diumenge, 21 de desembre de 2008

JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA (2ª Edició)

Ara que ja som campions d´hivern, crec imprescindible reeditar el post que li vaig dedicar a en Laporta el passat 12 de juliol.

En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista. És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!
Imitant amb orgull al meu President : Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!

dijous, 18 de desembre de 2008

GRÀCIES PSOE!


Engany rere engany, estafa rere estafa, el PSOE es segueix enfontent dels catalans. Zapatero va passar de "Bambi" a "Pinotxo" en un tres i no res, i es que amb el "problema catalán", qualsevol espanyol (sociata, liberal o conservador) sap el que s´ha de fer: ofegar i exprèmer Catalunya. Quants catalans idiotitzats van caure en el parany, pobres imbècils. Històricament el PSOE ha estat nefast pels nostres interessos, només cal recordar la LOAPA de principis dels vuitanta o l´intent d´empresonament del nostre President Pujol. Ells s´ho passen tot pel folre, amb el seu fastigós "bonisme" progre es permeten el luxe de pixar-se a la nostra cara amb un somrirure. Malgrat totes les malifetes que ens han fet, i les que estan per venir, els hi hem d´agrair que darrerament col.laboren en el desemmascarament de la seva filial catalana. El PSC amb el vot dels pressupostos ha quedat retratat; s´han mostrat com el que són: sociates espanyols. Estic convençut però, que es treuran de la màniga un acord pel finançament en breu (el PSC i el "tripi" ho necessiten), un acord de merda que serà venut per la maquinària propagandística sociata com una gran victòria de la pressió que suposadament haurà fet el PSC. El positiu de tota aquesta patètica història, és que pot servir per fer veure l´autèntic PSC. Pot servir per fer veure l´abast de la traició d´E. Pot servir per que moltíssims catalans es despertin d´una punyetera vegada. Tot esperant la famosa sentència contra l´Estatut de l´ignominiós TC: MILIONS DE GRÀCIES PSOE PER SEGUIR-NOS PUTEJANT!!

divendres, 5 de desembre de 2008

AVUI, 19H PLAÇA SANT JAUME

De cara a la concentració "Per una nova Constitució Catalana"que es farà avui divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h i que pot ser un èxit important i trascendent, les entitats convocants us agraïrem que feu circular aquest SMS a tots els vostres contactes que considereu oportuns.

CONCENTRACIO PER UNA NOVA CONSTITUCIO CATALANA AVUI 19H PÇA ST JAUME EL MÓN ENS ESTARÀ OBSERVANT NO FALLIS CATALUNYA ET NECESSITA ARA MÉS QUE MAI PASSA-HO

