dijous, 24 de desembre de 2009

ARA MÉS QUE MAI : PATRIOTISME I DIGNITAT


En memòria de Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1.859-Barcelona 25 de desembre de 1.933):

VENTURA GASSOL
"Les tombes flamejants"

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants. "

Pàtria i Honor!
Bon Nadal a tothom!!

dimarts, 15 de desembre de 2009

DESCONCERT "POST-COITUM"


No hem tingut ni el dret de poder fumar la cigarreta després del polvo del diumenge. El pitjor de tot, és que en teniem dret a més d´un, però....Amb el cap ja més fred, desconcertat però encara, mel´s estic fumant a cabassos perquè, què collons, quin Gran Dia. Abans d´entrar en qualsevol mena d´anàlisi, és imprescindible partir d´una premisa indiscutible: el que s´ha aconseguit amb les votacions del 13-D és un èxit. És un èxit i punt; no s´ha d´entrar en cap mena de debat sobre aquesta consideració. El simple fet que milers de voluntaris hagin dedicat els seus calers i les seves hores a organitzar una consulta d´aquesta mena, sense més mitjans que el seu esforç i la seva professionalitat, torejant amb la vergonyant indiferència de la majoria dels mitjans de comunicació nacionals, i aconseguir arrossegar a un munt de gent a les urnes (un 21% en el cas de les consultes depenents de la Coord.Nacional; i un 41% a Osona) això ja és quelcom espectacular. Ha estat una iniciativa pionera al món occidental com així ho ha reflectit l´al.lucinada premsa internacional.

El que queda clar, i no hi queda cap dubte són dues coses: hem internacionalitzat el conflicte i s´ha situat la independència al centre del debat polític. Així doncs, felicitar a TOTS els patriotes que ho han fet possible.

Dit això, hauriem d´evitar caure en un onanisme desaforat. Hi han hagut errors, i tant que n´hi han hagut, però per totes dues bandes; recordem quines són les parts: l´organització d´Osona Decideix (OD) i la Coordinadora Nacional de Consultes (CN). Al meu parer han existit dos errors conceptuals a l´inflar el cens amb la franja d´edat dels 16 als 18 anys, i oferir el dret a vot als immigrants empadronats. Sobre aquest punt polèmic, crec que hem de ser conseqüents. Si a la majoria de països de la UE es demana uns coneixements sobre el país en el que es viu per tenir tota una sèrie de drets, aquí no podem anar per lliure en aquest tema; el resultat de tot això és que han anat a votar quatre. Sense aquesta inflamenta del cens, la mitjana de la participació haguès estat de 10 punts superior arreu. Abans de parlar del "follon post coitum"; cal remarcar que López Tena (OD) ha muntat un dispositiu a la comarca d´Osona impressionant, fet amb un rigor i una professionalitat envejables, i els resultats han estat aquí sí espectaculars. S´ha treballat molt i bé, i ho han fet millor que la Coordinadora Nacional, ras i curt. A la CN, li diria que algunes consultes s´haguèssin hagut de repensar; no passava res si per exemple a Vilanova, s´hagués organitzat amb més temps, el 25 d´abril per exemple. S´ha d´apendre del que no ha sortit bé, i crec que plantejar a Barcelona ciutat una consulta el 25 d´abril és un suïcidi i una temeritat degut a la falta de temps material per preparar-ho bé. De qualsevol manera, i sé que em faig pesat: felicitats a TOTS els que vau col.laborar a Vilanova, a Vilafranca, a Vic, a Manlleu, a Besalú, a Roses i a tots els municipis: La Nació us està agraïts perquè heu fet Història.

