dijous, 24 de desembre del 2009

ARA MÉS QUE MAI : PATRIOTISME I DIGNITAT


En memòria de Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1.859-Barcelona 25 de desembre de 1.933):

VENTURA GASSOL
"Les tombes flamejants"

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants. "

Pàtria i Honor!
Bon Nadal a tothom!!

dilluns, 21 de desembre del 2009

dimarts, 15 de desembre del 2009

DESCONCERT "POST-COITUM"


No hem tingut ni el dret de poder fumar la cigarreta després del polvo del diumenge. El pitjor de tot, és que en teniem dret a més d´un, però....Amb el cap ja més fred, desconcertat però encara, mel´s estic fumant a cabassos perquè, què collons, quin Gran Dia. Abans d´entrar en qualsevol mena d´anàlisi, és imprescindible partir d´una premisa indiscutible: el que s´ha aconseguit amb les votacions del 13-D és un èxit. És un èxit i punt; no s´ha d´entrar en cap mena de debat sobre aquesta consideració. El simple fet que milers de voluntaris hagin dedicat els seus calers i les seves hores a organitzar una consulta d´aquesta mena, sense més mitjans que el seu esforç i la seva professionalitat, torejant amb la vergonyant indiferència de la majoria dels mitjans de comunicació nacionals, i aconseguir arrossegar a un munt de gent a les urnes (un 21% en el cas de les consultes depenents de la Coord.Nacional; i un 41% a Osona) això ja és quelcom espectacular. Ha estat una iniciativa pionera al món occidental com així ho ha reflectit l´al.lucinada premsa internacional.

El que queda clar, i no hi queda cap dubte són dues coses: hem internacionalitzat el conflicte i s´ha situat la independència al centre del debat polític. Així doncs, felicitar a TOTS els patriotes que ho han fet possible.

Dit això, hauriem d´evitar caure en un onanisme desaforat. Hi han hagut errors, i tant que n´hi han hagut, però per totes dues bandes; recordem quines són les parts: l´organització d´Osona Decideix (OD) i la Coordinadora Nacional de Consultes (CN). Al meu parer han existit dos errors conceptuals a l´inflar el cens amb la franja d´edat dels 16 als 18 anys, i oferir el dret a vot als immigrants empadronats. Sobre aquest punt polèmic, crec que hem de ser conseqüents. Si a la majoria de països de la UE es demana uns coneixements sobre el país en el que es viu per tenir tota una sèrie de drets, aquí no podem anar per lliure en aquest tema; el resultat de tot això és que han anat a votar quatre. Sense aquesta inflamenta del cens, la mitjana de la participació haguès estat de 10 punts superior arreu. Abans de parlar del "follon post coitum"; cal remarcar que López Tena (OD) ha muntat un dispositiu a la comarca d´Osona impressionant, fet amb un rigor i una professionalitat envejables, i els resultats han estat aquí sí espectaculars. S´ha treballat molt i bé, i ho han fet millor que la Coordinadora Nacional, ras i curt. A la CN, li diria que algunes consultes s´haguèssin hagut de repensar; no passava res si per exemple a Vilanova, s´hagués organitzat amb més temps, el 25 d´abril per exemple. S´ha d´apendre del que no ha sortit bé, i crec que plantejar a Barcelona ciutat una consulta el 25 d´abril és un suïcidi i una temeritat degut a la falta de temps material per preparar-ho bé. De qualsevol manera, i sé que em faig pesat: felicitats a TOTS els que vau col.laborar a Vilanova, a Vilafranca, a Vic, a Manlleu, a Besalú, a Roses i a tots els municipis: La Nació us està agraïts perquè heu fet Història.

I ara sí, haig de parlar de l´espectacle lamentable del 14-D. Trist, agre i patètic per part de les dues parts tristament enfrontades (es veia venir que podia passar). Tots els protagonistes l´han cagat, TOTS. Errors encadenats, primer la CN al barrejar les xifres pròpies amb les d´Osona sense haver-ho pactat (amb el tal Uriel pel mig, no és d´estranyar); monumental cagada del López Tena a l´entrar a sac a ventilar la merda de la forma que no tocava i el dia que no s´havia de fer mai de la vida....un zero per tots plegats. Senyor López Tena, amb la bona feina que ha fet, ha dilapidat la seva gestió amb l´exabrupte d´ahir. Segur que deu tenir molta raó i les seves raons, però tant costava esperar una setmana a cagar-se en tot? Ha reventat l´efecte de l´èxit inqüestionable de les consultes, s´en ha donat compte? Als de la CN els hi preguntaria a què cony estan jugant? Uriel, vols tapar les vergonyes d´E? o potser et vols reagrupar? Seguiu el rotllo aquest de la Gran Coalició? Calia que el Móra presentés la ILP per lliure? No entenc res del que està passant, dec ser tonto. A Catalunya sobren vedettes efímeres de cabaret, el que cal és UNITAT sota un fort lideratge amb una organització al darrere ben entrenada que arrossegui la massa independentista cap el Parlament, que és on veritablement es pot trobar la sortida al nostre conflicte. Aparquem d´una vegada els egos, unim-nos d´una punyetera vegada.
UNITS GUANYAREM!!

dissabte, 12 de desembre del 2009

LA IMBECILITAT ECOPIJA I EL FILLDEPUTISME SOCIATA


JOAN HERRERA AFIRMA QUE LA CONSULTA HAURIA DE PROPOSAR MÉS RESPOSTES

EL PSC ACUSA TV3 DE "SOBREDIMENSIONAR" EL 13-D





Perquè som una Nació, perquè volem ser un país del món, perquè volem un futur de catalanitat plena pels nostres fills i perquè estem fins els collons de ser una puta colònia ecspanyola: VOTAREM INDEPENDÈNCIA

dijous, 10 de desembre del 2009

FESTA MAJOR (2ª Part) : HOMENATGE A JOAN SOLÀ

Aquesta és la crònica enviada als mitjans de comunicació, com sempre, quasi bé cap d´ells ni ho ha publicat ni mencionat en un breu, valgui publicitar-ho des d´aquest modestíssim bloc.
Salut i Pàtria des de Sant Andreu!
(Sant Andreu de Palomar, 2-12-2009)

Reagrupamentde Sant Andreu va atorgar, aquest dimecres, el Premi Segador de l’any al lingüista, Joan Solà, també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Premi fou lliurat a Solà per la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell.
L'acte del lliurament va aplegar al bell mig del barri deSant Andreu unes dues-centes persones, coincidint amb les dates de la Festa Major.

