceptat un finançament que més enllà d’incomplir radicalment l’estatut (això a mi m’importa ben poc) aboca d’una manera radical i anguniosa el nostre país a un dèficit i endeutament estructural absolutament insostenible. És a dir, aquest acord és un dels més vergonyosos exercicis d’irresponsabilitat als que hem assistit.

Si les dades de l’espoli fiscal el situen entre 15.000 i 19.000 milions anuals això vol dir que financem de manera indecent una “solidaritat” envers altres “autonomies” que a nosaltres ens implica un endeutament demencial, insostenible.

Catalunya, de mans del tripartit, de mans del seu increment de despesa absolutament bananero, i de mans de l’accepetació d’aquest letal model de finançament ha abocat el nostre país a la fallida. Ens estan abocant a un endeutament demencial i impossible. Tot plegat és tan insostenible que només s’explica per les urgències electoralistes dels partits que conformen el tripartit.

Aquests irresponsables estan ensorrant el país. Ho saben, però els hi és igual. I els mitjans de comunicació són incapaços d’analitzar i denunciar el que està passant. "Créanme, ha sido ETA". Només ens tenim a nosaltres per a denunciar el que està passant. I cal que ho fem. Cal que circulem la denúncia.

Cal, a més, que siguem conscients que tot plegat no és discutible. Vull dir que el nostre país no es pot abocar, en cap cas, a discutir aquestes xifres, ni el model, ni res de res. Políticament el nostre país només té dues opcions: o ensorrar-se en mans d’aquesta colla d'impresentables sectaris del tripartit, o apostar, de manera decidida, per la independència, per Reagrupament.

No hi ha cap altre sortida. Independència o mort! Reagrupament o mort!

Visca la terra, mori el mal govern!
Enviat per Dies de fúria a 7/17/2009

SOPAR - COL.LOQUI A SANT ANDREU

2009-07-15T16:54:00.003+02:00

Gent interessada de Sant Andreu o de barris propers poseu-vos en contacte amb rcatsantandreu@gmail.com

SOCIATES A L´ATAC!

2009-07-14T00:53:00.007+02:00

El PSC sortirà al carrer a celebrar-ho

"3.000 persones repartiran informació arreu de Catalunya sobre l'acord al que s'ha arribat"

(Iceta dixit)

Espero no trobar-me aquesta escòria embrutint el paissatge...quin fàstic per Déu! I quina indignitat la del metropagès i tota la "troupe": fins on portareu la vostra traició?

EL PAPANATISME PROGRE I LES BICICLETES DELS COLLONS

2009-07-09T01:13:00.009+02:00

No puc més, ho sento, estic fins els pebrots de les bicletes. No ho aguanto més. Per si no fos suficient l´haver de patir l´incivisme de la majoria de ciclistes pels carrers de Barcelona, ara resulta que demà ja ni podré quasi bé treballar per culpa de les bicis dels collons. A Barcelona, l´ús d´aquest artefacte, ha esdevingut una tortura al servei del sociatisme dominant; un instrument de propaganda barata per idealitzar fins l´absurd un del seus conceptes més tramposos: la sostenibilitat. Sostenibilitat? El que es tracta com sempre és de putejar al ciutadà-conductor responsable que paga impostos i multes. Quants ciclistes respecten els semàfors? Quants circulen pels seus carrils? Quants no van en contra direcció? Quants no van per la vorera? Quins impostos de circul.lació paguen? Quantes multes reben? Quin miracle no haver-me emportat cap per endavant! El papanatisme progre que malgoverna l´Ajuntament de Barcelona, protectors de "perro-flautes" i escòria similar, promotors d´un guarrerisme tronat, mentors del .bcn (el .cat els hi provoca al.lèrgies) i tants altres actes de hooliganisme indecent, ara ens entafora en dia laborable una etapa del Tour de França. Demà hauré de concloure la meva jornada laboral al migdia, i per la tarda no tindré accès possible als meus clients: gràcies imbècils! En ple mes de juliol, un mes cabdal per tancar comandes, m´hauré de fotre...i a callar, només faltaria! O potser podria demandar a l´Ajuntament per danys i perjudicis? El quid de la qúestió rau en que aquesta colla d´inútils no saben el que és pencar i tant els hi fot, oi Hereu? Però no us preocupeu idiotes, en una societat amb poc esperit crític segur que hi haurà molta gent que seguirà les vostres consignes publicitàries i anirà a fer la "gilipollada" aquesta de l´onada groga (esperem que segueixin fil per randa les complicadíssimes instruccions nivell "hard").

UN ANY DESPRÉS...

2009-07-03T12:44:00.006+02:00

Feia temps que tenia ganes d´engrescar-me, il.lusionar-me, lluitar; ganes de deixar d´utilitzar el bloc només com una palangana al servei de la meva vomitera vers la mediocritat i la ignonimia de la classe politica nacional, però era l´únic recurs que em quedava. El fet de parir el "Som i Serem" (ara fa tot just un any), m´ha permés conèixer molts amics i companys blocaires d´una vàlua espectacular i d´una excel.lència majúscula; autèntics patriotes irreductibles. Però tots desitjavem passar a l´acció, hem combatut amb paraules i arguments el mal govern, i ara ja som als carrers dels nostres barris, ciutats i pobles escampant el projecte de Reagrupament. Ara em puc dedicar al que més m´agrada: construir (ja aviso que quan tingui ganes de vomitar ho seguiré fent!). El primer símptoma de que tot plegat podia canviar va ser la "Conferència de Debat Independentista" del passat febrer, va ser un senyal indicatiu que la unitat independentista era possible. Però va ser a l´abril, amb la publicació de l´article "Patriotisme i Dignitat" de Joan Carretero, quan va sonar el "toc a sometent" definitiu que estava esperant. De sobte, apareix la llum que apaivaga la foscor i que arrossega la mediocritat al món de les ombres. Pàtria, Orgull, Dignitat....quin gran article el del nostre Dr. Un esclat d´il.lusió s´engegà tot just en aquell moment, haviem deixat d´estar orfes: el tret de sortida cap a la nostra Llibertat s´havia disparat. I aquí estic, enrolat als Blocs amb Estrella, treballant a la comissió gestora del barri, lluitant des de tots els fronts intentant fer crèixer aquest foc nou per enlluernar la Nació.