Gràcies.
Catalunya Acció
http://www.catalunyaaccio.org/

dimarts, 2 de desembre de 2008

BARCELONA : EL LABORATORI SOCIATA


Trenta anys de poder absolut sociata han convertit la ciutat de Barcelona en el laboratori ideal de proves pel genocidi nacional català. El seu somni és conegut per molts de nosaltres, però desconegut encara per una part important de catalans. Ells saben que llur somni d´una Catalunya desnaturalitzada s´ha d´iniciar al Cap i Casal. Com a focus expansiu que té com a metròpoli, el que passa a Barcelona acaba repercutint indefectiblement a tota la Nació (aquí van començar els desgraciats "tripis"). No hem de caure en la innocència de criticar les tonteries "biopijes" de la Mayol, malgrat que els patètics arbrets de Nadal que s´il.luminen tot fent anar una bici o la llastimosa tristor lumínica dels carrers més cèntrics de la ciutat facin riure, NO. Els sociates utilitzen la "tonteria progre" per desviar l´atenció del personal. Ells fan la seva obra, silenciosa i eficaç. Perquè s´han amagat durant anys els domassos del Saló de Cent? On és el projecte de les quatre columnes d´en Puig i Cadafalch? Perquè es subvencionen amb moltíssims diners Festes Latines? i les Festes Africanes? i les famoses trobades multiculturals? Perquè es subvencionen bandes de delinqüents com els Latin Kings? I l´esperpent xarnegós que s´organitza al Fòrum per la "Feria"? Perquè demanen el domini d´internet .bcn? (el .cat es veu que és provincià) Perquè ha de venir l´exèrcit ocupant per la Festa Major a embrutar el nostre cel amb la bandera ecspanyola dels pebrots? (això es veu que sí que és sostenible) Perquè es posa en risc la Sagrada Familia? Perquè des de fa dos anys es celebra oficialment el "día de la constitución"? Perquè s´ha retirat el permís per la celebració de la Setmana del Llibre en català als nostres carrers? Perquè un gran nombre de funcionaris de l´Ajuntament mai parlen en català? Perquè s´eximeixen d´impostos els negocis de nouvinguts mentre s´ofega el comerciant català autòcton? (aquesta camama dura dos anys, després es pasen el negoci entre ells i així mai paguen un euro en impostos...)
La llista de greuges és llarguíssima, però això és simplement un joc de nens. El "tripi" ha engegat ja la operació definitiva: donar gratuitament el DRET DE VOT ALS IMMIGRANTS a les eleccions municipals, de moment.... (una vegada més, gràcies Carod i Putxi, no sé com collons us ho agrairem). Just ara que sembla que perilla l´hegemonia sociata a Barcelona (la gent es va despertant mica en mica), es treuen de la màniga aquest projecte per apalancar-se definitivament en el poder municipal. Cal mobilitzar-se, ho hem de fer; és la nostra obligació com a catalans i patriotes. Volen diluir-nos, desfer-nos com a Nació, i a fe de Déu que no ho aconseguiran pas a poc que ens plantem! Els ciutadans hem aconseguit que els domassos tornin a lluir al Saló de Cent, i aquest ha de ser el nostre símbol; aquesta batalla guanyada ens ha de donar forces per guanyar la Gran Guerra per la supervivència nacional!

dissabte, 29 de novembre de 2008

ISLAM, LA "RELIGIÓ DE LA PAU".









12.328 PERSONES ASSASSINADES EN NOM DE L´ISLAM DESDE L´ONZE DE SETEMBRE DE 2.001

CONTRA LA BARBÀRIE ISLAMISTA, ANIMEM-NOS AMB WHITE STRIPES.
"ELLS" MAI HO ESCOLTARIEN (cançó dedicada especialment a la noia assassinada a Bombai i a totes les víctimes).

dilluns, 24 de novembre de 2008

EL TONTO, EL SOCIATA I EL "CALVO"


Llepaculs? Trepa? Espanyol? Dement?. En Duran és tot això i molt més; un autèntic botifler embogit, àvid de poder ministerial a les espanyes. Ara bé, el "quid" de la qüestió és com pot CDC permetre aquestes disbauxes del "calvo" d´Alcampell. Durant els anys d´indefinició Pujoliana tenia un sentit la federació amb Unió, però si CDC vol tenir un mínim de "credibilitat nacional" ha de trencar aquesta funesta aliança. El "socialcristià" (sic) les ha fet de molt grosses: desacreditar la "Casa Gran", manifestar-se en pro de la sociovergència, postular-se com a ministrable espanyol, renegar del sobiranisme.... S´ha pixat reiteradament en l´arbre que l´aixopluga tot fent l´ullet als sociates espanyols amb l´anhel hilarant d´un Ministeri. Encaixistes "de modé" com ell sobren, el seu temps s´ha esgotat. El que ha aconseguit la seva darrera "fellatio" al Montilla és deixar en Mas com un autèntic tonto, el tonto de la "Casa Gran". Quan deixarà CDC de mantenir a tota aquesta colla patètica de trepes al servei dels espanyols?. Volem urgentment la resposta, Catalunya necessita la resposta. Si el gir sobiranista de CDC és real, si el projecte de la "Casa Gran" va de debò, si podem tornar a creure en algun projecte nacional: volem la resposta!
Desfedereu-vos!

El gran Carabén amb Mishima ... "digue´m que no pot ser que això també sigui mentida..."

dijous, 23 d’octubre de 2008

IMMIGRACIÓ?: DIGUEM PROU!!


