Puigcercós aposta per «escoles islàmiques concertades»
Q.S/Agències
La coca, de pastisseria!!
Des de que ha començat la campanya, s´ha acusat des de tot arreu a Marc Ingla i a Joan Laporta de fer joc brut vers la candidatura d´Alexandre Rosell. Ai, ves quina cosa.....joc brut....ha, ha, ha, ha.., però amb la careta de bon jan que posa en Sandruscu, tant tendre ell amb les seves orelletes a l´aire.....El nivell manipulatiu dels mitjans no deixa de sorprendre´m, francament. Ja és hora que algú digui que aquest candidat porta cinc anys fent guerra bruta, o més ben dit, tots els poders fàctics d´aquest país han estat practicant la guerra bruta en el seu nom contra la millor junta que ha gaudit el Barça en la seva història. I ell, immaculat, utilitzant el seu silenci actiu. És molt meritori el que ha aguantat el nostre President tots aquests anys, propi d´un heroi, o millor dit: d´un súper-heroi. I és que francament, presentar-se com un santet que no ha obert boca i que no s´ha posat amb ningú fa riure quan La Vanguardia, Mundo Deportivo, Sport, Gol (el gratuït subvencionat pel tripi), Periódico, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc han estat fent-li una precampanya de cinc anys, amb moció de cemsura inclosa. I aquí tenim al meu candidat, l´Ingla. Indubtablement l´equip més brillant que garanteix la continuïtat del model. No és un gran orador, està clar, i tampoc transmet magnetisme, és evident, i a més aquests dies s´ha perdut, la veritat. Ha volgut atacar al Brut, i no ho ha sabut fer. Aquestes coses s´han de fer bé, s´ha de ser una mica més fill de puta....Espero que en els debats que resten, el meu escollit deixi ben clar que el model esportiu d´èxit i la catalanitat expansiva del club quedarà intacte tot fent entrar en contradicció al Brut. A tothom li ha de quedar clar que aquest home és l´escollit pels 400 (les 40 mítiques families que han controlat sempre el país), és dels seus i el volen col.locar. Té el suport de tots els grups mediàtics, tant catalans com espanyols. És el candidat de la caverna. Ell és el poder dels de sempre, dels que volen un Barça mesell amb una catalanitat acomplexada. Un Barça reprimit, un Barça fosc com ho haviem estat fins l´arribada a la banqueta de l´holandès volador. És un demagog de poca monta, amb interessos obscurs; si guanya, serà el responsable de l´esfondrament del model de catalanitat i èxit del nostre club. I amb un intervencionista com aquest, la pregunta és: què farà l´any que ve en Pep?
Doncs sí, els autoanomenats federalistes ja han esdevingut oficialment uns utòpics, uns somiatruites. Els que es prenien en serio la collonada aquesta han xocat amb la crua realitat que venim proclamant des de l´independentisme, ningú es vol federar amb ells, ves per on. No ha calgut ni la famosa sentència del prostitucional, el seu suposat "amic" i heroi de la plurinacionalitat ho ha deixat ben clar:
aquest passat diumenge que no tenen desperdici. Aquest tipus de periodista infecte és el que ha creat el càncer sociata que manipula els nostres mitjans públics. Aquesta és una de les "seves obres de Govern", un altre deliri progre, una altra patada als ous de la decència. El que ha dit no és quelcom inocent, no és una simple declaració multiculti de mocador de quadrets que han posat de moda, la cosa és més greu. Aquest subjecte s´ha posicionat en contra de l´existència d´Israel, ha defensat Hamàs i ha dit tota una sèrie de barbaritats que mereixerien ser portades a judici per apol.logia del terrorisme. Aquest fill de puta, omet que Israel és l´únic Estat democràtic de la zona; omet que està rodejat d´enemics que malden per la seva desaparició com a poble; omet que és la nostra primera línia de batalla contra la barbàrie islamista; omet que si Israel cau, Occident cau. El molt cabró omet que si Israel és destruit, la civilització cristiana occidental estarà amenaçada pel caos. Roura, ets un terrorista. Que Déu protegeixi el poble d´Israel!
Des de la Primera República, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya i asseguri la perdurabilitat de la identitat catalana han resultat fallides. I l’aplicació durant un quart de segle de l’Estatut de 1979 i els gairebé quatre anys de vigència de l’Estatut de 2006 demostren, a parer nostre, que tal com és avui el món i tal com ha evolucionat la nostra societat, l’estancament en l’autonomisme conduiria lentament però inexorablement al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país. És a dir, significaria per a la Nació catalana l’acceptació tàcita d’una mort dolça.