Visca la Terra, mori el mal govern!

Nosaltres sempre hem estat aquí!

2009-06-25T12:41:00.002+02:00

Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròximLa convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.Països Catalans, 24 de juny del 2009

L´IMPOSSIBILISME DE CiU I EL VAIXELL FANTASMA.

2009-06-23T00:14:00.009+02:00

Mas considera que un referèndum d’autodeterminació “ara empitjoraria les coses”“Nosaltres mai hem posat límits a la construcció nacional del país, però primer hem de construir plenament la nació catalana de portes endins”, ha dit el president de CiU.

El problema Sr.Mas és que sense Estat propi és una utopia construir la Nació catalana. A hores d´ara, Catalunya és un vaixell fantasma que fa aigües per tot arreu i cal redreçar-lo urgentment. La vostra generació política és caduca i obsoleta. Honor, Orgull, Dignitat, Patriotisme, Unitat i Regeneració són el que necessita la Nació, i el 2.010 desde el transversalisme unitari de Reagrupament us demostrarem l´impossibilisme de les vostres utopies unionistes.

ORIOL AMORÓS: “Si els immigrants tornen als seus països d’origen, Catalunya s’ensorra”

2009-06-10T20:34:00.006+02:00

SI US PLAU, QUE S´ACABI AQUESTA TORTURA!!

AQUEST ÉS EL PUTU CRACK EN QÜESTIÓ:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/_ldquo_si_els_immigrants_tornen_als_seus_pa_sos_d_rsquo_origen_catalunya_s_rsquo_ensorra_38428.php

JO NO CREC EN UTOPIES!!

2009-06-08T22:50:00.004+02:00

Apreciats amics, companys i lectors anònims : l´anomenat catalanisme polític ha fracassat. Aquesta notícia coneguda per tots, el gran objectiu perseguit des dels temps de Prat de la Riba fins l´actualitat ha esdevingut quelcom utòpic i irrealitzable. Tot es basava en la faula que quan Espanya es modernitzés, Catalunya seria reconeguda nacionalment pels nostres "estimats" veïns. Morí Franco i Espanya es va modernitzar; va haver-hi una transició democràtica; han passat més de trenta anys, i Catalunya és una Comunitat Autònoma més, com Múrcia o Madrid. Segle XXI, cap dret, cap reconeixement. L´estúpid somni d´una Estat Federal o Confederal on Catalunya fos reconeguda com a tal s´ha anat a "Can Pistraus". El darrer intent fou el projecte d´Estatut, i en això es va quedar, en un projecte ridiculitzat. És absurd seguir jugant aquesta partida, per Dignitat nacional s´ha de fotre enlaire el tauler de joc i començar la Nostra partida. Cal denunciar l´engany que estan sometent els actuals polítics "catalanistes" a tot el poble, uns des del Govern i els altres des de l´oposició. Concert econòmic? Català a Europa? Reconeixement com a Nació? Seleccions esportives? Control immigratori? Utopies barates que s´han de combatre. Espanya només ens vol dissolts dins el seu Estat, despullats de qualsevol personalitat per condemnar-nos en breu a la nostra invisibilitat. Segle XXI, les pors atàviques que enmanillaven els nostres pares han esdevingut fantasies. Tancs dins l´UE? Pensar en això sí que és creure en utopies. Algú dubta que si volem podem? Desde el Parlament de la Nació, si els catalans volem podem, i tant si podem. El que no podem és decidir què volem que Espanya faci o deixi de fer, mai podrem aconseguir res, no hi ha ja pacte possible. El nostre futur l´hem de decidir Nosaltres. La visió d´un Estat asimètric és una autèntica fantasia que els espanyols mai acceptaran. És evident que només tenim dues opcions factibles: continuar sent com Múrcia o esdevenir Estat. Estic fart de les utopies, molt fart, cansat d´hipotètics Estats Federals, asimètrics o rectangulars. Només ens calen dues coses : Patriotisme i Dignitat.

PATRIOTES : ARA ÉS L´HORA!!!