Va obrir l’acte, el coordinador de Reagrupament Xavier Miralles, agraint el grau d’implicació i tarannà de la gent que col·labora amb Reagrupament, de forma totalment voluntària i altruista.
Seguidament, l’escriptor Víctor Alexandre va prendre la paraula, fent una sentida al·legoria de la nostra llengua i expressant la preocupació de com estem deixant que les influències de llengües externes ens fan perdre la riquesa de molts dels nostres mots. Alhora va expressar la voluntat que incorporem com a catalans tots aquells nouvinguts vinguin d’on vinguin i se sentin d’aquí. Ens va adreçar a no cometre discriminació pel simple fet del lloc de procedència.
Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, petit municipi capital de l’independentisme, va remarcar amb força la necessitat de la transversalitat i unitat de tots els catalans. Units per a arribar a l’objectiu sense fisures internes. Va reflectir com la idea de quatre persones del poble va moure tants i tants sentiments, fins i tot oposats, i com aquella idea que nasqué a Arenys s’ha escampat arreu de les nostres contrades. Fins i tot, comentava irònicament, els van enviar feixistes, i aquests volen anar a tots els pobles on democràticament es pugui exercir el dret de vot. Ens va demostrar amb quatre xifres que la independència és possible, omplint encara més d’esperança la nostra voluntat d’assolir-la.
Xavier Miralles, a continuació, va recalcar, que van triar el nom del premi en honor als Segadors revoltats a Barcelona i reagrupats a Sant Andreu, l’any 1640.

Posteriorment, el company Ignasi Pujades va glossar la figura, tant literària com personal, del nostre convidat, ressaltant expressions efectuades per ell mateix, en discursos con el del Palau de la Música Catalana.
Rut Carandell, en nom de Reagrupament, va fer l’entrega del premi a Joan Solà, i Reagrupament Sant Andreu va entregar com a recordatori als ponents, el nou llibre “Sant Andreu i la Sagrera, com són i com eren”, recull fotogràfic de casa nostra, fet per gent del barri.
Joan Solà, visiblement emocionat, va expressar, de forma molt encoratjadora, la voluntat de redreçar-nos davant de tanta persecució, admetent que si bé ens equivoquem, altres fa tres-cents anys que s’equivoquen i ens agredeixen, tant amb la paraula, com amb pistoles i bombes en altres èpoques. Ens va reflectir les sensacions expressades, fins i tot amb petita pèrdua d’estreps, davant de fets deplorables com l’actual discussió de l’Estatut. Paraules d’un home de poble, amb una infinita cultura.
L’emoció va deparar una gran emoció als assistents a la vetllada, que van cloure l’acte amb el Cant dels Segadors.

Pere A.

dilluns, 7 de desembre del 2009

FESTA MAJOR (1ª part) : TSUNAMI A SANT ANDREU


Sant Andreu de Palomar, Divendres 27 de novembre de 2.009, 2:00 a.m.
"Blue monday" sona com poques vegades ho havia fet, ressona la melodia dels grans New Order pel tot carrer mentre´s més de dues-centes persones ballen als peus de la inmensa estelada que enlluerna la nit andreuenca. L´activitat és febril a la barra, l´anar i tornar de la gent va esgotant mica en mica les existències, però segueix sonant "Blue monday"....... L´èxit del "Concert Jove" va superar amb escreix les nostres expectatives. Era la nostra primera aparició al carrer, i aquesta proposta agosarada ha acabat sent una mà guanyadora dins el marc de la Festa Major del barri. Al llarg de tot el dia molts dels nostres companys van estar pencant perque tot sortís rodó, i així va ser. Els neguits previs a la Festa s´esvairen amb l´aparició dels espectaculars entrepans de truita de patates de la nostra companya Dalila....mmmm....amb l´estòmac ple, tot es veu diferent. La nit va començar amb "Els invisibles", l´actuació va ser senzillament espectacular, quina gran versió del "Yellow" de Coldplay....un deu per a ells. Acte seguit, "La Sentina" escalfà al personal amb el seu pop personal i intransferible tot esperant als Dj´s Clandestino i Mamaye (residents de la Sala Apolo).
La nit seguia el seu curs, birres entre camarades i animades converses entre patriotes reagrupats d´altres barris precediren la col.losal actuació dels Dj´s. Moviment de plats a l´escenari i de sobte, el carrer ple de gom a gom. El jovent de Sant Andreu es reagrupà al nostre concert, i de quina manera! L´excels mestratge en l´art de jugar amb les melodies i els ritmes d´aquests Dj´s contribuí a que la Festa mantingués la seva tensió fins les tres de la matinada, loop a loop i bit a bit fins la victòria final! (l´esgotament del mam). Una nit mítica, un divendres fantàstic, ideal per precedir a un "Blue Monday".
Felicitats a tots els companys.

P.S. A la nena de Gràcia: com no ens la van posar, la punxo jo. HANG THE DJ!!

dijous, 3 de desembre del 2009

TRENCANT MITES



Davant d´aquest estudi publicat a l´Avui, les misèries tacticistes de Convergència i d´E queden al descobert. Ja no val agafar-se al tòpic estúpid de dir que a Catalunya no existeix una majoria social favorable a la independència. No senyors, ja no podeu seguir enganyant als catalans mitificant la impossibilitat d´esdevenir Estat. Molts patriotes sempre n´hem estat convençuts, però ara més que mai queda clar que SI VOLEM PODEM. La vostra por a perdre l´"status quo" en el que us heu apalancat dins aquesta misèria autonomista no barrarà el pas a les aspiracions nacionals de la Nació. En les eleccions del 2.010 al Parlament començarà una nova etapa, i ja no podreu seguir jugant al vostre joc de renúncies ja que correreu el risc de quedar despullats i ben retratadets davant tot el país.

dijous, 26 de novembre del 2009

LA DIGNITAT DE CATALUNYA..........QUINA POCA VERGONYA QUE TENIU!!!!


Aquest és un post d´emergència, un post de sotrac personal, de vomitera, de cop calent fet els primers cinc minuts lliures que tinc des de les 8 del matí (sí, aquí és penca). Vergonya d´Editorials, vergonya de premsa......ara vaig a treballar pel meu país, tinc reunions i després assemblea al Districte, no tinc temps, ara no puc estendre´m amb la vergonya d´avui. Editorials unitàries??? El que passa és que estan cagats ja que tenen por que el poble català s´aixequi després de la sentència, es tracta d´una patètica súplica sociata a Ecspanya, sí dic Ecspanya (em foten fàstic, i què), per implorar una enculada del TC amb vaselina, que sense dubtes ells creuen que faria menys mal que no pas una enculada directa i descarnada que et pugui deixar l´orifici completament encetat.....TOTS FERMS!! SALUT A LA PÀTRIA!! CATALUNYA NO ES VÉN!!

dimecres, 18 de novembre del 2009

TOTS SOM SALVADOR SOSTRES


La paraula més valenta del periodisme català ha estat liquidada de l´Avui per la màfia. Fins on arribarà aquest país? El nostre llir més esplendorós ha estat trepitjat pels cards. Desde l´assassinat a la llibertat perpetrat aquest dia 17 de novembre l´Avui ha mort. Sostres és Sostres; impecable patriòticament parlant, excessiu en el tractament del foie, de construcció literària vibrant, també criticable en el seu masclisme desbocat....però Sostres és llibertat. És combat al règim, és l´excusa perfecte per anar al quiosc a comprar l´Avui...però jo ja no compraré més aquest diari, ja no trobaré el meu llir. No vull comprar diaris que cometen aquesta mena crims contra la intel.ligència i contra el pensament. Quina pena la deriva d´aquest històric rotatiu; a l´estiu va ser la fastigosa editorial en favor de l´acord de finançament i ara l´enterrament del millor columnista de l´actualitat. Fent honor al final del seu article de comiat i només per recordar a la màfia que malgoverna i espanyolitza la nostra Nació: SOM ELS BONS I GUANYAREM!

