Després d´haver estat reclós una bona temporada a les muntanyes i haver respirat un xic d´aire fresc, el Gànguil tornarà en breu. Un mes i escaig després, aquesta merda de bloc tornarà a agafar embranzida amb les seves Bad Manners habituals ......
SOM I SEREM
"Llum als ulls i força al braç"
dijous, 13 de gener del 2011
dissabte, 20 de novembre del 2010
UN POBLE EN MOVIMENT!
Manresa, Cornellà, Valls, Granollers, Tarragona, Mataró, Figueres, Barcelona...........totes les ciutats s´aboquen amb els actes de Solidaritat. Plens mítics en una campanya electoral èpica. Milers de patriotes de totes les ideologies i tendències realitzen esforços titànics a diari per trencar el silenci informatiu dels mass media nostrats. El que ells amaguen els hi explotarà a la cara la nit del 28 N, i llavors n´hauran de parlar. La Coalició Independentista SI, rebenta les sales on els partits de sempre no s´hi atreveixen a fer cap acte. I com valen més quatre imatges que mil paraules, aquí us les deixo.
No ens aturaran, ja s´ha encès la flama!!
Mataró |
Granollers |
Manresa |
Sant Andreu (Barcelona)-Acte de presentació sense cap dels tres caps de llista ARRIBA L´HORA DE LA RAUXA INTEL.LIGENT!! |
dimecres, 10 de novembre del 2010
CALVOS, ESTAFES I DESCONCERTS ECONÒMICS.
Doncs sí, CiU segueix pel mateix camí de sempre. Semblava que la resposta del poble català el passat 10 de juliol havia fet remoure les aigües internes d´aquesta coalició, però no, per desgràcia els fets confirmen el que jo em temia. Res. Tot com sempre. Proclames sobiranistes d´un sector, i proclames espanyolistes de l´altre. Com sempre. Del conte de la lletera del concert al desconcert pro espanyolista del calvo d´Alcampell. El més bo de tot, és que ja ni en parlen del "suposat" concert.....Ara parlen d´un estrambòtic "pacte fiscal"...en fi.....no sé com collons es pensen que ho aconseguiran, francament és surrealista. Ells saben que estan enganyant, com sempre; més peix al cove, més misèria, més Espanya. Una estratègia per tornar a apoltronar-se i guanyar temps per donar un altre impuls al seu sinistre "sector negocis". Cert que es nacionalitzarà el país, no ho negaré pas, però serà l´etern anar fent i anar tirant que no ens ha portat en lloc. Amb la derrota del tripi assegurada, CAP vot independentista pot anar a parar a en Mas. CAP. És cert, i seria estúpid negar-ho, que dins CDC la corrent valenta del sobiranisme està avançant; però també és cert que sense una força clarament secessionista que l´arrosssegui aquest corrent està mort. El gran pecat d´E d´aquests anys ha estat precisament no exercir aquesta missió, ans el contrari, s´han dedicat a lliurar la Nació a l´espanyolisme sociata. I si CiU enganya, E directament estafa al poble català. El DESCONCERT ECONÒMIC D´UNS I ELS REFERÈNDUMS IMPOSSIBLES dels altres són simplement mentides que cal denunciar. Uns i altres hauran d´explicar moltes coses en campanya. O no. I aquest és el drama, perquè els únics que els podem despullar estarem vedats a la majoria de mitjans, però juro pel meu honor que treballaré per explicar a tothom que conec el camí que ha de començar aquest malmès país nostre.
Us deixo amb les perles del calvo extretes de l´entrevista a l´ABC:
"Mire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa."
"CiU no plantea en su programa convocar un referéndum para la autodeterminación. No tenemos ninguna propuesta independentista. Y pienso además que la independencia no ganaría en un referéndum."
"Si llegan a gobernar ¿van a pedir el mismo concierto económico del País Vasco?.
—No, no. Sólo cuando se den las circunstancias ,que lo desee una mayoría social en Cataluña y que el gobierno de España quiera dialogar sobre ello, entonces, plantearíamos un pacto fiscal"
PARAULA DE CALVO.
Us deixo amb les perles del calvo extretes de l´entrevista a l´ABC:
"Mire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa."
"CiU no plantea en su programa convocar un referéndum para la autodeterminación. No tenemos ninguna propuesta independentista. Y pienso además que la independencia no ganaría en un referéndum."