2009-06-02T23:49:00.004+02:00

MÉS QUE UNA COPA, MÉS QUE UN TRIPLET, MÉS QUE UN CLUB: GRÀCIES SR.PRESIDENT

2009-05-30T00:12:00.013+02:00

Dos dies després de la gran nit, levitant en la felicitat, amb el record fresc de les llàgrimes lliscant per les galtes, amb el cor encara tremolós, ja em veig capaç d´escriure quatre ratlles....Res recordo tant vibrant, allà a Roma, les ruines milenàries de la urbs imperial bressol d´occident, foren testimonis del pas a l´eternitat del nostre club. Com diuen els Manel : "Són les coses bones de passar a l´eternitat". Els nostres àngels es varen menjar als dimonis i el cel s´obrí de bat a bat per rebre als escollits. El triomf més emocionant, més esplendorós i més català. Quin orgull que el premi de la inmortalitat hagi estat precisament pel Barça presidit per un dels nostres i entrenat magistralment per un Senyor com en Josep Guardiola. El reconeixement mediàtic a nivell mundial és el premi majúscul per la manera catalana de fer, i d´això n´hem de pendre nota tots els catalans. Valor, Valentia, Determinació, Perseverància i Orgull. Tot el món ens identifica com catalans, quina gran victòria. Res com el Barça per internacionalitzar la nostra causa, i quina lliçó portes endins pels nostres polítics merdosos. Gràcies Laporta, milions de gràcies pel teu exemple; la premsa pro espanyolista et volia fora perque feies por i tú vas aguantar, tú vas guanyar. On estan ara totes aquelles rates? Evidentment seguint la corrent victoriosa i restant muts davant la teva determinació d´ara fa tot just un any. Aquest Barça és l´exemple màxim pel país, l´arma contra la mediocritat que ens malgoverna, el pou per bombejar orgull a la Nació. Mai s´havia parlat tant de Catalunya arreu del planeta, i aquesta és una altra de les moltes victòries de Roma. Art, poesia, lluita, fermesa, glòria, treball, catalanitat en una paraula. Us penjo un altre cop el post que vaig escriure ara farà un any. Endavant Barça, endavant Joan Laporta i endavant Josep Guardiola!

És Roma! És Roma! És Roma! És Roma! És l´eternitat!

JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA (Juny 2.008)

En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista. És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!

SANT TORNEM-HI: QUANTS IDIOTES PICARAN?

2009-05-19T20:41:00.005+02:00

EL CARTELL ELECTORAL SOCIATA

IMPRESSIONANT : "Ridao diu que no li van agradar els xiulets a l’himne espanyol"

2009-05-14T23:46:00.005+02:00

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha admès avui que no li van agradar els xiulets que es van produir ahir a la final de la Copa del Rei durant la interpretació de l'himne d'Espanya, però ha demanat "respecte, viure amb normalitat i no esquinçar-se les vestidures" per aquests fets perquè es va tractar d'una manifestació de la llibertat d'expressió. "Ha estat una expressió de rebuig de molta gent que cal respectar, tot i que a mi no m'agrada", ha insistit.
En una entrevista a TVE, ha criticat que la cadena no admetés com un fet “normal i raonable en democràcia” la xiulada ja que es tractava d’una expressió " lliure" i “de rebuig” de "milers" d'aficionats que "cal respectar". "No cal barrejar l'esportiu amb el polític", ha afegit.

Res més a afegir, "non comment".

FORTASEC

2009-05-07T23:37:00.008+02:00

El passat dimarts un dels més reconeguts gurús de la màquina propagandística sociata bordava contra el Dr.Carretero als micròfons de RAC1 durant la tertúlia de Can Basté. És una ofensa al bon gust que un personatge tant gris, mediocre i miserable com aquest gosi posar-se en la seva boca el nom d´una persona que li dona mil voltes. Sí Bolaño, sí, un milió de voltes en tot. Parlem d´ètica? Parlem de dignitat? Parlem de valor? De què vols que parlem imbècil? Com a bon sociata el que vols és la destrucció de tots els valors que al llarg de la història ha forjat el poble català. Tu no saps el que és crear o construir, l´únic pel que serveixes és per fer de goril.la de discoteca que per això et paga la secta. Mafiós! Hi ha per això un component que em fa ser benevolent en les meves opinions vers la teva vomitera. T´entenc Bolaño, t´entenc, i t´ho agraeixo. Quatre gats? Dius que som quatre gats....T´entenc més del que t´imagines miserable. T´entenc; el Dr.Carretero un traidor?.....com t´entenc...Esteu cagats, molt cagats, us esteu quedant sense dodotis i la pudor s´escampa de Calàbria fins Nicaragua. La teva desesperació és una de les millors senyals que es poden rebre. Cagats, cagats. Tant cagats que avui el moribund tripi s´ha tragat una altra falsa promesa de Madrid per salvar la cara a les europees. Calàbria: la gent no és imbècil i tothom està veient qui està traint els ideals del partit fundat per l´Avi. Vigileu tots plegats amb els problemes intestinals ja que el mal de ventre és bastant fotut. Pel bé del país (la pudor pot ser insofrible), us recomano FORTASEC.
ENDAVANT REAGRUPAMENT!

SOM ELS MÉS GRANS : AIXÒ ÉS UNA BOGERIA!!!

2009-05-07T00:45:00.006+02:00

Recent arribat de casa d´uns colegues, embogit, emocionat, sense paraules, enbirrat, encavat, flipat......jugant amb deu, tancant al Chelsea al seu camp fins el final........els Deus del futbol ens han fet justícia!! Aquest equip s´ho mereix tot, absolutament tot. Guanyem tres títols, dos o un, aquest any mai l´oblidaré. El Barça brilla per sobre la grisor del país, un clau roent en el que reconfortar-nos, amb un president com en Laporta, amb un entrenador com en Pep i amb un líder com en Gerard Piqué: CATALUNYA RULES!!! NO ENS ATURARÀ NI EL PUTU BOLAÑO!!
VISCA ELS SOMNIS, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

LA RESPOSTA

2009-05-04T20:43:00.002+02:00

El juny de l´any passat vaig encetar l´aventura d´aquest vostre bloc amb un post en el que reflexionava cap "on" i "com" havíem d´anar. Doncs vet aquí que ja tenim la resposta al "Quo vadis Catalunya?" : Dr.Carretero, el gos gànguil a la seva disposició!
Patriotisme i Dignitat!

dijous, 12 / juny / 2008
QUO VADIS CATALUNYA?