ENDAVANT, TOTS SOM SALVADOR SOSTRES!

dijous, 5 de novembre del 2009

L´ÈTICA I LA MORAL DE LES RATES SOCIATES : LA PRETESA SUPERIORITAT MORAL



L´acumulació de càrrecs de la dona del tio Pepe (Ana Hernández Bonancia) fa fredat:

- Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

- Regidor d'urbanisme de Sant Just Desvern.

- Regidor d'habitatge de Sant Just Desvern.

- Regidor de relacions institucionals de Sant Just Desvern.

- Presidenta de l'àrea de política territorial, habitatge i medi ambient de Sant Just Desvern.

- Presidenta de Promunsa.

- Presidenta de Proecsa.

- Consellera del consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

- Delegada de l'àrea d'infraestructures, urbanisme i habitatge de la Diputació de Barcelona.

- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària, SA.

- Consellera de la comissió catalana de trànsit i seguretat viària.

- Consellera del barri de la Mina.

- Consellera general de La Caixa.

- Vocal de la fundació Caviga.

Mentre´s, l´Estat ecspanyol salva de la trena a la "malalta imaginària"; l´aprenent de Goebbels (zaraperra, crec que li diuen) va donant lliçons de superioritat moral; en Sala, sí, en Sala (condemnat pel cas Filesa i passat pel trullo) segueix a l´executiva de la filial catalana del Psoe i en Carod no només s´enorgulleix de haver donat tot el poder a aquesta colla de fills de puta ecspanyols, sino que ninguneja la identitat catalana. Sort que aquest malson és a punt d´acabar. Nosaltres serem la garantia que aquest engendre del tripartit no es pugui repetir, a més de fer de mur de contenció de possibles tacticismes sociovergents.....compte, que més d´un convergent no se´n hagi d´empenedir......Els hi fotrem a tots plegats la partida pels aires, amb la dignitat del poble català no s´hi juga!

HANG THE DJ!

dimecres, 28 d’octubre del 2009

LA COSA HA DE SER GREU : ELS SOCIATES ES CAGUEN!!


El cas “Pretòria” ha remogut aigües socialistes i convergents i per aquest motiu aquest matí el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha demanat una treva a CiU. Iceta ha enviat un missatge de cordialitat a Còrserga i els ha demanat que ambdós partits “no es llencin els plats pel cap” respecte aquest cas de corrupció, ja que, segons el PSC això “és el darrer que vol la ciutadania”.
El ferum comença a ser irrespirable; mascareta antigas col.locada, a l´espera de l´assalt final.
HANG THE DJ!!!

SANTA COLOMA GUARDONADA PER LA SEVA REGENERACIÓ URBANÍSTICA


L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va ser guardonat el passat mes de maig en el marc del Saló Ecocity and Industry de Barcelona per ser una ciutat “exemple de regeneració urbanística”.

Surrealista tot plegat; espectacular dia el d´avui, la màfia sociata comença a ser desenmascarada....cantarà el gran Bartolo? Es destaparan així més casos a la zona "comanxe" metropolitana? A algú li estranya que després de més de trenta anys governant en aquests feus passi això? I què diu l´obscur sector negocis de CiU?
I el fill de puta del Zaragoza com pot tenir tanta poca vergonya? On és el Sala? Oi que segueix al comité del PSC? Us penseu que som imbècils? I què diu l´analfabet del tio Pepe? I què esputarà aquests dies el Psoeriódico? Atents als esdeveniments que vindran... Queda clar, per si havia algun dubte, que hem de sortir d´aquest immens fangar en el que ens trobem. Només una opció digne per la Nació, la resposta no pot ser altra que Independència i Regeneració.

divendres, 16 d’octubre del 2009

HANG THE DJ! HANG THE DJ! HANG THE DJ!



Quina gran cançó, quins moments, quins records.......... "Panic in the streets of London, panic in the streets of Birmingham, I wonder to myself: could life ever be sane again?". I el gran Morrissey volia penjar al DJ, fins els collons de la seva música estúpida; el país s´enfonsava, pànic arreu. Desitjos d´esperances....i va anar a la disco a penjar al DJ....."Turn down the disco, hang the blessed DJ because the music they constantly play IT SAYS NOTHING TO ME ABOUT MY LIFE.....Hang the DJ, hang the DJ......HANG THE DJ!"

dissabte, 10 d’octubre del 2009

L´ONADA GRANA, EL TSUNAMI QUE S´APROPA


Barcelona, dissabte 3 d´octubre (00:30h): tot fent un whisky després de sopar a casa d´un amic del barri....: "cony, dona´m la butlleta que la firmo i l´empleno ja, osti si que aneu en serio, sí" (pare de família, empresari, ex-votant de CiU i d´ERC: Reagrupat)

Barcelona, diumenge 4 d´octubre (15:45h): dinant a casa amb un matrimoni amic (de la colla de sempre), hora dels cafès....: "quina passada lo de l´assemblea que vau fer ahir. Quina gentada, no sabia que el Salvador Cardús i tanta gent de referència estigués amb vosaltres. Al final tindràs raó i aconseguireu el que ens vas explicar a l´estiu. Ja estava mig convençut (i convençuda), però després del d´ahir..caram quina patxoca!" (pares de família, treballadors sanitaris, ex-votants d´ERC de sempre: Reagrupats)

Mataró, dimecres 7 d´octubre (14:30h) : tot dinant amb dos clients meus....: "està tot fet un fàstic, això d´Espanya ens portarà a la misèria. Són uns lladres que ens ho foten tot, i a sobre es que el català si surts d´aquí el centre quasi ni l´escoltes, osti que això és Mataró....Mira que m´agrada el que diu el Carretero, aquest si que li fot collons, clar i directe tu....sense mariconades, no com aquests venuts del Carod o els altres de convergència....a xupar de la mamella i a "tomar pel sac"...mira que quan m´ho vas dir que t´havies ficat amb això de Reagrupament pensava que ereu quatre gats..i collons, aquests dies estic veient que sou tota una colla, i a més pel que vaig sentir per la ràdio, gent super preparada.....escolta i s´hi m´apunto?, és que no tinc temps per fer res....ah, per sis euros ja puc col.laborar?..ah, doncs...mira, ho faré...." (pares de familia, caps de vendes, ex-votants de CiU: un Reagrupat, l´altre s´ho està pensant)