"Si llegan a gobernar ¿van a pedir el mismo concierto económico del País Vasco?.
—No, no. Sólo cuando se den las circunstancias ,que lo desee una mayoría social en Cataluña y que el gobierno de España quiera dialogar sobre ello, entonces, plantearíamos un pacto fiscal"
PARAULA DE CALVO.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
divendres, 15 d’octubre del 2010
L´EFECTE BOOMERANG JA HA COMENÇAT.....ENDAVANT JAN!!!
Ahir dia 13 d´octubre, SI va fer història a Sant Andreu. Isabel Clara Simó, Héctor López Bofill i Emili Valdero varen aconseguir que més de 260 andreuencs vibressin amb els seus discursos en el majestuós escenari del SAT (Sant Andreu Teatre). En una setmana (una altra) marcada pels atacs, infàmies i silencis imposats contra Joan Laporta i el moviment de base popular que encapçala; la gent del barri, la "common people", va respondre de forma contundent. Tot l´esforç realitzat per l´Assemblea de SI del Districte aquestes darreres setmanes va tenir premi, i quin premi! La platea va vibrar escoltant a la gran Isabel; va entendre amb l´Héctor com funciona el Dret Internacional actual, i va literalment esclatar amb la magistral intervenció de l´Emili (quan s´infla la vena no hi ha qui l´aturi...). Didàcticament es van anar destrossant tots i cada un dels mites i mentides que usen els partits de l´establishment per mantenir encara al poble català sotmés a la tirania espanyola. Llargs aplaudiments, crits atronadors d´independència per tot el teatre, vibracions magnífiques per una nit mítica. A títol informatiu, i pels que no coneixeu el districte, heu de saber que la nostra assistència va ser equiparable a la que van tenir PSC i CiU en anteriors ocasions...i amb els seus caps de llista!! Alguna cosa molt gran està creixent; i ells ho saben. Seguim sumant voluntats individuals i col.lectives per tota la Nació; una transversalitat patriòtica que segueix rodant com un allau sense fre. Avui en Jan, acompanyat pel Jaume Olivé i en Xavier Sala i Martin, ha posat les coses a lloc. A qui li cogui que es rasqui, i que vigilin; perque tinc la sensació que al Conde i al seu excrement presidencial se´ls hi pot girar tot com un boomerang.
Al lloro!!dimecres, 6 d’octubre del 2010
SANDRUSCU, UN NOBILÍSSIM EXCREMENT.
Com a soci del F.C. Barcelona, i malgrat no ser compromissari, comparteixo plenament el comunicat realitzat per aquest grup de compromissaris patriotes. És evident que el Sandrusku ha resultat ser un miserable excrement defecat per l´espanyolíssim Conde i la seva corrúa d´agents estupiditzadors. Molts varem avisar; des d´aquest bloc s´havia advertit reiteradament que aquest tio mediocre amb els pàmpols gegants, seria utilitzat com un titella en la creuada contra l´independentisme creixent en la societat catalana. En els cent dies que porta en el càrrec, ha iniciat ja l´inexorable procés espanyolitzador del nostre club, així com la ignominiosa operació de "destrucció política" del més gran president de la història del Barça. Els agents de l´establishment el seguiran atacant, ENS SEGUIRAN ATACANT, però no podran aturar-nos, ni amb les seves infàmies ni amb les seves falsedats.
VIA FORA!!
COMUNICAT
L'entorn més anticatalà del president Sandro Rosell, és a dir, el diari Gol, El Mundo Deportivo, La Vanguardia, Sport, ... ja han començat a carregar contra Joan Laporta a fi i efecte d'escalfar motors per a la propera assemblea de compromissaris del Futbol Club Barcelona.
Intenten crear una forta hostilitat contra en Jan per poder acusar-lo de delinqüent i així trencar-li les cames polítiques tot impedint -no s'ho creuen ni ells- que pugui liderar l'independentisme emergent i triomfant de Solidaritat Catalana per la Independència.
L'enemic ja no sap què fer. El Jan polític omple teatres i ateneus arreu de Catalunya explicant el projecte polític de construir el millor Estat del món, el que ens mereixem els catalans, de la mateixa manera que ja va fer-ho amb el nostre Barça. El tsunami laportista cada vegada és més potent i l'espanyolisme que corseca Catalunya veu perillar el seu colonitzador modus vivendi.
