dilluns, 30 d’agost del 2010

CREDIBILITAT & RCAT


Doncs es veu que el que es veia venir que passaria, definitivament ha succeït. La bogeria en la que s´havia instal.lat des de feia mesos Rcat, ha eclosionat aquesta nit. Rcat s´ha desacreditat des de fa mesos amb els seus fets. El darrer (o no...), la suplantació de la personalitat de l´ex-coordinador de Sant Andreu en la suposada signatura d´un comunicat conjunt dels coordinadors territorials lloant les bondats del líder suprem. La persona en qüestió, està lògicament "com una moto", i ja ha abandonat l´associació (ho he confirmat amb el propi interessat). Però no vull seguir amb més misèries, no vull fer més sang, no cal. M´agradaria que els que encara esteu associats a aquesta organització reflexionessiu, i sé que molts ex-companys ho faran, penseu en el que deiem, el que ha passat i el que s´ha fet:

-"Rcat és una eina al servei del país i de la unitat independentista, no una finalitat" 
-"L´objectiu de Rcat és el de vestir una candidatura unitària a les eleccions al Parlament el 2010"
-Sobre la regeneració democràtica......."i per mostrar-nos creïbles davant el poble nosaltres mateixos celebrarem un procés de primàries amb llistes obertes entre tots els associats" 
-"O Laporta va amb Reagrupament, o Reagrupament anirà amb Laporta" 
-"O dimitiu vosaltres, o m´en vaig jo" (en l´esperpèntic ridícul del 30 de gener, amb el posterior gir xavista sense sentit).

 I m´estalvio passatges de nepotisme, incapacitat, insults, manipulació, amenaces, etc...que sincerament no em ve de gust comentar, per sort ja em queda mentalment molt lluny.
Reflexioneu reagrupats. Moltes juntes, coordinadors i assemblees senceres ja ho van fer en el seu moment al descobrir la immensa estafa. Creieu que teniu credibilitat davant la ciutadania? La candidatura de Solidaritat és la més potent de llarg; no us encegueu com ha fet el vostre líder, la "common people" no és tonta, i el vot útil és un concepte que ja fa anys que es practica.
Aquest post és el darrer en que faré esment a Reagrupament; en el fons esperava que el Dr. s´adonès que la oferta de Solidaritat era una oportunitat única per recuperar la credibilitat i donar imatge d´unitat. No ha estat així, i no passa res; a Solidaritat pensem que la credibilitat és una premisa bàsica per aconseguir l´objectiu, i amb l´objectiu que tenim no s´hi juga. No es demava que Rcat es dissolgués, només que es presentessin també en el procés de primàries aportant el seu cens. Tant se val, a girar full. A partir d´ara, cadascú que faci el que hagi de fer segons la seva consciència i recordeu: "sense credibilitat, no hi ha utilitat; i sense utilitat no hi ha victòria".

Visca Catalunya Lliure!! 

divendres, 27 d’agost del 2010

TEMPS DE MADNESS!!

Avui toca ska, avui toca bogeria, avui farem pogos, avui ballarem amb Baggy Trousers!!! Ja vindrà el dilluns....i llavors alguns hauran de ballar Ghostdancing.


  

dijous, 19 d’agost del 2010

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT.

Amb el teclat encara rovellat després del desitjat període vacacional, recent tornat a la voràgine urbana, em trobo amb una notícia que sincerament m´ha alegrat: "Reagrupament de l'Eixample amenaça d'abandonar Carretero si no aconsegueix la unitat". És una gran notícia, les bases es belluguen, i és des d´elles d´on sorgirà la unitat. I m´alegra especialment comprobar que encara queda vida intel.ligent a Reagrupament. Enhorabona als companys de l´Eixample per la seva valentia i coratge patriòtics. Una de les coses que he pogut comprobar aquest estiu tot copsant la opinió de la common people del país és el descrèdit del Dr. A peu de carrer no s´ha entés ni la deriva totalitària del projecte, ni la manca d´acord amb en Laporta, ni la incapacitat evident d´incorporar al projecte personalitats rellevants del país (la darrera va ser la del Dr.Broggi, l´octubre passat). S´ha decebut a la Nació, s´ha liquidat un projecte il.lusionant (algun dia el Dr. haurà d´explicar el perquè) i és per tot això que vaig deixar Reagrupament el passat mes de juny; fart de les opacitats, mentides, iniquituts, inacció i irresponsabilitat d´una Junta titellaire. I ho vaig fer sense soroll, sense crear cap mena de conflicte, sense polèmiques. Capítol tancat i volta de full. Vaig ser convidat a marxar en la II Assemblea, i com a bon nen obedient i disciplinat vaig fer cas. Ara cal mirar endavant i encarar el futur, i aquest té nom i cognoms: Solidaritat Catalana per la Independència. Els sense nom ens estem tornant a reagrupar, tornem a trempar. Aquest gran moviment de base popular va creixent, avançant i prenent cos en la pitjor època de l´any!, no ho oblidem. A Sant Andreu, en ple mes d´agost, hem aconseguit ja aplegar a quasi bé 300 adherits i ja hem organitzat al barri una comissió electoral formada, de moment, per més de vint persones. A títol informatiu per a mal pensats o mal intencionats, cal destacar  que només sis d´aquests vint-i-dos pencaires estavem a Rcat (ho dic per lo dels torpedes i altres tonteries que es diuen des de la secció hool de Ponent). Toca tornar a treballar, les eleccions són a l´octubre, i el temps corre de pressa. Temps d´unitat i acció. Us hi apunteu?.
Som-hi!

P.S. Properament, les fascinants aventures de Nicholas Hook. D´arquer proscrit i apestat a heroi de la èpica batalla d´Agincourt.... Gran Cornwell...