Heus aquí el que està succeint aquests dies. 600 associats d´ençà l´Assemblea (en cinc dies!!) i sumant personalitats, com en Moisès Broggi. Ja som més de 2.800 associats, i això ja no ho atura ningú. La "Catalunya real" necessitava una veu com Reagrupament, una veu que tot fugint de la clàssica partitocràcia reivindiqués l´orgull de la catalanitat, la necessitat imperiosa d´esdevenir Estat ja, la unitat d´acció de tots els catalans siguin vermells, blaus o grocs, la recuperació dels valors que ens han intentat furtar. Hi han nervis arreu, mentre´s els sociates ens insulten i els convergents ordenen tancar files, al Putxi no se li ocurreix res millor que decapitar a la morsa...ja s´ho faran. La nostra batalla és a peu de carrer, teixint complicitats i captant simpatitzants per tota la Nació; un exèrcit mobilitzat amb els estendards de la Pàtria i de la Dignitat. Catalunya s´està aixecant, ho estem aconseguint i guanyarem. Porto cinc mesos d´èpica, vivint en primera persona esdeveniments mítics, i estic convençut que tot això no ha fet res més que començar. El vent ens bufa a favor, despleguem veles i a TOT DRAP! cap al nostre destí: la LLIBERTAT!

diumenge, 4 d’octubre del 2009

ICETA L´ÚLTIM!!!


Francament, no estic encara en condicions anímiques d´analitzar el que ha passat avui (ahir) al Palau de Congressos de Catalunya. Encara estic digerint l´embriac emocional que he gaudit avui entre la "classe patriota" d´aquest país. Quin goig, quin orgull ser part d´aquest exèrcit de patriotes. Estic convençut que el dia 3 d´octubre de 2.009 serà estudiat a les escoles per futures generacions de catalans. Un excitant punt d´inflexió en la història de la nostra Nació. Retrobament amb companys de tota condició, bloggers irreductibles, confidències a punt de whisky.....cony Arnau queee graaan (encara ho estic celebrant).............Salutacions precipitades a tort i a dret, felicitacions a grans pencaires d´una excel.lència infinita, complicitats, al.legria i per damunt de tot molt sentiment. Clar que hi ha País, i tant que n´hi ha! I nosaltres el mobilitzarem cap les urnes, fins la victòria final. Als mediocres, als corruptes i als unionistes només advertir-los que: ICETA L´ÚLTIM!! COMENCEU A CÒRRER!!
Salut i Pàtria!

P.S. Felicitats a tots els escollits per liderar la "marea grana"!!

diumenge, 27 de setembre del 2009

ELS GOSSOS BORDEN....SENYAL QUE CAVALQUEM!

Ridao retreu a Reagrupament que “s’ompli la boca” amb la independència


Més perles d´aquest botifler:

El secretari general d’ERC ha retret a Reagrupament que no diferenciï entre "la Catalunya real i la Catalunya virtual". Ridao ha criticat a la formació encapçalada per l’exrepublicà Joan Carretero, per parlar d’independència en comptes de treballar des de les institucions i crear les condicions per avançar en l’autodeterminació. “No per parlar cada dia d'independència es fa avançar el país”, ha apuntat Ridao en referència a Reagrupament.cat.

"Omplir-nos la boca amb la independència”, ha explicat Ridao, “no farà avançar més aquest país”. “Jo crec que el més important per aconseguir aquest objectiu polític -la plenitud nacional i la independència- és parlar i aconseguir les condicions objectives", ha declarat Ridao a l'espai "L'entrevista" de Catalunya Informació.


Ridao, gràcies per clarificar a l´electorat català la seva elecció, moltes gràcies.

P.S. El proper imbècil que em parli de la Catalunya real li foto una puntada als ous!!

dijous, 24 de setembre del 2009

ENDAVANT SR.LAPORTA!



Quina vergonya la d´aquesta colla de subhumans. Després del Millet "way of life" i les vergonyants omissions de la podrida classe política ("culpa in vigilando" o connivència activa?); després d´informes absurds costossíssims; esperverats encara per l´espectacular cagada publicitària (o no?) de la conselleria del Lenin del Bages, la màfia sociata ha reiniciat avui la cacera a un dels homes més brillants d´aquest país. Aquesta és la Catalunya que volen els sociates, un país de merda, agenollat i demanant permanentment excuses per existir. Un país sense honor, orgull, ni dignitat. Però heu de saber desgraciats que no ho aconseguireu. Tenen molta por, i el tuf dels dodotis es comença a fer ja insuportable. Laporta, Joan Laporta, un home valent. La secta tractarà de nou tombar-lo, però no podran, malgrat els seus ingents esforços, no podran.


Quina setmaneta que ens han regalat, sembla que la caduca classe política actual s´entesti en fer-nos la campanya electoral. Estan tots plens de merda, hipotecats pels interessos de poder; enganxats a les cadires uns, i somiant enganxar-s´hi els altres. Resulteu profundament patètics. Nosaltres, mentre´s, a lo nostre: a treballar per Catalunya i a fotreu´s el vostre tauler d´escacs pels aires. Som Reagrupament!

dijous, 10 de setembre del 2009

LA NOSTRA PRIMERA VICTÒRIA!



Espanya ha tornat a ensenyar, una vegada més, les seves vergonyes. Amb els esforços ingents per impedir una consulta popular a un poble d´uns vuit mil habitants ens han demostrat que ens temen, i això pels catalans pot significar la primera victòria en dècades. Quan veus que l´enemic té por és quan comença a cagar-la, resulta incomprensible designar a un advocat militant de Falange per representar l´Estat (en teoria democràtic) i alhora autoritzar una manifestació feixista que preten coaccionar als arenyencs que aniran a exercir la màxima expressió democràtica que es coneix. La democràcia espanyola i el joc de les llibertats "ad hoc". No és cap secret que el país que ens té colonitzats és la vergonya més gran del món occidental; són els bàrbars d´Europa, l´escòria que ens ofega, i ho hem d´aprofitar. Estan nerviosos i continuaran cagant-la (si us plau TC no ens defraudeu), motiu pel qual hem de seguir mantenint la tensió secessionista arreu. De ben segur que la iniciativa d´Arenys de Munt serà seguida per molts municipis i s´estendrà com una taca d´oli, s´ha de continuar fustigant Espanya. Però ara mateix, els catalans tenim un taló d´Aquiles, i aquest no és cap altre que la nostra representació política. Hem de subvertir l´ordre actual a les properes eleccions al Parlament, ja que no ens enganyem, la independència no es proclamarà mai des dels municipis, es proclamarà des del Parlament de la Nació. Hem d´apartar als farisseus d´E de forma urgent, ells són l´error que pot provocar no aprofitar les cagades hispàniques. Als municipis sí, i al Govern no mouran ni un dit per no fer emprenyar al cordobés (no perdèssim pas el sou!); tractaran de seguir estafant a la gent independentista de bona fe per que els tornin a votar i tornar a pactar així amb els espanyols del Baix LLobregat, farisseus de baixa estofa FEM-LOS FORA! Podem guanyar i guanyarem. Mentre´s però, un grup cada cop més nombrós de Patriotes ens estem organitzant per fer visible al Parlament tota aquesta tensió secessionista que va pujant de to. L´independentisme no existeix políticament, i ha de ser-hi, només així es podrà intentar fer el necessari tomb dins el món convergent (veritablement admiro a la gent que s´hi està deixant la pell). Cal fer pinça, i la definició de pinça, és precissament això, calen dues palanques per crear tensió: la via municipal ja ha començat a actuar; la via política serà Reagrupament.