És per això que els enemics de Catalunya i del Barça esgüellen desesperats i rabiosos veient com acreix el tsunami que els ennuegarà.
Però en veurem de més grosses d'aquí al 28 de novembre, això d'aquests libels antilaportistes només serà una anècdota comparat amb el que vindrà més aprop de les eleccions. L'exèrcit antipatriòtic que tenim al davant està format pels botiflers de sempre d'aquí i la caverna mediàtica espanyolista d'allà.
Entre els botiflers d'aquí, cal destacar tot el ressentiment que mou les files convergents, que actuen i actuaran com uns sipais, atacant virulentament l'independentisme democràtic, horitzontal i transversal que representa en Jan. No ens enganyem, el seu adversari polític no és en Montilla, és en Jan Laporta perquè pot sacsejar i contribuir a acabar amb els corporativismes polítics de tapar-se les vergonyes tots plegats. A CiU estan dirigint tota aquesta estratègia mitjançant la gran amistat que uneix el Grupo Godó amb David Madí amb la intenció de venjar-se de què en Jan no va acceptar ser l'alcaldable de Convegència per Barcelona el 2007, una de les operacions fallides més sonades del cap d'estratègia de CiU que mai ha pogut veure el socialdemòcrata de Xavier Trias.
En definitiva, la regla de tres és ben simple: com n'ha de ser de rendible i privilegiada la condició del colonitzador i la del col·laboracionista per rebolcar-se en la femta i la mentida. Que bé i que feliços seríem els catalans si ens desempalleguéssim d'aquesta gentola.
Per això, els Compromissaris Compromesos denunciem públicament que l'actual president del Barça, Sandro Rosell, no és res més que un titella al servei dels enemics del Barça i de Catalunya i no pensem permetre ni que malmeti la imatge del millor club del món ni del millor president que hem tingut i que ha fet el Barça més catalanista, més exitós i més solidari de la Història: Joan Laporta.
Compromissaris Compromesos
dijous, 9 de setembre del 2010
11-S, JO NO ANIRÉ A L´ESTADI. TOTS A LA MANIFESTACIÓ!
Sàpigues Sandruscu que el proper dissabte jo no aniré al partit del Barça. És públic i notori que estàs fent tot el possible per pagar la hipoteca que vas subscriure amb el Conde, i interpreto l´horari del partit com un pas més en la teva creuada espanyolitzadora del nostre club. Estàs resultant una vergonya com a President del Barça, que et recordo és l´ambaixador de la nostra Nació arreu del món. Estàs danyant la nostra imatge amb les teves fal.làcies i manipulacions vers el més gran President de la història del Barça. És aberrant la damnatio memoriae que has iniciat contra Joan Laporta, una ignonímia fastigosa i vomitiva. Hipotecat com estàs, no es poden esperar gaires coses brillants de tu; en el poc temps que portes en el càrrec ja has demostrat la teva mediocritat i submissió a qui et va ajudar a arribar a la presidència. Certament, el Sandruscu seria el president del Barça que Franco haguès somiat en una Espanya democràtica (l´afirmació que ha fet en Tremosa referint-se al Tio Pepe, és també aplicable a aquest indecent, fosc i vulgar personatge). Pensa però una cosa, per molt que cada matí et llevis fustigant-te per haver nascut català, es preveu una pujada de l´euríbor. Ves en compte, i vigila; podria ser que el preu de la hipoteca es disparés en excés i no fos cas que tinguessis una revolta a l´Estadi. Molts ja varem avisar del que venia, ara l´haurem de suportar uns quants anyets..........................................................................................................o no......
11 - S : DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, VISCA LA TERRA!!!
dimecres, 1 de setembre del 2010
QUE N´APRENGUIN!
