"LAPSUS" IMPERDONABLE D´ARTUR MAS: SOM UNA NACIÓ!!

Ahir al vespre vaig seguir l´entrevista de la Terribes al futur President (està clar que no hi haurà ja més tripis possibles, no?). Del que va dir, res de nou, com sempre. Al fer-li l´entrevistadora la pregunta de sempre: "és vosté independentista?", va quedar palès que cada cop els hi costa més justificar-se per fugir d´estudi (dubtes, silencis, circumloquis absurds.....). Puc entendre l´estratègia de CiU  de  marejar la perdiu, és la seva especialitat, ells agafen vots de tot arreu i és clar, per acabar amb el tripi tot s´hi val, no?. Doncs no, tot no s´hi val Sr.Mas. És inadmissible que el qui se suposa que ens ha de treure del negre pou tripartit tampoc es cregui el país, m´explicaré.  Vaig saltar del sofà a l´escoltar la frase següent: ".....jo crec que Catalunya és una Nació......". Òstia! Com pot dir això? El fet que Catalunya sigui una Nació, no és quelcom subjectiu que cregui el Sr.Mas......és un fet objectiu!!.
Això és negar-nos a nosaltres mateixos i entrar en un debat absurd que entusiasma als ecspanyols. El problema de l´expressió rau en que demostra que el Sr.Mas tampoc creu en  Catalunya, i s´ha de dir i denunciar. Suposo que es va tractar d´un lapsus del moment (li dono el benefici del dubte), però el subconscient el va trair i és que aquesta mena de lapsus són molt significatius del que està passant els darrers anys en la política catalana. Aquí no hi ha cap polític, CAP, que es cregui Catalunya. No hi ha cap polític que cregui en la Nació, ni en el seu futur ni en la seva llibertat. Cal aire nou al Parlament, cal ventilar la mediocritat i la cobardia. A Rcat reivindicavem la "Dignitat" (us en recordeu d´aquells temps abans de l´harakiri?.....), i és això el que Catalunya necessita com a pas previ a la llibertat : sense defensar la nostra Dignitat com a Nació, no serem capaços d´assolir la Llibertat. La Dignitat Sr.Mas comença per no fer aquesta mena de consideracions subjectives sobre nosaltres mateixos, repeteixo:  CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ, un fet objectiu, una realitat. Esperem que, malgrat els mesos que s´han perdut, es pugui presentar una opció  clarament secessionista  i unitària  potent per fer posar les piles als convergents i al ruxadet que quedi de la pluja fina, ans el contrari ens espera el desert.............això sí, podrem brindar per cel.lebrar la fi del malson sociata.

P.S. Què, com ho tenim Jan?