P.S. Grandíssim en Laporta amb la seva presència a la manifestació per un Estat Propi. Patriotes amb coratge i valor és el que necessita Catalunya, gent que creu que la llibertat no es demana, s´agafa.

dimecres, 2 de setembre del 2009

BARCELONA : EL FRACÀS SOCIATA

Gràcies a les rates sociates que malgovernen la nostra capital, Barcelona ha esdevingut el gran burdell d´Europa. Venedors ambulants, putes, carteristes, màfies xineses, turistes de xancleta i banyador, "perroflautes" i brutícia similar han trobat aixopluc en el bonisme retro-progre que practica el consistori de la capital de Catalunya.
Aquest és el resultat de la seva tant cacarejada política de ciutat oberta, oberta a la porqueria és clar. Han convertit Barcelona en un gegant parc temàtic finançat per la soferta ciutadania a base d´uns impostos estratosfèrics. A pagar i a callar! L´únic que interessa a la màfia sociata instal.lada a l´ajuntament és recaptar i massacrar als treballadors autòctons. No fa gaires dies la meva tieta m´explicà com una patrulla de la Urbana es posava les botes deixant receptes a una cantonada de l´Eixample mentre´s un tio d´uns seixanta anys passejava en pilotes pel bell mig del carrer...això és el que és Barcelona actualment. Els saquejadors municipals esquilen al personal mentre´s el fornici, la degeneració i els robatoris s´apoderen de la urbs. L´escòria està exclosa del cumpliment de les normes, però ai d´aquell pobre ciutadà que gosi cometre alguna infracció. Hereu, et recordo encara que et cogui, que Barcelona és la capital de la nostra Nació, i un honor tant preuat no pot ser tacat per un brut sociata com tú. Sodoma i Gomorra no pot tenir cabuda a casa nostra, com tampoc els mafiosos com vosaltres.

P.S. Gràcies a "El País" per la foto, així m´agrada, que es fotin d´òsties entre ells.....

dilluns, 31 d’agost del 2009

EL VOSTRE COMPTE ENRERE HA COMENÇAT

ERC obre la porta a Zapatero: La formació de Puigcercós negocia amb el govern espanyol el suport als pressupostos del 2010

Mas demana a Zapatero “garanties” que la “veu de Catalunya” serà “respectada”



Ja he tornat i amb energies renovades!! La tasca que ens pertoca ara és lluitar fins la victòria final!!

divendres, 24 de juliol del 2009

EN MOVIMENT! : SOM REAGRUPAMENT!


Estic content. Molt content i satisfet de la feina que entre tots els companys de Sant Andreu estem duent a terme: tots ho tenim clar, aquesta "cosa nova" (Arnera dixit)l´hem de fer crèixer nosaltres. I és que Nosaltres i només Nosaltres serem els que ho aconseguirem, i aquest Nosaltres és l´amic, la veina, la dona, el fuster, el metge, TÚ. Acabo d´arribar del sopar que hem organitzat a Sant Andreu amb la Rut Carandell i ha estat tot un èxit. Malgrat la proximitat de les vacances, ens hem reunit trenta comensals, dels quals la meitat encara no estaven reagrupats. I ha anat bé, molt bé. La Rut ha explicat magistralment el projecte i acte seguit s´ha obert el torn de preguntes amb els cafès encara fumejant. S´han obert fils de diàleg interessants, dubtes i preguntes també punyents que no han fet res més que demostrar amb les nostres respostes la solidesa del projecte, bé també hi ha hagut la inevitable quota "freaki" (sempre apareix algú..). El més positiu de tot plegat és que la gent convidada que ha vingut, ha marxat amb la sensació que anem en serio, que estem a les trinxeres i preparats per l´assalt definitiu per destruir "la ratera" (gran Cardús, molt gran). Els convidats s´han mostrat també indignats amb la cacera que ha iniciat la màfia contra la figura del Dr., tothom ha coincidit en que això no farà res més que reforçar-nos. I així anem fent, i així "currant" crec que en breu doblarem els associats del barri, estic convençut. Estic content, demà m´esperen les orgulloses valls; amics i un munt de temps per compartir. Muntanyes de fonda catalanitat, aire fresc i la satisfacció de la feina ben feta. SOM PATRIOTES! SOM UN EQUIP! SOM REAGRUPAMENT!
Bones vacances a tots!


SEGUIREM FENT SOROLL, SENTIU-LO:

diumenge, 19 de juliol del 2009

Les autèntiques dades d'un país en fallida (realitzat per Elies-Dies de Fúria)

Espectacular anàlisi de l´amic Elies que cal donar a conèixer davant la vomitiva campanya de manipulació de tots els mitjans afins al tripi 2.0.
http://diesdefuria.blogspot.com/2009/07/creanme-ha-sido-eta-ii-les-autentiques.html


L’estafa d’això que ens han venut a bombo i platet com a gran acord de finançament és, a mesura que anem coneixent dades, bíblica. Estem assistint a una de les més grans operacions massives d’engany.

No sé com, però hem de difondre aquestes dades. Confio en tots els que visiteu aquest bloc. Crec que us heu de convertir en protagonistes de la denúncia d’aquesta estafa.

Fixem-nos-hi:

El Departament d'Economia acaba de publicar les dades reals del finançament en forma d'execució de pressupostos a juny del 2009. La conclusió gràfica és la següent: el nou finançament servirà només per a reduir a la meitat el dèficit no pressupostat de la Generalitat.

La Generalitat, el tripartit, en els seus pressupostos, ja havia previst –per poder-los quadrar- un endeutament brutal, de 4.000 milions d’euros.

D’acord a les dades d’ingressos i despeses, aquesta xifra es multiplicarà per cent.

Segons les dades de mig any 2009 i la previsió a 12 mesos, el pressupost de despesa total de la Generalitat és de 31.000 milions.

Aquí teniu les dades:
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_20393283_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_74379142_1.pdf

Posem que en hi ha un retall de 1.000 milions de despesa per les polítiques impulsades per la conselleria d’economia a la vista de la catàstrofe pressupostària. Si aquesta reducció fós operativa, la despesa total previsible pel 2009 podria ser 30.000 milions. Aquesta és una pressumpció francament optimista, ja que en aquests moments ja hi ha 16.798 milions disposats, el que farien 33.596 milions de despesa pel 2009 de seguir a aquest ritme.