El problema de la immigració està al carrer, i la gent es va fartant de tota aquesta disbauxa. El malestar s´escampa entre catalans de totes condicions. Des de Salt al Segrià, des de Sant Andreu (BCN) a Vic, les dades són esfereidores, però la realitat a les nostres viles i ciutats és terrorífica. Segons dades del 2.006 (les d´aquest 2.008 són encara molt pitjors gràcies al desgraciat "reagrupament familiar") la població estrangera a Catalunya s'havia multiplicat per cinc des de l´any 2.000. Els 181.590 estrangers que constaven al padró l'1 de gener del 2000 es convertiren en 939.321 a principis del 2.006. Això vol dir que en sis anys havíem passat del 2,9% d´immigrants al 13,1% (es calcula que actualment podria ser ja del 18%). Estem davant del percentatge més alt de tota l´Unió Europea! Això no hi ha Nació que ho aguanti, i menys nosaltres, que no tenim Estat però sí tota la tonteria progre del món. Si a tot aquest percentatge brutal li afegim els colons espanyols que ens ocupen des de fa anys, tenim com a resultat el que actualment estem patint. Cada vegada costa més viure en català a Catalunya, i el fet de parlar-lo sempre arreu esdevé un exercici de patriotisme heroic. Sota la falsa bandera de l´integració, el món sociata urdeix el seu pla per aconseguir un altre graner de futurs vots a imatge del que ja es van muntar fa anys amb els colons espanyols (sí, en pocs anys patirem el seu vot si no ens plantem). Cal parlar clar i denunciar les polítiques subvencionadores del "tripi" i ajuntaments sociates varis vers suposades entitats culturals com els gàngsters dels Latin Kings, com els racistes anticatalans de S.O.S racisme, o inclús arribant al deliri de cedir sòl públic per la construcció de mesquites. El cabreig de la bona gent catalana augmenta veient les exempcions fiscals que gaudeixen per muntar-se el negoci de franc, les beques que els hi donen pel menjador escolar o pels llibres de text, la prioritat absoluta en les adjudicacions de pisos de protecció oficial,etc... Sovint els "nostres" polítics es queixen de la desafecció ciutadana vers la política, i què esperen? en quin món viuen? Tenim un problema greu (bé, un de tants...) i ells romanen entretinguts amb els tacticismes de sempre, evitant agafar el bou per les banyes no fos cas que aturant tot aquest caos "multiculti" no siguin titllats de racistes. Necessitem uns polítics valerosos que defensin els nostres interessos, i no pas altris. Valor per plantar cara a Espanya, valor per avortar l´orgia immigratòria, valor per defensar els nostres valors furtats, valor per defensar la catalanitat de Catalunya, valor per proclamar l´orgull de ser catalans.



UNCat, una veu clara i valenta en el desert


VISCA CATALUNYA LLIURE I CATALANA!






Frúïm del "Credo" cantat pel Ramon Boadella

dijous, 16 d’octubre de 2008

"LA CRISI, CULPA DE QUI?

Article que he rebut per e-mail de Catalunya Acció, crec que resulta prou aclaridor de la situació en que ens trobem. El més preocupant de tot però, és l´error que està cometent el govern espanyol, encara no s´han enterat que la crisi domèstica encara no és financera sinó econòmica (tot arribarà, Déu salvi les nostres PIMES!!). Sense cap mena de dubtes, això no ha fet res mes que començar.....i nosaltres sense calers, ni llengua ni nació "TC dixit"....A veure si despertem collons!!!

"Aquesta pregunta que sens dubte s’ha plantejat molta gent, no té una resposta tant clara com alguns voldrien. Per tal d’intentar respondre, abans cal saber a quin tipus de crisi ens enfrontem.


Hi ha diverses condicions que fan excepcional i única aquesta crisi. En primer lloc, es tracta d’una crisi a escala global. Fins ara tothom coneixia els beneficis que se’n podien derivar de tenir un mercat global: fàbriques en països on la mà d’obra és molt barata, distribució a Europa o Amèrica amb grans xarxes de comunicació i unes vendes arreu del món, etc. Ara comencem a adonar-nos que les crisis també es globalitzen.

