ESPANYA ÉS MISÈRIA (I) : CRISI i OLÉ!

Si hi ha una cosa en la que coincideixen insignes economistes, tant nostrats com foranis, és en la insostenibilitat d´un Estat com l´espanyol. De tots és sabut que Espanya sobreviu gràcies a l´expoli que exerceix impunement sobre Catalunya i tota la seva àrea d´influència. Els altres "ingressos" que té provenen del que pot produir la seva metròpoli mesetària farcida de funcionaris casposos, de les engrunes que bascos i navarresos (l´altre gran àrea industrial) donen en concepte de solidaritat (visca el concert!), el turisme i la construcció. Per una altra banda, hem de tenir en compte que "de Madrid cap abaix" el percentatge de població ocupada en la Funció Pública arriba a uns percentatges escandolosos, superiors a un 20% (depenent de les Comunitats oscil.len fins a un 26%); a més que una gran part de població espanyola viu instalada en la subvenció permanent i en l´analfabetisme funcional etern (iniciativa i empenta zero). I ara, la construcció s´ha ensorrat (20% de població a prop de l´atur) ves per ón. L´atur arribarà a percentatges rècord dins l´UE, i a tot això sumem-hi els milions d´immigrants que en pocs mesos deixaran de cobrar el subsidi d´atur. Per acabar-ho d´adobar, els fons europeus s´han acabat (Europa ha dit prou de mantenir dropos). Aquesta és la realitat de l´economia espanyola, i aquesta és la misèria de la seva gent. La mediocritat espanyola pot arribar a ser tant miserable que no dubta en posar en perill la seva "gallina dels ous d´or". Ells volen esmunyir la mamella catalana fins assecar-la, saquejar és el que millor saben fer. Tota la històrica xarxa productiva, les nostres PIMES, està en perill d´ofegament imminent. En lloc de redreçar l´estructura econòmica espanyola cap una economia amb més valor afegit durant els anys de bogeria especulativa, en lloc d´aprofitar els calers expoliats als catalans per espabilar als més de 20 milions de ganduls subvencionats, en lloc d´educar-se en els valors democràtics (aquests cromanyons s´han passat al Sr.Montesquieu pels collons...), ells segueixen com sempre. La seva bogeria per aconseguir "cash" i controlar totes les colònies, els ha portat a l´escandalosa tupinada en les eleccions basques; si els espanyols posen les grapes a la caixa basca, a més d´intentar prendrel´s l´ànima, els hi fotran també els calés.
La crisi és greu, serà llarga, però els catalans la patirem encara més que ningú. Les nostres PIMES corren risc imminent de col.lapse, seguim sense calés, sense infraestructures, i el més greu de tot és que seguim amb el mal Govern. Però també som un poble emprenedor, amb valors arrelats al nostre codi genètic com l´esforç i el treball, i el més important és que encara tenim Ànima. Tant de bó serveixi la situació a la que arribarem per fer despertar a la Catalunya indecisa que roman a l´expectativa de cap on governar el vaixell. I ben cert és que quan el seny i la rauxa s´acaben, arriba la Ira!.

P.S. Ànims i sort a tots els patriotes que podran anar a Brussel.les el proper dissabte: sereu la veu de tot un Poble!!