Els anys passen depressa, el temps per desfer-nos del jou que ens ofega s'esgota; mentrestant els polítics que es suposa que ens representen han perdut totalment la legitimitat per defensar la nostra pàtria. Uns han decidit prioritzar l´esquerranisme progre congelant les seves aspiracions independentistes; i els altres dubten si posar fil a l´agulla definitivament per tal d´assolir la nostra llibertat. Jocs de poder per benefici del partit, dubtes, pors; la Catalunya mesella que ells representen, esperant a ser devorada per l´enemic secular. Però al final de qualsevol túnel sempre hi ha llum, i l´esperança és que la societat catalana segueixi organitzant-se més massivament encara per donar el tomb a tot això; les plataformes unitàries han d´empènyer amb força i aconseguir la Unitat de totes les organitzacions patriòtiques. Catalunya ha caigut en la trampa espanyola de la divisió esquerra-dreta, i no serem lliures fins que no aconseguim fer la divisió entre independentistes i unionistes. El temps s´acaba: els espanyols han pres el nostre govern i la immigració no té aturador. Nosaltres, com el poble jueu, també creuarem el desert i acabarem trobant el nostre oasi.
FRONT PATRIÒTIC!!
REVIFEM LES ESPURNES JACENTS DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA!!

HISTÒRIC : VA PER TÚ PAPA!!

2009-05-03T01:40:00.005+02:00

Emocionant, vibrant, magistral, històric, poesia visual en moviment............així es guanya als espanyols!!! Allà, a dalt del cel, també hi ha festa....i grossa.....

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

NICARAGUA RULES! :"E continuarà al Govern encara que es firmi un mal acord de finançament"

2009-04-28T00:11:00.006+02:00

"El vicepresident del govern, Josep Lluís Carod-Rovira, descarta que Esquerra Republicana surti de l'executiu en cas que s'acabi firmant un mal acord de finançament perquè, segons ha dit, seria un acte de covardia política. Carod ha fet aquestes declaracions una entrevista a la televisió pública basca, uns dies després que el president del partit, Joan Puigcercós, supedités l'estabilitat del govern de la Generalitat al desenllaç del finançament. Carod-Rovira adverteix que si Esquerra marxés del govern, no tornaria a entrar-hi fins al cap d'una generació perquè ningú tindria interès a pactar amb una formació que abandona l'executiu a la més mínima."

Després d´aquestes declaracions i l´embogiment general que s´escampa dins E, ja es pot afirmar que per fi ens han descobert el seu full de ruta: acabar com Euskadi co Ezkerra, integrats en breu al PSOE com a secció folclòrica palanganera.

Endavant Dr.Carretero, a la seva disposició!
PER LA UNITAT INDEPENDENTISTA! PATRIOTISME I DIGNITAT!

TRAIDORS!!

2009-04-21T00:31:00.009+02:00

Després de les declaracions dels actuals dirigents d´E després del gran article del Dr. Carretero, s´ha descobert l´engany que aquesta colla de desgraciats han estat elaborant. L´actual E no comparteix l´independentisme del Dr.Carretero i el conviden a abandonar el partit!. A cop calent, em pregunto com collons els vaig poder estar votant. Heu estat tots aquests anys jugant amb el sentiment dels catalans, us havíem fet confiança i ens heu estafat, traït i escupit a la cara. El vostre engany serà recordat per molts anys per tota una generació d´independentistes i patriotes que us va creure i us va donar la força que vareu tirar a les escombraries fent president de la nostra Nació a un sociata espanyol. Heu entregat la Nació, però no pas la seva ànima: TRAIDORS!! Amb tota la patxorra del món teniu la barra i les penques de convidar a anarse´n a algú que es proclama inequívocament independentista: MENTIDERS, ESTAFADORS I BOTIFLERS! Esteu incapacitats per la vida pública per sempre; vosaltres i tots els còmplices i cooperants necessaris. Heu enganyat al poble, i l´hora de passar comptes s´apropa....CALÀBRIA TREMOLA!!

PATRIOTISME I DIGNITAT: FOC NOU!

2009-04-18T06:37:00.009+02:00

Són quarts de set del matí. Tot just quan s´albiren les primeres llums de l´albada, decideixo fer-me un cafè i donar una ullada a les darreres notícies; encara és d´hora per despertar al "pitxitxi" de l´equip i portar-lo com cada dissabte a jugar a futbol. De sobte, amb el cafè entre les mans, em trobo amb l´article al diari Avui d´en Joan Carretero: "Patriotisme i Dignitat". El que estava esperant de fa temps sembla que és a tocar. M´agrada el títol, i el rerefons. És necessari que abans de posar rumb cap a la independència, el poble català recuperi la Dignitat i l´Orgull perdut enmig de pluges fines de patriotismes socials i renúncies seculars. Un poble amb Orgull i Honor pot aconseguir el que es proposi; la Dignitat és un estat previ necessari per executar fermament la nostra voluntat. M´agrada que parli també de valors arrelats en el nostre codi genètic i que ens han estat furtats en nom d´una falsa progressia. Ja era hora que les coses es comencin a bellugar, la pràctica del "wait and see" reconec que em posa nerviós, sempre he estat un impacient compulsiu. Cal actuar amb intel.ligència, amb fermesa, amb integritat i sobretot amb passió, aquestes haurien de ser les premises del nou foc que s´encengui per il.luminar la nostra estimada i malmesa Nació.