En segon lloc, es tracta d’una crisi econòmica com ja hem vist alguna altra vegada. La més recent, possiblement fou la crisi de principis dels anys noranta. Una crisi econòmica provoca l’acomiadament de treballadors i fins i tot el tancament d’empreses. Ara bé aquests acomiadats o bé es podien recol·locar amb més facilitat, o bé podien rebre ajuts i fins hi tot podien capitalitzar tot l’atur i muntar un negoci pel seu compte. Però en el cas actual, ens trobem que, en tercer lloc, hi ha una crisi financera. Què vol dir crisi financera? Doncs que els bancs no tenen suficient liquiditat per deixar diners a empreses i particulars.

Cada cop que un banc presta diners, ha de provisionar al seu Banc Central. Ara ens trobem que molts bancs no poden provisionar, i per tant es veuen obligats a retallar uns préstecs que fa tant sols un any concedien amb tota alegria. Els nous acords de Basilea, no ajuden a solventar aquest problema, ja que obliga als bancs a provisionar segons el grau de solvència de cada client. Aclarim-ho, aquest any es tancarà amb un grau de móra de més del 3% de mitjana al conjunt d’entitats bancàries de l’estat. Es calcula que, per l’any vinent, el grau de móra serà d’aproximadament el 5,4% i el rati d’estrés mig de les entitats bancàries (és a dir, el grau de morositat que fa que els bancs no tinguin suficient líquid per provisionar al Banc d’Espanya) és del 5,2%. Així doncs, la crisi financera està servida.

És culpa dels bancs?

En part sí. Fa un any les direccions centrals del sector bancari, pressionaven als directors d’oficina per tal de que aquests signessin el màxim nombre d’hipoteques i altres préstecs, sense tenir gaire manies a qui es concedia. Ara mateix, els directors que més bons resultats obtingueren fa un any, estan amb la corda al coll a causa de la morositat. Aquestes hipoteques fetes a gent poc solvent són les anomenades “subprime” i evidentment no són patrimoni exclusiu del bancs nord americans.

És culpa dels particulars?

En part també. No es pot estirar més el braç que la màniga: molta gent sabia que contractava una hipoteca per sobre de les seves possibilitats reals. Amb la hipoteca s’han arribat a pagar viatges, cotxes, i fins hi tot targetes de grans superfícies, és a dir el menjar de diari.

És culpa de les administracions?

Sens dubte també tenen un alt grau de culpa. Des dels ajuntaments fins al govern central han espremut la llimona immobiliària fins a rebentar-la. Cal tenir en compte que els pisos d’obra nova paguen un 7% d’IVA que va directe a les arques de l’Estat. El mateix passa amb l’AJD que es paga amb els pisos de segona mà i que també acostuma a ser del 7%, aquest impost el cobra la Generalitat. Per aquest concepte l’any passat va recaptar prop de 3.000 milions d’euros, és a dir el 10% del total del seu pressupost anual. Finalment ens trobem que els ajuntament eren els encarregats de fer els estudis de viabilitat dels projectes immobiliaris i es cobrava un percentatge del cost de l’obra. Amb això vull dir que quan més inflats estaven els preus dels pisos, més cobrava tothom.

Com pot repercutir a Catalunya?

Ens trobarem com ja s’ha dit amb un fort increment de l’atur, empreses que hauran de tancar i no perquè no hi hagi mercat, sinó perquè els bancs no podran deixar diners per al normal funcionament d’una empresa. Amb els ajuts públics ens trobem per un cantó, que la recaptació d’impostos caurà tant per l’efecte de l’atur com per la crisi del totxo, i per altre cantó, i això no es comenta tant, perquè la pujada de tipus d’interès ha fet que el deute de l’estat sigui més car i per tant, s’han de destinar més recursos a retornar els interessos del deute emès. Amb això vull dir que els ajuts públics, que enguany ja s’han reduït, és reduiran molt més. Certament la Nació Catalana ho té malparat, amb uns polítics incapaços, un Govern Central que es nega a invertir a Catalunya i una Generalitat que financerament fa aigües per tot arreu. El futur, si seguim per aquest camí, no és gaire esperançador.

Hi ha solució?