Els ingressos a mig any juny 2009 són de 14.550 milions euros, dels quals 3.844 corresponen a deute públic. És a dir, d’acord als pressupostos de la mateixa Generalitat en aquests moments una quarta part dels seus ingressos són deute.

Descomptats aquests ingressos de deute, resulta que els ingressos efectius del sistema de finaçament són de 10.706 milions d’euros.

Si fem una projecció a 12 mesos per a aquest 2009 podem veure que la recaptació total assolible, amb el deute públic màxim previst als pressupostos (4.054 milions), equivaldria a uns 25.466 milions d’euros.

En aquest context, la diferència d’ingressos en relació a la despesa previsible equivaldria a 25.466 menys 30.000, és a dir, un nou dèficit de - 4.534 milions d’euros.

Fixem-nos-hi: la Generalitat ja ha previst en els seus pressupostos un endeutament de 4.054 milions d’euros, però a això cal afegir-hi uns 4.534 milions d’euros de dèficit provinents de la diferència entre les previsions pressupostàries de despesa i d’ingressos.

Tot plegat situa el deute, previst i no previst, de la Generalitat en aproximadament uns esgarrifosos 9.000 milions d’euros per a l’exercici 2009. Segons les dades facilitades per la mateixa conselleria d’Economia, el finançament addicional previst per al 2009 és de 2.151 milions d’euros.

Això ens aboca a unes dades d’endeutament de la Generalitat d’autèntic vertígen, fins al punt que situen les necessitats reals d’endeutament, per al 2009, en uns 6.437 milions d’euros..

D’on sortiran? Qui explicarà aquest endeutament als ciutadans de Catalunya?

És a dir, i perquè tothom ho tingui clar: els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 contemplaven ja un endeutament d’uns 4.054 milions d’euros. A aquests cal afegir els 4.534 nous milions d’euros de dèficit provinents del desfasse pressupostari d’ingressos i despeses, i descomptar-hi els 2.151 milions d’euros que segons la conselleria rebrem pel gran “acord de finançament”. Tot plegat ens ofereix un saldo final de més de 6.000 milions d’euros de dèficit i endeutament en un sol any!!!!!

L’any 2008, i segons dades de la mateixa conselleria, l’endeutament de la Generalitat, conseqüència del desfasse pressupostari va arribar gairebé als 5.000 milions d’euros. Per a aquest 2009 les nostres previsions, “millora” del finançament inclosa, estimen un endeutament d’uns nous 6.000 milions d’euros. Brutal! Demencial!!!!

Aquesta situació és absolutament insostenible. Ens aboca a la catàstrofe. Aquesta situació només podia haver estat resolta amb un finançament que s’hagués situat en un increment d’ingressos, immediat, de 5.000 milions d’euros. Tot el que no sigui això continua alimentant un endeutament brutal i insostenible de la Generalitat.

A l’acceptar aquest acord, el tripartit limita l’increment d’ingressos a menys de la meitat del que es necessita per a sobreviure, per a obrir “la paradeta”. L’única altra manera de reduir el dèficit seria amb una limitació radical de les despeses (de milions d'euros de despesa!!!).

Per tant, és també una mentida absoluta que aquesta falsa “millora” en el finançament permeti incrementar cap política de despesa. És absolutament impossible. Ni tan sols pot eixugar la meitat del dèficit i endeutament ordinari!!!

El tripartit ha comès un autèntic crim de “lesa patria” acceptant aquest finançament. Ha acceptat un finançament que més enllà d’incomplir radicalment l’estatut (això a mi m’importa ben poc) aboca d’una manera radical i anguniosa el nostre país a un dèficit i endeutament estructural absolutament insostenible. És a dir, aquest acord és un dels més vergonyosos exercicis d’irresponsabilitat als que hem assistit.

Si les dades de l’espoli fiscal el situen entre 15.000 i 19.000 milions anuals això vol dir que financem de manera indecent una “solidaritat” envers altres “autonomies” que a nosaltres ens implica un endeutament demencial, insostenible.

Catalunya, de mans del tripartit, de mans del seu increment de despesa absolutament bananero, i de mans de l’accepetació d’aquest letal model de finançament ha abocat el nostre país a la fallida. Ens estan abocant a un endeutament demencial i impossible. Tot plegat és tan insostenible que només s’explica per les urgències electoralistes dels partits que conformen el tripartit.

Aquests irresponsables estan ensorrant el país. Ho saben, però els hi és igual. I els mitjans de comunicació són incapaços d’analitzar i denunciar el que està passant. "Créanme, ha sido ETA". Només ens tenim a nosaltres per a denunciar el que està passant. I cal que ho fem. Cal que circulem la denúncia.

Cal, a més, que siguem conscients que tot plegat no és discutible. Vull dir que el nostre país no es pot abocar, en cap cas, a discutir aquestes xifres, ni el model, ni res de res. Políticament el nostre país només té dues opcions: o ensorrar-se en mans d’aquesta colla d'impresentables sectaris del tripartit, o apostar, de manera decidida, per la independència, per Reagrupament.

No hi ha cap altre sortida. Independència o mort! Reagrupament o mort!

Visca la terra, mori el mal govern!
Enviat per Dies de fúria a 7/17/2009

dimecres, 15 de juliol del 2009

SOPAR - COL.LOQUI A SANT ANDREU

Gent interessada de Sant Andreu o de barris propers poseu-vos en contacte amb rcatsantandreu@gmail.com

dimarts, 14 de juliol del 2009

SOCIATES A L´ATAC!

El PSC sortirà al carrer a celebrar-ho
"3.000 persones repartiran informació arreu de Catalunya sobre l'acord al que s'ha arribat"
(Iceta dixit)



Espero no trobar-me aquesta escòria embrutint el paissatge...quin fàstic per Déu! I quina indignitat la del metropagès i tota la "troupe": fins on portareu la vostra traició?

dijous, 9 de juliol del 2009

EL PAPANATISME PROGRE I LES BICICLETES DELS COLLONS


No puc més, ho sento, estic fins els pebrots de les bicletes. No ho aguanto més. Per si no fos suficient l´haver de patir l´incivisme de la majoria de ciclistes pels carrers de Barcelona, ara resulta que demà ja ni podré quasi bé treballar per culpa de les bicis dels collons. A Barcelona, l´ús d´aquest artefacte, ha esdevingut una tortura al servei del sociatisme dominant; un instrument de propaganda barata per idealitzar fins l´absurd un del seus conceptes més tramposos: la sostenibilitat. Sostenibilitat? El que es tracta com sempre és de putejar al ciutadà-conductor responsable que paga impostos i multes. Quants ciclistes respecten els semàfors? Quants circulen pels seus carrils? Quants no van en contra direcció? Quants no van per la vorera? Quins impostos de circul.lació paguen? Quantes multes reben? Quin miracle no haver-me emportat cap per endavant! El papanatisme progre que malgoverna l´Ajuntament de Barcelona, protectors de "perro-flautes" i escòria similar, promotors d´un guarrerisme tronat, mentors del .bcn (el .cat els hi provoca al.lèrgies) i tants altres actes de hooliganisme indecent, ara ens entafora en dia laborable una etapa del Tour de França. Demà hauré de concloure la meva jornada laboral al migdia, i per la tarda no tindré accès possible als meus clients: gràcies imbècils! En ple mes de juliol, un mes cabdal per tancar comandes, m´hauré de fotre...i a callar, només faltaria! O potser podria demandar a l´Ajuntament per danys i perjudicis? El quid de la qúestió rau en que aquesta colla d´inútils no saben el que és pencar i tant els hi fot, oi Hereu? Però no us preocupeu idiotes, en una societat amb poc esperit crític segur que hi haurà molta gent que seguirà les vostres consignes publicitàries i anirà a fer la "gilipollada" aquesta de l´onada groga (esperem que segueixin fil per randa les complicadíssimes instruccions nivell "hard").

divendres, 3 de juliol del 2009

UN ANY DESPRÉS...