L´article:

"Patriotisme i dignitat"

A mitjan mes de març, el govern espanyol acordava amb l’andalús liquidar el conegut com a deute històric –un concepte esotèric que els dos governs van acordar que pujava a més de 1.200 milions d’euros– de l’Estat amb Andalusia, tot complint escrupolosament el termini que fixa l’Estatut andalús. Es veu que de terminis n’hi ha que sí que són d’obligat compliment!

Des d’aleshores, en qüestió de setmanes, el govern de l’Estat ha decidit avalar amb 9.000 milions d’euros una caixa d’estalvis en situació compromesa, presidida per un veterà dirigent regional del PSOE i, en funció dels acords de la cimera del G-20, augmentar l’aportació espanyola a l’FMI en 4.000 milions. Queda clar que la crisi només serveix d’excusa per no millorar el finançament de Catalunya...

Mentrestant, l’executiu espanyol posava damunt la taula de Catalunya una quantitat de diners que no suposaria cap augment de recursos real, sinó que, segons dades del departament d’Economia i Finances, cobriria poc més de la tercera part de la disminució d’ingressos que la Generalitat va patir l’any 2008 a causa de la crisi. Una burla, en poques paraules.
Per un altre costat, quan fa prop de tres anys de l’aprovació de l’Estatut, no s’han traspassat ni les Rodalies de Renfe, ni l’aeroport del Prat, ni els de Reus i Girona, ni tan sols serveis que el Tribunal Constitucional fa anys que va decidir que són competència de Catalunya, com les beques universitàries.

A les portes –se suposa, perquè ja fa mesos que esperem– del desenllaç de la negociació del nou sistema de finançament i de la sentència del TC sobre l’Estatut, tots dos carregats de mals presagis, la situació política a Catalunya és desoladora. Hi ha un abisme entre la classe política i la ciutadania, com reflecteixen les enquestes oficials quan avaluen la satisfacció política dels ciutadans i demostren els altíssims índexs d’abstenció.

El catalanisme, davant el poc entusiasme que desperta en els seus rengles l’actuació dels partits que haurien d’ocupar aquest espai, tendeix a organitzar-se’n al marge, mitjançant plataformes i entitats que aprofiten les facilitats que, per a la difusió dels seus missatges, ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. L’èxit de la manifestació independentista de Brussel·les del 7 de març és una demostració de la capacitat de mobilització d’aquest nou sobiranisme transversal. Ara bé, tot i valorant de manera molt favorable la tasca patriòtica d’aquestes entitats, cal que els seus objectius siguin inequívocament assumits pels partits.

L’Estatut amputat a Madrid no ens ha aportat ni reconeixement nacional, ni increment de les competències, ni millor finançament –i això, abans de la previsible nova retallada a mans del TC–. La constatació d’aquest fracàs ens ha de portar a superar, d’una vegada per totes, les estratègies del peix al cove, de la reclamació de la lectura generosa i de la relectura dels textos legals, de l’estació federal cap a la qual transitaríem junts els independentistes catalans i els progressistes espanyols, del patriotisme social i la pluja fina.

Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.

El sobiranisme i l’independentisme, i els partits que se’n reclamen, han d’interioritzar un nou paradigma en les seves relacions amb l’Estat. No és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn, a canvi de quatre concessions menors. No són els partits catalans els que han de suplicar que el partit del govern de l’Estat els tingui en compte. Són aquests governs, quan estan en minoria, que han de maldar per aconseguir els vots dels partits sobiranistes. I aquests només poden donar-los-els a canvi de millores substancials en l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya: finançament digne, grans infraestructures, seleccions esportives, participació efectiva en organitzacions internacionals, organització territorial pròpia, restricció del concepte de llei estatal de bases i ampliació del de competència exclusiva de la Generalitat, respecte escrupolós a la utilització del català com a llengua vehicular en tots els àmbits... Sense compromisos en aquesta línia, i d’acord amb la proposta formulada per Heribert Barrera, els parlamentaris catalanistes a les Corts espanyoles no haurien de donar suport a cap iniciativa de cap govern.

Demanar això a qualsevol govern espanyol és demanar molt, ho sé. Però les diverses estratègies basades en el pactisme i la implicació en la governabilitat de l’Estat han portat el nostre país a l’atzucac en què es troba. Catalunya ha d’utilitzar la força política que tingui a Madrid pensant només en els seus interessos nacionals.

Cal que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar. Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació. Discrepo cordialment dels que defensen que el referèndum s’ha de convocar des de l’actual legalitat vigent, ja que la seva convocatòria dependria de la imprescindible autorització del govern espanyol, que no cal dir que mai no estarà per la feina. La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.

Mentre no obtingui la majoria necessària per a governar, l’independentisme parlamentari no hauria de participar ni de donar recolzament actiu a cap govern que no tingués un programa d’augment important de l’autogovern i avenç en el reconeixement nacional de Catalunya, centrat en les qüestions cabdals de país a què abans m’he referit.

L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i el luxe i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable.

El programa polític que he intentat esbossar es basa en els dos valors que donen títol a aquest article: patriotisme i dignitat. Patriotisme per posar l’interès nacional de Catalunya per davant de qualsevol altra consideració, de qualsevol altre interès particular, per legítim que pugui ser. Dignitat per no tolerar cap humiliació a la nostra nació, ni que només sigui per honorar els qui ens van precedir en la lluita per la llibertat de la pàtria, fins l’extrem que alguns hi van deixar la vida. Patriotisme i dignitat: Catalunya no mereix menys.