Tot és solucionable, però hi hem de posar tots el coll. En primer lloc cal retornar a la cultura de l’esforç i del treball. Cal reduir el funcionariat al necessari i no engreixar-lo. Aquesta crisi pot esdevenir la pedra de toc que necessitàvem perquè la gent no es quedi a casa esperant un subsidi i llepant-se les ferides, sinó que haurà de sortir i esforçar-se per tirar endavant la família.

En segon lloc, ens cal canviar l’actual classe política covarda i apoltronada, per noves generacions de polítics que tinguin les mateixes ànsies de superació, una cultura de l’esforç i una tenacitat, com els emprenedors que lluiten per crear i tirar endavant una empresa, però amb una cosa més, una fe cega i un amor incondicional a Catalunya.

En tercer lloc, Catalunya no pot deixar-se robar entre 15.000 i 19.000 milions d’euros anuals. Això no és solidaritat, això és espoli o robatori. La solidaritat és donar el que tu vols a un altre i evidentment després de tenir cobertes les teves necessitats. Està clar que les necessitat de Catalunya no estan cobertes i no ens podem deixar robar, primerament perquè és nostre, i segon perquè ho necessitem. El que Espanya no farà ni ara ni mai, és donar un tracte fiscal just a Catalunya, així doncs aquesta és una bona raó, encara que no la única, per convèncer-nos de que si volem sortir ben parats d’aquesta crisi ens cal tenir un estat propi, ens cal doncs, la independència".

Oleguer Brustenga i Sol
Conseller de Catalunya Acció

Però malgrat tot avui fa un BON DIA!

dimecres, 1 d’octubre de 2008

EL MALSON SOCIATA


La pesta sociata s´ha escampat arreu del país. Un poder absolut, mafiós i manipulador amb un objectiu definit: la destrucció dels valors que conformen el cos espiritual de la Nació. Són destres, sibilins i per tant, perillosos. La seva tàctica no és la destrucció frontal dels seus objectius, simplement promouen tot el que pot ofegar-nos a mig termini. Mitjançant el seu rodet mediàtic intoxiquen la ment dels catalans amb els seus conceptes i els seus contravalors. El PSOE ha prés el nostre Govern (gràcies Carod-Puigcercós, mai us ho agrairem prou) i juntament amb tot el poder municipal, que ja controlaven, han teixit una teranyina que cal estripar si no volem quedar-hi atrapats. La màfia sociata i els seus agents obscurs han realitzat ja les purgues que els hi calia als mitjans públics, i ara ja ho tenen tot. Aquests hàbils imbècils ens volen fer creure que parlar en castellà a Catalunya ha de ser el "normal" (així ja tenen l´excusa per emplenar TV3 de convidats i col.laboradors espanyols, apropant-se en segons quins programes a la mediocritat de les cadenes escombraria veines). Ens bombardegen amb com "mola" la multiculturalitat dels pebrots (és la òstia que a la classe del teu nano hi hagin xinesos, romanesos, peruans o marroquins, qualitat educativa sí senyor, a veure si hi ha sort i el teu nano deixa de parlar català d´una punyetera vegada!).
Intenten ensenyar-nos lo "guai" que és també ser espanyol (glòria eurocopera a TV3, Alonsitis, Gaseolitis: sentir-te espanyol és el que toca si vols ser "normal", i a més a més guanyen!). Et diuen que els musulmans tenen dret a construir-se mesquites (en sòl públic, és clar) i alhora si ets cristià et volen fer creure que ets una cosa rara. La immigració també és superpositiva, oi tant, sobretot quan families catalanes necessitades d´ajudes no les tenen ja que tots sabem on van a parar (concretament a les marques cares de roba esportiva; als cotxes de tres quilos i als "latin kings", que ara resulta que són una associació cultural). L´actuació dels anarquistes i comunistes durant la Guerra va ser lògicament exemplar, els nacionalistes catalans eren feixistes com ho eren els franquistes (així ho explicaven en una vomitiva sèrie de TV3 on el gran Daniel Cardona i Civit era titllat literalment de "feixista"). Israel és per ells també l´encarnació del mal, el culpable de tots els conflictes (no fos cas que els catalans prenguèssin exemple del que és la lluita per la supervivència d´un poble). I tants conceptes més progres, protohippies i espanyolitzants que malden per destruir valors arraigats en el nostre ADN com a Nació: Treball, Esforç, Déu, Pàtria i Orgull.