I ara sí, haig de parlar de l´espectacle lamentable del 14-D. Trist, agre i patètic per part de les dues parts tristament enfrontades (es veia venir que podia passar). Tots els protagonistes l´han cagat, TOTS. Errors encadenats, primer la CN al barrejar les xifres pròpies amb les d´Osona sense haver-ho pactat (amb el tal Uriel pel mig, no és d´estranyar); monumental cagada del López Tena a l´entrar a sac a ventilar la merda de la forma que no tocava i el dia que no s´havia de fer mai de la vida....un zero per tots plegats. Senyor López Tena, amb la bona feina que ha fet, ha dilapidat la seva gestió amb l´exabrupte d´ahir. Segur que deu tenir molta raó i les seves raons, però tant costava esperar una setmana a cagar-se en tot? Ha reventat l´efecte de l´èxit inqüestionable de les consultes, s´en ha donat compte? Als de la CN els hi preguntaria a què cony estan jugant? Uriel, vols tapar les vergonyes d´E? o potser et vols reagrupar? Seguiu el rotllo aquest de la Gran Coalició? Calia que el Móra presentés la ILP per lliure? No entenc res del que està passant, dec ser tonto. A Catalunya sobren vedettes efímeres de cabaret, el que cal és UNITAT sota un fort lideratge amb una organització al darrere ben entrenada que arrossegui la massa independentista cap el Parlament, que és on veritablement es pot trobar la sortida al nostre conflicte. Aparquem d´una vegada els egos, unim-nos d´una punyetera vegada.
UNITS GUANYAREM!!

dissabte, 12 de desembre de 2009

LA IMBECILITAT ECOPIJA I EL FILLDEPUTISME SOCIATA


JOAN HERRERA AFIRMA QUE LA CONSULTA HAURIA DE PROPOSAR MÉS RESPOSTES

EL PSC ACUSA TV3 DE "SOBREDIMENSIONAR" EL 13-D





Perquè som una Nació, perquè volem ser un país del món, perquè volem un futur de catalanitat plena pels nostres fills i perquè estem fins els collons de ser una puta colònia ecspanyola: VOTAREM INDEPENDÈNCIA

dijous, 10 de desembre de 2009

FESTA MAJOR (2ª Part) : HOMENATGE A JOAN SOLÀ

Aquesta és la crònica enviada als mitjans de comunicació, com sempre, quasi bé cap d´ells ni ho ha publicat ni mencionat en un breu, valgui publicitar-ho des d´aquest modestíssim bloc.
Salut i Pàtria des de Sant Andreu!
(Sant Andreu de Palomar, 2-12-2009)

Reagrupamentde Sant Andreu va atorgar, aquest dimecres, el Premi Segador de l’any al lingüista, Joan Solà, també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Premi fou lliurat a Solà per la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell.
L'acte del lliurament va aplegar al bell mig del barri deSant Andreu unes dues-centes persones, coincidint amb les dates de la Festa Major.

Va obrir l’acte, el coordinador de Reagrupament Xavier Miralles, agraint el grau d’implicació i tarannà de la gent que col·labora amb Reagrupament, de forma totalment voluntària i altruista.
Seguidament, l’escriptor Víctor Alexandre va prendre la paraula, fent una sentida al·legoria de la nostra llengua i expressant la preocupació de com estem deixant que les influències de llengües externes ens fan perdre la riquesa de molts dels nostres mots. Alhora va expressar la voluntat que incorporem com a catalans tots aquells nouvinguts vinguin d’on vinguin i se sentin d’aquí. Ens va adreçar a no cometre discriminació pel simple fet del lloc de procedència.
Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, petit municipi capital de l’independentisme, va remarcar amb força la necessitat de la transversalitat i unitat de tots els catalans. Units per a arribar a l’objectiu sense fisures internes. Va reflectir com la idea de quatre persones del poble va moure tants i tants sentiments, fins i tot oposats, i com aquella idea que nasqué a Arenys s’ha escampat arreu de les nostres contrades. Fins i tot, comentava irònicament, els van enviar feixistes, i aquests volen anar a tots els pobles on democràticament es pugui exercir el dret de vot. Ens va demostrar amb quatre xifres que la independència és possible, omplint encara més d’esperança la nostra voluntat d’assolir-la.
Xavier Miralles, a continuació, va recalcar, que van triar el nom del premi en honor als Segadors revoltats a Barcelona i reagrupats a Sant Andreu, l’any 1640.