CRISIS?, WHAT CRISIS? : LA "FERIA" DE LA VERGONYA

2009-04-02T22:49:00.008+02:00

Un any més arriba l´Abril. La primavera brolla, l´aire es neteja, els dies s´allarguen i les dones mostren els seus més amplis somriures amb l´arribada de l´agradable caloreta primaveral. La cadernera torna a cantar, els avis volten de nou per la ciutat i retrobes les rialles de les criatures als parcs tot tornant de l´escola. S´encenen les passions, bull la sang i és més fàcil imaginar-se un esdevenidor esplendorós.
Arriba l´Abril, arriba la "Feria", arriba la misèria, arriba la vergonya. La xarnegada brolla exultant arreu embrutint la ciutat amb la seva hispanitat tronada i casposa. Colons orgullosos de ser-ho. Criatures disfressades com donotes de cantonada, olor a refregit, "Ejpaña y olé" sota una pudor d´aixella i "manzanilla". Tot el voltant s´empetiteix. La ciutat s´encongeix, s´amaga, una vergonya infinita enboira el cel primaveral. La fira dels horrors, com les que sovintejaven per Amèrica a principis del S.XX, s´apodera de la meva ciutat (amb dones barbudes incloses). Un esperpent horripilant i cañí que fa enrogir fins i tot a molts dels seus que s´han compromés fa temps amb la cultura que els va acollir. Tot aquest sarau, tota aquesta disbauxa segueix estant subvencionada malgrat les recomanacions del "cordobés" que ens apretem tots el cinturó. S´ha de ser cínic, barrut, amoral o més aviat fill de puta. Les subvencions són les mateixes que el passat any 2.008 (225.000 € entre Govern, Ajuntament i Diputació). Malgrat la crisi que patim, els sociates no tenen cap mena de pudor en seguir pagant la festa als seus. Per més inri, has d´escoltar de la boca viperina del batlle de la capital de la nostra Nació que "les subvencions s´han de mantenir ja que la "Feria" és l´expressió de tots els catalans". Hereu, amb la teva cara de senglar babós ja pagues, la gran sort és que el vostre temps s´està esgotant, com la nostra paciència.

BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT

2009-03-31T22:16:00.002+02:00

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

SAURA DENIGRA LA NOSTRA POLICIA : DIMISSIÓ!

2009-03-25T15:55:00.004+01:00

El procés de degradació del país no té aturador. La dictadura progre ens sortirà caríssima, i el cost de tot el que estan fent és encara una incògnita. Fins quan? És devastador per la Nació veure com el responsable polític de la nostra Policia porta temps intentant desprestigiar el cos dels Mossos d´Esquadra. Càmeres a les comissaries; sancions a agents per no tractar de bon rotllo als xoriços; nul.la defensa dels nostres policies davant de la Justicia en les acusacions fetes per un xulo xarnegot de discoteca (les imatges del judici feien fredat, com es donava credibilitat a la paraula d´un subjecte que ni savia parlar front la versió dels tres agents que en tot moment varen mostrar un saber estar encomiable); la màniga ample del Sauron que moltes vegades ha obligat a la no intervenció....El que va passar la setmana passada però, ja ratlla lo intolerable. Després de l´encertada acció de la Brigada Mòbil per defensar-se de l´atac amb pals dels suposats estudiants (bé, no ens enganyem: anarquistes, comunistes, totalitaris de tres al quarto), van deixar que l´opinió pública carreguès (mai millor dit) contra els Mossos de forma despiatada. El país està malalt, i el tripi és el responsable, la maleïda tonteria progre que ens infecta.... No només el putu Sauron va callar, a més va oferir al dia següent la vexació més bèstia que mai hagi sofert la nostra Policia. Una multitut de dropos melenuts i escòria totalitària, els anarquistes que ens van fer perdre la guerra, atacant impunement als Mossos davant el Palau de la Generalitat. Estoics davant l´escena, cumplint ordres de no carregar, allà estaven els garants de l´ordre, la Nostra Policia humiliada.

ALERTA! : EL FULL DE RUTA JA ÉS DISSENYAT.

2009-03-18T19:21:00.009+01:00

Els sociates ja ho tenen tot planificat. Cada dia estic més convençut que el que era una simple intuició personal acabarà esdevenint una realitat. Hem de tenir en compte dues coordenades en les que ens hem de moure: el finançament i les eleccions europees. El finançament serà una misèria, una humiliació més tal i com ens esperàvem; i què farà la crossa sociata de Calàbria? Si volen pretendre sobreviure hauran de trencar amb el tripi, o forçar que el tripi es trenqui (suposo que el gran estratega dels nostres temps, en Putxi, ja haurà pactat "com" amb la màfia de Nicaragua; imagino també que els poltronistes irreductibles com el Lenin del Bages acceptaran la decissió del gurú, mentre´s que la morsa anirà perduda...). Si això succeís, és clar que aniriem a eleccions anticipades.
E sortiria "reforçada" amb el seu rebuig del finançament, fet que impediria la gran patacada electoral esperada (això és el que es pensen, clar, els patriotes no som idiotes encara que s´ho puguin arribar a creure), i "el cordobés" podria convocar les eleccions quan l´hi sortís dels collons....que tal fer-les coincidir amb les europees? Els sociates pensen que s´espanyolitzaria la votació ( "Baix Llobregat power")i que això lògicament els beneficiaria. Una claríssima confluència d´interessos i una nova ampolla d´oxígen per aquesta xusma, just ara que hauran de passar comptes amb Catalunya. El que es va dient de l´existència de la data límit de Setmana Santa seria la confirmació, ja que el "tempus" dels esdeveniments així ho indicaria (el periode per convocar eleccions va clavadet, setmana amunt, setmana avall). Ergo...què hauria de fer Convergència per evitar aquesta estratègia? Jo ho tinc clar, just el dia que es faci públic l´acord de merda, presentar una moció de cemsura contra el Govern. Llavors desmuntaria la maniobra d´E i els forçaria a definir-se. SENYORS D´E QUÈ SOU PRIMER: CATALANS? O D´ESQUERRES......?