Ells es nodreixen dels seus graners electorals plens de colons, però no oblidem que el seu discurs està penetrant en certes capes de la població catalana que es deixa influenciar per aquesta mena de discurs progre que camufla molt bé la seva arrel espanyolista. Així doncs, malgrat la inutilitat dels actuals quadres dirigents nacionalistes, dos objectius han de esdevenir a hores d´ara prioritaris: foragitar-los del Govern de Catalunya i de l´Ajuntament de la capital (Déu nostro senyor ens lliuri de tornar a veure el cel barceloní tacat per la bandera invasora durant la Festa Major).
SOM I SEREM, MAI MORIREM!

VIA FORA!: TOC A SOMETENT!

diumenge, 7 de setembre de 2008

INICI DE CURS: 11-S "SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"


Tornats de vacances, ens trobem davant la primera pràctica del nou curs: anar a la manifestació convocada per la Societat Civil Catalana per reclamar un Estat propi. Tinc l´esperança que molts catalans "encaixistes", hagin obert els ulls durant l´estiu davant l´engany espanyol (un més...) sobre el finançament. Com pot ser que encara quedi algú que cregui en un Estat que no cumpleix ni les seves lleis? Després de retallar l´Estatut tot el que van poder i més, ara ens trobem davant la negativa dels espanyols a cumplir la seva llei orgànica; una llei creada "ex professo" per tal de perdonar la vida als catalans. Mentrestant, Catalunya ja fa temps que va iniciar una cursa directa cap al desastre econòmic, moral i social. Donant un cop d´ull a qualsevol gràfic que mostri l´evolució del PIB, de la Renda per càpita o de la competivitat empresarial ens adonem que els espanyols fan bé la seva feina. Mentrestant, els politics catalans segueixen fent "Estafatuts" o s´inventen tripartits, tot tocant el violí quan per tot Europa les nacions sense Estat es belluguen: Euskadi, Flandes o Escòcia ja han començat la partida. I Catalunya? Sense cap mena de dubte hem de ser Nosaltres els que collem fermament als nostres polítics perquè belluguin peça. Hem de passar del foc d´encenalls a una estratègia ferma i definitòria a mig plaç (el famós full de ruta...). Continuar encaixats a Espanya és el suïcidi definitiu. El nostre llindar del benestar econòmic i social està greument amenaçat, mentre´s la immigració amenaça la nostra ànima: la Llengua.
Si no volem ser enterrats en vida només hi ha un camí: INDEPENDÈNCIA!

"El cant del poble"

dissabte, 2 d’agost de 2008

AIRE FRESC!


Finalment ha arribat l´hora. Les bosses ja s´amunteguen al rebedor, i si Déu vol, demà al capvespre enfilarem el camí de les vacances. Dies per desconectar de les preocupacions de l´empresa, fruir de la familia, gaudir de l´estiu, llegir i descansar. Costa Brava i Cerdanya ens esperen, com cada any. La veritat és que tinc la sort de fer aquest "mar i muntanya", malgrat no tenir gaires possibles. Espero amb delit retrobar-me amb el "company" Carles, propietari de l´Hotel més autèntic de l´Estartit; xerrar dels neguits polítics amb en Xavi, un patriota de Ponent; desfer-me davant l´arròs a la cassola de Cal Simó; gaudir de la natura a les valls ceretanes; i per descomptat, escapar de la multiculturalitat capitalina que em treu de polleguera. Independentment de tot el que em fa feliç per vacances, haig de reconèixer que també em dona felicitat el fet de no haver de suportar el degradat ambient del barri. S´ha acabat per uns dies el veure les bandes "latins" amb les seves horteres gorres tortes, les baralles a la discoteca caribenya del davant, els vagabunds borratxos, la màfia xinesa i per fí no patiré la mala llet que m´agafa cada cop que veig la bandera espanyola dels pebrots que va penjar un xarnegot al balcó el maleït dia que vàren guanyar allò de l´Eurocopa. Durant uns dies, seré feliç amb els meus, vivint en català en terra catalana.
Fins aviat a tothom. Salut!