Aquest proper dissabte, 4 de setembre serà un dia històric. Solidaritat Catalana per la Independència ha demostrat el que és capacitat de mobilització, il.lusió i organització. En ple mes d´agost s´han constituit grups de treball per tot el territori, s´ha estat capaç de generar milers d´adhesions i hem tingut la capacitat d´organitzar per primera vegada al nostre país un sistema d´eleccions primàries amb llistes obertes. Tot i el poc temps disposat, ha estat espectacular la quantitat de candidatures presentades. Perque, repeteixo, en ple mes d´agost, que un moviment nascut fa un mes i escaig hagi aconseguit que 250 patriotes s´hagin presentat a aquest procés històric per escollir les nostres llistes al Parlament, cal tractar-ho com un fet BRUTAL. Més de 160 candidats per Barcelona, 34 per Girona, 24 per Lleida i 29 per Tarragona; itero, BRUTAL. Alguns deien que aquest procés era una broma de mal gust, doncs m´encanten aquestes bromes. Altres anaven dient que no tindriem prous candidats, aquí els teniu. Nosaltres sí que practiquem amb l´exemple, no fem les llistes a gust i conveniència del líder. Aquest veritable moviment transversal de base popular avança sense aturador com una immensa bola de neu. Allà anem!!
Enhorabona a tots els patriotes que ho estan fent possible!
Candidatura Bloc Unitari per Solidaritat Catalana from Xavier Fajarnes on Vimeo.
Enhorabona a tots els patriotes que ho estan fent possible!
Candidatura Bloc Unitari per Solidaritat Catalana from Xavier Fajarnes on Vimeo.
dilluns, 30 d’agost del 2010
CREDIBILITAT & RCAT
Doncs es veu que el que es veia venir que passaria, definitivament ha succeït. La bogeria en la que s´havia instal.lat des de feia mesos Rcat, ha eclosionat aquesta nit. Rcat s´ha desacreditat des de fa mesos amb els seus fets. El darrer (o no...), la suplantació de la personalitat de l´ex-coordinador de Sant Andreu en la suposada signatura d´un comunicat conjunt dels coordinadors territorials lloant les bondats del líder suprem. La persona en qüestió, està lògicament "com una moto", i ja ha abandonat l´associació (ho he confirmat amb el propi interessat). Però no vull seguir amb més misèries, no vull fer més sang, no cal. M´agradaria que els que encara esteu associats a aquesta organització reflexionessiu, i sé que molts ex-companys ho faran, penseu en el que deiem, el que ha passat i el que s´ha fet:
-"Rcat és una eina al servei del país i de la unitat independentista, no una finalitat"
-"L´objectiu de Rcat és el de vestir una candidatura unitària a les eleccions al Parlament el 2010"
-Sobre la regeneració democràtica......."i per mostrar-nos creïbles davant el poble nosaltres mateixos celebrarem un procés de primàries amb llistes obertes entre tots els associats"
-"O Laporta va amb Reagrupament, o Reagrupament anirà amb Laporta"
-"O dimitiu vosaltres, o m´en vaig jo" (en l´esperpèntic ridícul del 30 de gener, amb el posterior gir xavista sense sentit).
I m´estalvio passatges de nepotisme, incapacitat, insults, manipulació, amenaces, etc...que sincerament no em ve de gust comentar, per sort ja em queda mentalment molt lluny.
Reflexioneu reagrupats. Moltes juntes, coordinadors i assemblees senceres ja ho van fer en el seu moment al descobrir la immensa estafa. Creieu que teniu credibilitat davant la ciutadania? La candidatura de Solidaritat és la més potent de llarg; no us encegueu com ha fet el vostre líder, la "common people" no és tonta, i el vot útil és un concepte que ja fa anys que es practica.
Aquest post és el darrer en que faré esment a Reagrupament; en el fons esperava que el Dr. s´adonès que la oferta de Solidaritat era una oportunitat única per recuperar la credibilitat i donar imatge d´unitat. No ha estat així, i no passa res; a Solidaritat pensem que la credibilitat és una premisa bàsica per aconseguir l´objectiu, i amb l´objectiu que tenim no s´hi juga. No es demava que Rcat es dissolgués, només que es presentessin també en el procés de primàries aportant el seu cens. Tant se val, a girar full. A partir d´ara, cadascú que faci el que hagi de fer segons la seva consciència i recordeu: "sense credibilitat, no hi ha utilitat; i sense utilitat no hi ha victòria".
Visca Catalunya Lliure!!
divendres, 27 d’agost del 2010
TEMPS DE MADNESS!!
Avui toca ska, avui toca bogeria, avui farem pogos, avui ballarem amb Baggy Trousers!!! Ja vindrà el dilluns....i llavors alguns hauran de ballar Ghostdancing.
dijous, 19 d’agost del 2010
EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT.