Per cert algú em pot explicar què collons és el "deute històric amb Andalusia?". Sen´s pixen a la cara i encara obrim la boca.........Déu nostro Senyor deslliuren´s d´aquest mal!

PROU! QUI S´HAN CREGUT QUE SÓN?

2009-03-11T00:53:00.009+01:00

"Immigrants sud-americans s'oposen a que el català sigui la seva 'llengua pública comuna".
Font:http://www.directe.cat/article/immigrants-sud-americans-soposen-al-catala-com-a-llengua-publica-comuna-12878

Qui collons es pensen que són? Fins quan haurem de suportar a aquesta gentussa a casa nostra? No tenim ja prou colons de fa anys instal.lats com perque ara sen´s tornin a pixar a la cara? M´he posat molt calent llegint la noticia al directe.cat, molt calent. Si bé és cert i és de justicia assenyalar que de les sis federacions de sudamericans (subvencionades amb els pocs calés que disposem, òbviament), tres han acceptat l´ús del català; és destacable que les altres tres han decidit mostrar el seu menyspreu vers el nostre idioma, l´idioma de la Nació que els dona de menjar. El tema de la immigració sudamericana és de jutjat de guàrdia, en tots aquests anys només n´he conegut un que fes l´esforç de parlar en català. La majoria d´ells et miren amb un despreci vomitiu quan et dirigeixes a ells en la nostra llengua mentre´s fan aquell posat d´ofès que tira enrere. Aquesta gent s´aprofita del nostre sistema sanitari universal, de la gratuïtat de l´escola pública, de totes les subvencions possibles i inimaginables, aquests l´únic que saben fer és exigir drets i no cumplir amb cap Deure. I els sociates els hi volen donar el vot! Aquesta gent porta uns fums que com no els aturem a temps es creuran els reis del "mambo". Estic fart d´aguantar-los a la cua del supermercat, estic fins els pebrots de les seves gorres tortes, dels seus fastigosos pantalons cagats fins els turmells, dels immensos culs de les seves donotes maleducades, de les seves trucades telefòniques impertinents per vendre´m qualsevol cosa, de les seves bandes de delinqüents, dels seus antros "tropicals" i del seu putu reggaeton. Segurament el fet de ser de cultura hispànica els hi ha marcat, ja que si sumem la misèria "per se" que comporta aquesta cultura (la negació i menyspreu absolut de les altres) amb el seu ínfim nivell evolutiu, els fa inassimilables en una societat com la nostra. I què podem fer?, a nivell legislatiu és evident que res (encara no tenim Estat); però el que sí hem de fer és parlar sempre en català, no canviar mai ni sota cap circumstància d´idioma quan ens dirigim a ells (i a tothom en general). Sempre quedarà l´esperança que alguns d´ells se´n adonin que necessiten parlar català, que els hi és bàsic per la seva socialització (malgrat la seva afició per formar guettos). S´ha alçat alguna veu per part dels racistes anticatalans de S.O.S Racisme? No, és clar.

AVUI ÉS UN GRAN DIA : INTERNACIONALITZEM EL CONFLICTE!

2009-03-07T08:27:00.007+01:00

GRÀCIES, HA ESTAT EMOCIONANT VEURE LES IMATGES!

EL MANIFEST:

"Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna. Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària, llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los. Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar. Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!"

ESPANYA ÉS MISÈRIA (I) : CRISI i OLÉ!

2009-03-03T21:50:00.011+01:00

Si hi ha una cosa en la que coincideixen insignes economistes, tant nostrats com foranis, és en la insostenibilitat d´un Estat com l´espanyol. De tots és sabut que Espanya sobreviu gràcies a l´expoli que exerceix impunement sobre Catalunya i tota la seva àrea d´influència. Els altres "ingressos" que té provenen del que pot produir la seva metròpoli mesetària farcida de funcionaris casposos, de les engrunes que bascos i navarresos (l´altre gran àrea industrial) donen en concepte de solidaritat (visca el concert!), el turisme i la construcció. Per una altra banda, hem de tenir en compte que "de Madrid cap abaix" el percentatge de població ocupada en la Funció Pública arriba a uns percentatges escandolosos, superiors a un 20% (depenent de les Comunitats oscil.len fins a un 26%); a més que una gran part de població espanyola viu instalada en la subvenció permanent i en l´analfabetisme funcional etern (iniciativa i empenta zero). I ara, la construcció s´ha ensorrat (20% de població a prop de l´atur) ves per ón. L´atur arribarà a percentatges rècord dins l´UE, i a tot això sumem-hi els milions d´immigrants que en pocs mesos deixaran de cobrar el subsidi d´atur. Per acabar-ho d´adobar, els fons europeus s´han acabat (Europa ha dit prou de mantenir dropos). Aquesta és la realitat de l´economia espanyola, i aquesta és la misèria de la seva gent. La mediocritat espanyola pot arribar a ser tant miserable que no dubta en posar en perill la seva "gallina dels ous d´or". Ells volen esmunyir la mamella catalana fins assecar-la, saquejar és el que millor saben fer. Tota la històrica xarxa productiva, les nostres PIMES, està en perill d´ofegament imminent. En lloc de redreçar l´estructura econòmica espanyola cap una economia amb més valor afegit durant els anys de bogeria especulativa, en lloc d´aprofitar els calers expoliats als catalans per espabilar als més de 20 milions de ganduls subvencionats, en lloc d´educar-se en els valors democràtics (aquests cromanyons s´han passat al Sr.Montesquieu pels collons...), ells segueixen com sempre. La seva bogeria per aconseguir "cash" i controlar totes les colònies, els ha portat a l´escandalosa tupinada en les eleccions basques; si els espanyols posen les grapes a la caixa basca, a més d´intentar prendrel´s l´ànima, els hi fotran també els calés.
La crisi és greu, serà llarga, però els catalans la patirem encara més que ningú. Les nostres PIMES corren risc imminent de col.lapse, seguim sense calés, sense infraestructures, i el més greu de tot és que seguim amb el mal Govern. Però també som un poble emprenedor, amb valors arrelats al nostre codi genètic com l´esforç i el treball, i el més important és que encara tenim Ànima. Tant de bó serveixi la situació a la que arribarem per fer despertar a la Catalunya indecisa que roman a l´expectativa de cap on governar el vaixell. I ben cert és que quan el seny i la rauxa s´acaben, arriba la Ira!.