I ara és hora de pop sublim...

divendres, 18 de juliol de 2008

Salvador Sostres (Novembre 2007)



"Catalunya, el liberalisme, l’ordre, la veritat poètica, la reina d’Anglaterra. Ben segur que són assumptes d’importància extrema, i que hi esmolem l’eina. Però la gran batalla és Israel, convé no oblidar-ho. La gran batalla mundial és que Israel se’n surti. Els jueus són l’elit de la humanitat, el poble dels pobles, l’estrella polar que ens acompanya en l’esforç titànic de la supervivència. La gran batalla és Israel, el seu dret de defensar-se, el gran exemple de tots els temps de què és un home i de com els millors prevalen. Els jueus són la superioritat moral d’una espècie que cada dia demostra encara més com de baix pot caure. Són el batec del cor dels homes de tot el món, el resum de tots els segles, Déu va escollir-los entre els altres anyells i els mars s’obriren i han superat totes les proves i totes les calamitats, i han estat més forts que qualsevol epidèmia o Satanàs i han representat sempre, allà on han anat, la vella idea del sacrifici i de la llibertat. Els seus enemics sempre han estat totalitaris. Tot totalitarisme és antisemita, i tota estupidesa. La gran batalla és Israel, que el far de la seva superioritat segueixi brillant en aquesta nit infinita de rendició i relativisme per la qual ens toca transitar. Hi ha enemics arreu, i l’islamisme és només l’obstinació de destruir Israel i d’eliminar els jueus, amb vergonyoses complicitats internacionals dissimulades sota frases com “els palestins només tenen pedres” o “els jueus fan amb els palestins el que els nazis els feren”. Hi ha una retòrica criminal que sempre ha perseguit els jueus, i hi ha també la superioritat d’haver sabut sempre sobreposar-s’hi. Si el poble jueu desaparegués, la humanitat perdria la seva intel·ligència i la seva ànima. Hi ha enemics per tot arreu, i llur retòrica. Però és invencible el poble de Déu, i tenim la bomba atòmica."

Gran article que he cregut necessari penjar al meu bloc, no tinc més paraules, SOSTRES SUPERSTAR!!

Escoltem dempeus "Hatikva"(L'esperança)



Més Sostres, en el següent enllaç el podeu disfrutar en directe fotent canya a les rates xarnegues de "ciumarranos": http://politica.e-noticies.cat/sostres-sobre-ciutadans-sou-una-colla-dembaucadors-19109.html

dissabte, 12 de juliol de 2008

JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA


En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista.

És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!

Imitant amb orgull al meu President : Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure!


La cançó d'avui:

dijous, 12 de juny de 2008

QUO VADIS CATALUNYA?


Els anys passen depressa, el temps per desfer-nos del jou que ens ofega s'esgota; mentrestant els polítics que es suposa que ens representen han perdut totalment la legitimitat per defensar la nostra pàtria. Uns han decidit prioritzar l´esquerranisme progre congelant les seves aspiracions independentistes; i els altres dubten si posar fil a l´agulla definitivament per tal d´assolir la nostra llibertat. Jocs de poder per benefici del partit, dubtes, pors; la Catalunya mesella que ells representen, esperant a ser devorada per l´enemic secular. Però al final de qualsevol túnel sempre hi ha llum, i l´esperança és que la societat catalana segueixi organitzant-se més massivament encara per donar el tomb a tot això; les plataformes unitàries han d´empènyer amb força i aconseguir la Unitat de totes les organitzacions patriòtiques. Catalunya ha caigut en la trampa espanyola de la divisió esquerra-dreta, i no serem lliures fins que no aconseguim fer la divisió entre independentistes i unionistes. El temps s´acaba: els espanyols han pres el nostre govern i la immigració no té aturador. Nosaltres, com el poble jueu, també creuarem el desert i acabarem trobant el nostre oasi.
FRONT PATRIÒTIC!!
REVIFEM LES ESPURNES JACENTS DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA!!

Escoltem el "Som":