Amb el teclat encara rovellat després del desitjat període vacacional, recent tornat a la voràgine urbana, em trobo amb una notícia que sincerament m´ha alegrat: "Reagrupament de l'Eixample amenaça d'abandonar Carretero si no aconsegueix la unitat". És una gran notícia, les bases es belluguen, i és des d´elles d´on sorgirà la unitat. I m´alegra especialment comprobar que encara queda vida intel.ligent a Reagrupament. Enhorabona als companys de l´Eixample per la seva valentia i coratge patriòtics. Una de les coses que he pogut comprobar aquest estiu tot copsant la opinió de la common people del país és el descrèdit del Dr. A peu de carrer no s´ha entés ni la deriva totalitària del projecte, ni la manca d´acord amb en Laporta, ni la incapacitat evident d´incorporar al projecte personalitats rellevants del país (la darrera va ser la del Dr.Broggi, l´octubre passat). S´ha decebut a la Nació, s´ha liquidat un projecte il.lusionant (algun dia el Dr. haurà d´explicar el perquè) i és per tot això que vaig deixar Reagrupament el passat mes de juny; fart de les opacitats, mentides, iniquituts, inacció i irresponsabilitat d´una Junta titellaire. I ho vaig fer sense soroll, sense crear cap mena de conflicte, sense polèmiques. Capítol tancat i volta de full. Vaig ser convidat a marxar en la II Assemblea, i com a bon nen obedient i disciplinat vaig fer cas. Ara cal mirar endavant i encarar el futur, i aquest té nom i cognoms: Solidaritat Catalana per la Independència. Els sense nom ens estem tornant a reagrupar, tornem a trempar. Aquest gran moviment de base popular va creixent, avançant i prenent cos en la pitjor època de l´any!, no ho oblidem. A Sant Andreu, en ple mes d´agost, hem aconseguit ja aplegar a quasi bé 300 adherits i ja hem organitzat al barri una comissió electoral formada, de moment, per més de vint persones. A títol informatiu per a mal pensats o mal intencionats, cal destacar que només sis d´aquests vint-i-dos pencaires estavem a Rcat (ho dic per lo dels torpedes i altres tonteries que es diuen des de la secció hool de Ponent). Toca tornar a treballar, les eleccions són a l´octubre, i el temps corre de pressa. Temps d´unitat i acció. Us hi apunteu?.
Som-hi!
P.S. Properament, les fascinants aventures de Nicholas Hook. D´arquer proscrit i apestat a heroi de la èpica batalla d´Agincourt.... Gran Cornwell...
dimecres, 14 de juliol del 2010
SHAME, SHAME,SHAME.....SHAME ON YOU!!
Shame shame shame on you
If you can't dance too
Can't stop me now hear what I say
My feet wanna move so get out my way
I'm gonna have my say
I'm going to every discotheque
I'm gonna dance dance dance dance ooh
Till the break of day I say....
SHAME ON YOU!!
Felicitats sinceres per la vostra gran capacitat hermenéutica...Bravo! Zas! A tota la boca de cadascun del milió de catalans que van sortir al carrer amb anhels de canvi. Ni tres dies heu deixat passar....La IP era un ham que Espanya s´hagués empassat, una ocasió única de demostrar a la Comunitat Internacional la fase predemocràtica en que està instal.lat l´Estat espanyol. Au, ja podeu seguir amb la vostra estratègia, uns a implorar clemència a l´ocupant , i els altres a seguir fent de palangana del senescal.
If you can't dance too
Can't stop me now hear what I say
My feet wanna move so get out my way
I'm gonna have my say
I'm going to every discotheque
I'm gonna dance dance dance dance ooh
Till the break of day I say....
SHAME ON YOU!!
Felicitats sinceres per la vostra gran capacitat hermenéutica...Bravo! Zas! A tota la boca de cadascun del milió de catalans que van sortir al carrer amb anhels de canvi. Ni tres dies heu deixat passar....La IP era un ham que Espanya s´hagués empassat, una ocasió única de demostrar a la Comunitat Internacional la fase predemocràtica en que està instal.lat l´Estat espanyol. Au, ja podeu seguir amb la vostra estratègia, uns a implorar clemència a l´ocupant , i els altres a seguir fent de palangana del senescal.
divendres, 9 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)