Feia temps que tenia ganes d´engrescar-me, il.lusionar-me, lluitar; ganes de deixar d´utilitzar el bloc només com una palangana al servei de la meva vomitera vers la mediocritat i la ignonimia de la classe politica nacional, però era l´únic recurs que em quedava. El fet de parir el "Som i Serem" (ara fa tot just un any), m´ha permés conèixer molts amics i companys blocaires d´una vàlua espectacular i d´una excel.lència majúscula; autèntics patriotes irreductibles. Però tots desitjavem passar a l´acció, hem combatut amb paraules i arguments el mal govern, i ara ja som als carrers dels nostres barris, ciutats i pobles escampant el projecte de Reagrupament. Ara em puc dedicar al que més m´agrada: construir (ja aviso que quan tingui ganes de vomitar ho seguiré fent!). El primer símptoma de que tot plegat podia canviar va ser la "Conferència de Debat Independentista" del passat febrer, va ser un senyal indicatiu que la unitat independentista era possible. Però va ser a l´abril, amb la publicació de l´article "Patriotisme i Dignitat" de Joan Carretero, quan va sonar el "toc a sometent" definitiu que estava esperant. De sobte, apareix la llum que apaivaga la foscor i que arrossega la mediocritat al món de les ombres. Pàtria, Orgull, Dignitat....quin gran article el del nostre Dr. Un esclat d´il.lusió s´engegà tot just en aquell moment, haviem deixat d´estar orfes: el tret de sortida cap a la nostra Llibertat s´havia disparat. I aquí estic, enrolat als Blocs amb Estrella, treballant a la comissió gestora del barri, lluitant des de tots els fronts intentant fer crèixer aquest foc nou per enlluernar la Nació.

Visca la Terra, mori el mal govern!

dijous, 25 de juny del 2009

Nosaltres sempre hem estat aquí!


Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròximLa convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.Països Catalans, 24 de juny del 2009

dimarts, 23 de juny del 2009

L´IMPOSSIBILISME DE CiU I EL VAIXELL FANTASMA.

Mas considera que un referèndum d’autodeterminació “ara empitjoraria les coses”“Nosaltres mai hem posat límits a la construcció nacional del país, però primer hem de construir plenament la nació catalana de portes endins”, ha dit el president de CiU.




El problema Sr.Mas és que sense Estat propi és una utopia construir la Nació catalana. A hores d´ara, Catalunya és un vaixell fantasma que fa aigües per tot arreu i cal redreçar-lo urgentment. La vostra generació política és caduca i obsoleta. Honor, Orgull, Dignitat, Patriotisme, Unitat i Regeneració són el que necessita la Nació, i el 2.010 desde el transversalisme unitari de Reagrupament us demostrarem l´impossibilisme de les vostres utopies unionistes.

dimecres, 10 de juny del 2009

ORIOL AMORÓS: “Si els immigrants tornen als seus països d’origen, Catalunya s’ensorra”

SI US PLAU, QUE S´ACABI AQUESTA TORTURA!!

AQUEST ÉS EL PUTU CRACK EN QÜESTIÓ:




http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/_ldquo_si_els_immigrants_tornen_als_seus_pa_sos_d_rsquo_origen_catalunya_s_rsquo_ensorra_38428.php

dilluns, 8 de juny del 2009

JO NO CREC EN UTOPIES!!


Apreciats amics, companys i lectors anònims : l´anomenat catalanisme polític ha fracassat. Aquesta notícia coneguda per tots, el gran objectiu perseguit des dels temps de Prat de la Riba fins l´actualitat ha esdevingut quelcom utòpic i irrealitzable. Tot es basava en la faula que quan Espanya es modernitzés, Catalunya seria reconeguda nacionalment pels nostres "estimats" veïns. Morí Franco i Espanya es va modernitzar; va haver-hi una transició democràtica; han passat més de trenta anys, i Catalunya és una Comunitat Autònoma més, com Múrcia o Madrid. Segle XXI, cap dret, cap reconeixement. L´estúpid somni d´una Estat Federal o Confederal on Catalunya fos reconeguda com a tal s´ha anat a "Can Pistraus". El darrer intent fou el projecte d´Estatut, i en això es va quedar, en un projecte ridiculitzat. És absurd seguir jugant aquesta partida, per Dignitat nacional s´ha de fotre enlaire el tauler de joc i començar la Nostra partida. Cal denunciar l´engany que estan sometent els actuals polítics "catalanistes" a tot el poble, uns des del Govern i els altres des de l´oposició. Concert econòmic? Català a Europa? Reconeixement com a Nació? Seleccions esportives? Control immigratori? Utopies barates que s´han de combatre. Espanya només ens vol dissolts dins el seu Estat, despullats de qualsevol personalitat per condemnar-nos en breu a la nostra invisibilitat. Segle XXI, les pors atàviques que enmanillaven els nostres pares han esdevingut fantasies. Tancs dins l´UE? Pensar en això sí que és creure en utopies. Algú dubta que si volem podem? Desde el Parlament de la Nació, si els catalans volem podem, i tant si podem. El que no podem és decidir què volem que Espanya faci o deixi de fer, mai podrem aconseguir res, no hi ha ja pacte possible. El nostre futur l´hem de decidir Nosaltres. La visió d´un Estat asimètric és una autèntica fantasia que els espanyols mai acceptaran. És evident que només tenim dues opcions factibles: continuar sent com Múrcia o esdevenir Estat. Estic fart de les utopies, molt fart, cansat d´hipotètics Estats Federals, asimètrics o rectangulars. Només ens calen dues coses : Patriotisme i Dignitat.