P.S. Ànims i sort a tots els patriotes que podran anar a Brussel.les el proper dissabte: sereu la veu de tot un Poble!!

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA. En resposta als atacs de l’Espanya Constitucional, la unitat independentista.

2009-01-27T00:27:00.012+01:00

http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

JO VOTARÉ TREMOSA.

2009-01-19T18:13:00.004+01:00

Què farem els patriotes en les eleccions europees? Votar el candidat que pugui presentar la traïdora direcció d´E? Votar (en cas que es presentin) als internacionalistes de les CUP? Quedar-nos a casa? Qui vulgui que tot segueixi igual haurà d´escollir la primera opció, ja sabem el que ens pot oferir "la banda del Putxi". Qui vulgui una còpia d´E, però en versió comunista i internacionalista (és a dir, passar del patriotisme social al comunisme stalinista) que trii la segona. Qui vulgui que el nacionalisme vagi encara perdent més pes electoral i entregar així definitivament el país als sociates, que es quedi a casa (però després no plorem!). Però els patriotes de peu pla, els que portem la senyera al cor, només tenim l´opció Tremosa. Això ara mateix és així, ras i curt. Cert que hem patit decepcions i traïcions per part de qui suposadament ha de vetllar per la nostra Nació, però crec que ens mereixem donar-nos una oportunitat amb "La Casa Gran". Jo segueixo tenint els meus dubtes respecte al projecte de CDC, però amb l´elecció d´en Tremosa m´hi sento menys "agnòstic". Catalunya necessita un pla amb cara i ulls per fer camí, potser la via CDC no és la més ràpida (segur), però està clar que E ha dilapidat tot el seu immens potencial i ens hem quedat orfes. Cal ser també llestos; si hi ha un bon resultat electoral, l´opció sobiranista guanyarà indefectiblement força dins CDC, i això és el que interessa, oi?. Per altra banda, crec que també resulta del tot positiu que personalitats sobiranistes destacades de la societat civil entrin al món de la política. Il.lusió i apassionament és el que cal per airejar la flaire de grisor tecnòcrata (oi Sr.Guardans?).

ISRAEL: LA LLUITA CONTINUA! (III) El foto-post dedicat a progres sensibilitzats amb els pobrets islamistes.

2009-01-07T00:18:00.031+01:00

ISRAEL: LA LLUITA CONTINUA! (II)

2009-01-04T23:41:00.009+01:00

Com ja vaig avisar en el post anterior, als progres apàtrides amb problemes digestius els hi recomanaria no seguir llegint, una vegada més, gràcies. Ja hem entrat al cau on s´amaguen les rates, en l´hinòspit territori des d´on fa mesos s´aterroritza a tota la població del sud d´Israel. La barbàrie no coneix de treves, això és per a la civilització. Ja veurem com lluiten en el cos a cos contra el Tzahal, no els hi serà tant fàcil com llençar míssils contra inocents ciutadans lliures de l´Estat d´Israel. Hamàs, és en realitat un fre per les legítimes aspiracions palestines a esdevenir un Estat. L´objectiu d´aquestes bèsties fanàtiques no són els drets del poble palestí (Tardà: què cony feies en mig dels islamistes?, ets un ignorant o directament imbècil?); Hamàs forma part de la Internacional Revolucionària Islàmica (heu vist banderes palestines en els seves desfilades??, nooo, resulta que són totes verdes... ves per ón.
Hamàs és un moviment Internacionalista, com ho són els comunistes o els sociates nostrats, ells no tenen pàtria, ells tant sols tenen odi contra el far d´Occident. Hamàs és una organització messiànica i assassina que utilitza als ciutadans de Gaza com esclaus en forma d´escuts. Tot això és Hamàs, i res més que això. Fa fàstic veure com les manipulacions informatives estan convertint aquesta organització de criminals en una mena d´ONG; l´informatiu d´aquesta nit a TV3 ha estat una vergonya periodística (una més...i van...). Mentre´s Israel es segueix trencant la cara a primera línia de foc per la defensa de la seva Gent, per la defensa del nostre sistema de valors, pels nostres principis, una colossal tasca que ha de ser reconeguda per tots els pobles de Déu.