Posteriorment, el company Ignasi Pujades va glossar la figura, tant literària com personal, del nostre convidat, ressaltant expressions efectuades per ell mateix, en discursos con el del Palau de la Música Catalana.
Rut Carandell, en nom de Reagrupament, va fer l’entrega del premi a Joan Solà, i Reagrupament Sant Andreu va entregar com a recordatori als ponents, el nou llibre “Sant Andreu i la Sagrera, com són i com eren”, recull fotogràfic de casa nostra, fet per gent del barri.
Joan Solà, visiblement emocionat, va expressar, de forma molt encoratjadora, la voluntat de redreçar-nos davant de tanta persecució, admetent que si bé ens equivoquem, altres fa tres-cents anys que s’equivoquen i ens agredeixen, tant amb la paraula, com amb pistoles i bombes en altres èpoques. Ens va reflectir les sensacions expressades, fins i tot amb petita pèrdua d’estreps, davant de fets deplorables com l’actual discussió de l’Estatut. Paraules d’un home de poble, amb una infinita cultura.
L’emoció va deparar una gran emoció als assistents a la vetllada, que van cloure l’acte amb el Cant dels Segadors.

Pere A.

dilluns, 7 de desembre de 2009

FESTA MAJOR (1ª part) : TSUNAMI A SANT ANDREU


Sant Andreu de Palomar, Divendres 27 de novembre de 2.009, 2:00 a.m.
"Blue monday" sona com poques vegades ho havia fet, ressona la melodia dels grans New Order pel tot carrer mentre´s més de dues-centes persones ballen als peus de la inmensa estelada que enlluerna la nit andreuenca. L´activitat és febril a la barra, l´anar i tornar de la gent va esgotant mica en mica les existències, però segueix sonant "Blue monday"....... L´èxit del "Concert Jove" va superar amb escreix les nostres expectatives. Era la nostra primera aparició al carrer, i aquesta proposta agosarada ha acabat sent una mà guanyadora dins el marc de la Festa Major del barri. Al llarg de tot el dia molts dels nostres companys van estar pencant perque tot sortís rodó, i així va ser. Els neguits previs a la Festa s´esvairen amb l´aparició dels espectaculars entrepans de truita de patates de la nostra companya Dalila....mmmm....amb l´estòmac ple, tot es veu diferent. La nit va començar amb "Els invisibles", l´actuació va ser senzillament espectacular, quina gran versió del "Yellow" de Coldplay....un deu per a ells. Acte seguit, "La Sentina" escalfà al personal amb el seu pop personal i intransferible tot esperant als Dj´s Clandestino i Mamaye (residents de la Sala Apolo).
La nit seguia el seu curs, birres entre camarades i animades converses entre patriotes reagrupats d´altres barris precediren la col.losal actuació dels Dj´s. Moviment de plats a l´escenari i de sobte, el carrer ple de gom a gom. El jovent de Sant Andreu es reagrupà al nostre concert, i de quina manera! L´excels mestratge en l´art de jugar amb les melodies i els ritmes d´aquests Dj´s contribuí a que la Festa mantingués la seva tensió fins les tres de la matinada, loop a loop i bit a bit fins la victòria final! (l´esgotament del mam). Una nit mítica, un divendres fantàstic, ideal per precedir a un "Blue Monday".
Felicitats a tots els companys.

P.S. A la nena de Gràcia: com no ens la van posar, la punxo jo. HANG THE DJ!!

dijous, 3 de desembre de 2009

TRENCANT MITES



Davant d´aquest estudi publicat a l´Avui, les misèries tacticistes de Convergència i d´E queden al descobert. Ja no val agafar-se al tòpic estúpid de dir que a Catalunya no existeix una majoria social favorable a la independència. No senyors, ja no podeu seguir enganyant als catalans mitificant la impossibilitat d´esdevenir Estat. Molts patriotes sempre n´hem estat convençuts, però ara més que mai queda clar que SI VOLEM PODEM. La vostra por a perdre l´"status quo" en el que us heu apalancat dins aquesta misèria autonomista no barrarà el pas a les aspiracions nacionals de la Nació. En les eleccions del 2.010 al Parlament començarà una nova etapa, i ja no podreu seguir jugant al vostre joc de renúncies ja que correreu el risc de quedar despullats i ben retratadets davant tot el país.