dissabte, 30 de maig del 2009

MÉS QUE UNA COPA, MÉS QUE UN TRIPLET, MÉS QUE UN CLUB: GRÀCIES SR.PRESIDENT


Dos dies després de la gran nit, levitant en la felicitat, amb el record fresc de les llàgrimes lliscant per les galtes, amb el cor encara tremolós, ja em veig capaç d´escriure quatre ratlles....Res recordo tant vibrant, allà a Roma, les ruines milenàries de la urbs imperial bressol d´occident, foren testimonis del pas a l´eternitat del nostre club. Com diuen els Manel : "Són les coses bones de passar a l´eternitat". Els nostres àngels es varen menjar als dimonis i el cel s´obrí de bat a bat per rebre als escollits. El triomf més emocionant, més esplendorós i més català. Quin orgull que el premi de la inmortalitat hagi estat precisament pel Barça presidit per un dels nostres i entrenat magistralment per un Senyor com en Josep Guardiola. El reconeixement mediàtic a nivell mundial és el premi majúscul per la manera catalana de fer, i d´això n´hem de pendre nota tots els catalans. Valor, Valentia, Determinació, Perseverància i Orgull. Tot el món ens identifica com catalans, quina gran victòria. Res com el Barça per internacionalitzar la nostra causa, i quina lliçó portes endins pels nostres polítics merdosos. Gràcies Laporta, milions de gràcies pel teu exemple; la premsa pro espanyolista et volia fora perque feies por i tú vas aguantar, tú vas guanyar. On estan ara totes aquelles rates? Evidentment seguint la corrent victoriosa i restant muts davant la teva determinació d´ara fa tot just un any. Aquest Barça és l´exemple màxim pel país, l´arma contra la mediocritat que ens malgoverna, el pou per bombejar orgull a la Nació. Mai s´havia parlat tant de Catalunya arreu del planeta, i aquesta és una altra de les moltes victòries de Roma. Art, poesia, lluita, fermesa, glòria, treball, catalanitat en una paraula. Us penjo un altre cop el post que vaig escriure ara farà un any. Endavant Barça, endavant Joan Laporta i endavant Josep Guardiola!

És Roma! És Roma! És Roma! És Roma! És l´eternitat!



JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA (Juny 2.008)

En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista. És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!

dijous, 14 de maig del 2009

IMPRESSIONANT : "Ridao diu que no li van agradar els xiulets a l’himne espanyol"


El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha admès avui que no li van agradar els xiulets que es van produir ahir a la final de la Copa del Rei durant la interpretació de l'himne d'Espanya, però ha demanat "respecte, viure amb normalitat i no esquinçar-se les vestidures" per aquests fets perquè es va tractar d'una manifestació de la llibertat d'expressió. "Ha estat una expressió de rebuig de molta gent que cal respectar, tot i que a mi no m'agrada", ha insistit.
En una entrevista a TVE, ha criticat que la cadena no admetés com un fet “normal i raonable en democràcia” la xiulada ja que es tractava d’una expressió " lliure" i “de rebuig” de "milers" d'aficionats que "cal respectar". "No cal barrejar l'esportiu amb el polític", ha afegit.
Res més a afegir, "non comment".

dijous, 7 de maig del 2009

FORTASEC


El passat dimarts un dels més reconeguts gurús de la màquina propagandística sociata bordava contra el Dr.Carretero als micròfons de RAC1 durant la tertúlia de Can Basté. És una ofensa al bon gust que un personatge tant gris, mediocre i miserable com aquest gosi posar-se en la seva boca el nom d´una persona que li dona mil voltes. Sí Bolaño, sí, un milió de voltes en tot. Parlem d´ètica? Parlem de dignitat? Parlem de valor? De què vols que parlem imbècil? Com a bon sociata el que vols és la destrucció de tots els valors que al llarg de la història ha forjat el poble català. Tu no saps el que és crear o construir, l´únic pel que serveixes és per fer de goril.la de discoteca que per això et paga la secta. Mafiós! Hi ha per això un component que em fa ser benevolent en les meves opinions vers la teva vomitera. T´entenc Bolaño, t´entenc, i t´ho agraeixo. Quatre gats? Dius que som quatre gats....T´entenc més del que t´imagines miserable. T´entenc; el Dr.Carretero un traidor?.....com t´entenc...Esteu cagats, molt cagats, us esteu quedant sense dodotis i la pudor s´escampa de Calàbria fins Nicaragua. La teva desesperació és una de les millors senyals que es poden rebre. Cagats, cagats. Tant cagats que avui el moribund tripi s´ha tragat una altra falsa promesa de Madrid per salvar la cara a les europees. Calàbria: la gent no és imbècil i tothom està veient qui està traint els ideals del partit fundat per l´Avi. Vigileu tots plegats amb els problemes intestinals ja que el mal de ventre és bastant fotut. Pel bé del país (la pudor pot ser insofrible), us recomano FORTASEC.
ENDAVANT REAGRUPAMENT!

SOM ELS MÉS GRANS : AIXÒ ÉS UNA BOGERIA!!!



Recent arribat de casa d´uns colegues, embogit, emocionat, sense paraules, enbirrat, encavat, flipat......jugant amb deu, tancant al Chelsea al seu camp fins el final........els Deus del futbol ens han fet justícia!! Aquest equip s´ho mereix tot, absolutament tot. Guanyem tres títols, dos o un, aquest any mai l´oblidaré. El Barça brilla per sobre la grisor del país, un clau roent en el que reconfortar-nos, amb un president com en Laporta, amb un entrenador com en Pep i amb un líder com en Gerard Piqué: CATALUNYA RULES!!! NO ENS ATURARÀ NI EL PUTU BOLAÑO!!
VISCA ELS SOMNIS, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

dilluns, 4 de maig del 2009

LA RESPOSTA

El juny de l´any passat vaig encetar l´aventura d´aquest vostre bloc amb un post en el que reflexionava cap "on" i "com" havíem d´anar. Doncs vet aquí que ja tenim la resposta al "Quo vadis Catalunya?" : Dr.Carretero, el gos gànguil a la seva disposició!
Patriotisme i Dignitat!



dijous, 12 / juny / 2008
QUO VADIS CATALUNYA?

Els anys passen depressa, el temps per desfer-nos del jou que ens ofega s'esgota; mentrestant els polítics que es suposa que ens representen han perdut totalment la legitimitat per defensar la nostra pàtria. Uns han decidit prioritzar l´esquerranisme progre congelant les seves aspiracions independentistes; i els altres dubten si posar fil a l´agulla definitivament per tal d´assolir la nostra llibertat. Jocs de poder per benefici del partit, dubtes, pors; la Catalunya mesella que ells representen, esperant a ser devorada per l´enemic secular. Però al final de qualsevol túnel sempre hi ha llum, i l´esperança és que la societat catalana segueixi organitzant-se més massivament encara per donar el tomb a tot això; les plataformes unitàries han d´empènyer amb força i aconseguir la Unitat de totes les organitzacions patriòtiques. Catalunya ha caigut en la trampa espanyola de la divisió esquerra-dreta, i no serem lliures fins que no aconseguim fer la divisió entre independentistes i unionistes. El temps s´acaba: els espanyols han pres el nostre govern i la immigració no té aturador. Nosaltres, com el poble jueu, també creuarem el desert i acabarem trobant el nostre oasi.
FRONT PATRIÒTIC!!
REVIFEM LES ESPURNES JACENTS DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA!!