dimarts, 31 de març de 2009

BATBLOCS EN FA MÉS DE 50, ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT


Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

dimecres, 25 de març de 2009

SAURA DENIGRA LA NOSTRA POLICIA : DIMISSIÓ!


El procés de degradació del país no té aturador. La dictadura progre ens sortirà caríssima, i el cost de tot el que estan fent és encara una incògnita. Fins quan? És devastador per la Nació veure com el responsable polític de la nostra Policia porta temps intentant desprestigiar el cos dels Mossos d´Esquadra. Càmeres a les comissaries; sancions a agents per no tractar de bon rotllo als xoriços; nul.la defensa dels nostres policies davant de la Justicia en les acusacions fetes per un xulo xarnegot de discoteca (les imatges del judici feien fredat, com es donava credibilitat a la paraula d´un subjecte que ni savia parlar front la versió dels tres agents que en tot moment varen mostrar un saber estar encomiable); la màniga ample del Sauron que moltes vegades ha obligat a la no intervenció....El que va passar la setmana passada però, ja ratlla lo intolerable. Després de l´encertada acció de la Brigada Mòbil per defensar-se de l´atac amb pals dels suposats estudiants (bé, no ens enganyem: anarquistes, comunistes, totalitaris de tres al quarto), van deixar que l´opinió pública carreguès (mai millor dit) contra els Mossos de forma despiatada. El país està malalt, i el tripi és el responsable, la maleïda tonteria progre que ens infecta.... No només el putu Sauron va callar, a més va oferir al dia següent la vexació més bèstia que mai hagi sofert la nostra Policia. Una multitut de dropos melenuts i escòria totalitària, els anarquistes que ens van fer perdre la guerra, atacant impunement als Mossos davant el Palau de la Generalitat. Estoics davant l´escena, cumplint ordres de no carregar, allà estaven els garants de l´ordre, la Nostra Policia humiliada.

dimecres, 18 de març de 2009

ALERTA! : EL FULL DE RUTA JA ÉS DISSENYAT.


Els sociates ja ho tenen tot planificat. Cada dia estic més convençut que el que era una simple intuició personal acabarà esdevenint una realitat. Hem de tenir en compte dues coordenades en les que ens hem de moure: el finançament i les eleccions europees. El finançament serà una misèria, una humiliació més tal i com ens esperàvem; i què farà la crossa sociata de Calàbria? Si volen pretendre sobreviure hauran de trencar amb el tripi, o forçar que el tripi es trenqui (suposo que el gran estratega dels nostres temps, en Putxi, ja haurà pactat "com" amb la màfia de Nicaragua; imagino també que els poltronistes irreductibles com el Lenin del Bages acceptaran la decissió del gurú, mentre´s que la morsa anirà perduda...). Si això succeís, és clar que aniriem a eleccions anticipades.
E sortiria "reforçada" amb el seu rebuig del finançament, fet que impediria la gran patacada electoral esperada (això és el que es pensen, clar, els patriotes no som idiotes encara que s´ho puguin arribar a creure), i "el cordobés" podria convocar les eleccions quan l´hi sortís dels collons....que tal fer-les coincidir amb les europees? Els sociates pensen que s´espanyolitzaria la votació ( "Baix Llobregat power")i que això lògicament els beneficiaria. Una claríssima confluència d´interessos i una nova ampolla d´oxígen per aquesta xusma, just ara que hauran de passar comptes amb Catalunya. El que es va dient de l´existència de la data límit de Setmana Santa seria la confirmació, ja que el "tempus" dels esdeveniments així ho indicaria (el periode per convocar eleccions va clavadet, setmana amunt, setmana avall). Ergo...què hauria de fer Convergència per evitar aquesta estratègia? Jo ho tinc clar, just el dia que es faci públic l´acord de merda, presentar una moció de cemsura contra el Govern. Llavors desmuntaria la maniobra d´E i els forçaria a definir-se. SENYORS D´E QUÈ SOU PRIMER: CATALANS? O D´ESQUERRES......?

Per cert algú em pot explicar què collons és el "deute històric amb Andalusia?". Sen´s pixen a la cara i encara obrim la boca.........Déu nostro Senyor deslliuren´s d´aquest mal!

dimecres, 11 de març de 2009

PROU! QUI S´HAN CREGUT QUE SÓN?

"Immigrants sud-americans s'oposen a que el català sigui la seva 'llengua pública comuna".
Font:http://www.directe.cat/article/immigrants-sud-americans-soposen-al-catala-com-a-llengua-publica-comuna-12878


Qui collons es pensen que són? Fins quan haurem de suportar a aquesta gentussa a casa nostra? No tenim ja prou colons de fa anys instal.lats com perque ara sen´s tornin a pixar a la cara? M´he posat molt calent llegint la noticia al directe.cat, molt calent. Si bé és cert i és de justicia assenyalar que de les sis federacions de sudamericans (subvencionades amb els pocs calés que disposem, òbviament), tres han acceptat l´ús del català; és destacable que les altres tres han decidit mostrar el seu menyspreu vers el nostre idioma, l´idioma de la Nació que els dona de menjar. El tema de la immigració sudamericana és de jutjat de guàrdia, en tots aquests anys només n´he conegut un que fes l´esforç de parlar en català. La majoria d´ells et miren amb un despreci vomitiu quan et dirigeixes a ells en la nostra llengua mentre´s fan aquell posat d´ofès que tira enrere. Aquesta gent s´aprofita del nostre sistema sanitari universal, de la gratuïtat de l´escola pública, de totes les subvencions possibles i inimaginables, aquests l´únic que saben fer és exigir drets i no cumplir amb cap Deure. I els sociates els hi volen donar el vot! Aquesta gent porta uns fums que com no els aturem a temps es creuran els reis del "mambo". Estic fart d´aguantar-los a la cua del supermercat, estic fins els pebrots de les seves gorres tortes, dels seus fastigosos pantalons cagats fins els turmells, dels immensos culs de les seves donotes maleducades, de les seves trucades telefòniques impertinents per vendre´m qualsevol cosa, de les seves bandes de delinqüents, dels seus antros "tropicals" i del seu putu reggaeton. Segurament el fet de ser de cultura hispànica els hi ha marcat, ja que si sumem la misèria "per se" que comporta aquesta cultura (la negació i menyspreu absolut de les altres) amb el seu ínfim nivell evolutiu, els fa inassimilables en una societat com la nostra. I què podem fer?, a nivell legislatiu és evident que res (encara no tenim Estat); però el que sí hem de fer és parlar sempre en català, no canviar mai ni sota cap circumstància d´idioma quan ens dirigim a ells (i a tothom en general). Sempre quedarà l´esperança que alguns d´ells se´n adonin que necessiten parlar català, que els hi és bàsic per la seva socialització (malgrat la seva afició per formar guettos). S´ha alçat alguna veu per part dels racistes anticatalans de S.O.S Racisme? No, és clar.

dissabte, 7 de març de 2009

AVUI ÉS UN GRAN DIA : INTERNACIONALITZEM EL CONFLICTE!




GRÀCIES, HA ESTAT EMOCIONANT VEURE LES IMATGES!

EL MANIFEST:

"Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna. Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària, llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los. Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar. Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!"

dimarts, 3 de març de 2009

ESPANYA ÉS MISÈRIA (I) : CRISI i OLÉ!


Si hi ha una cosa en la que coincideixen insignes economistes, tant nostrats com foranis, és en la insostenibilitat d´un Estat com l´espanyol. De tots és sabut que Espanya sobreviu gràcies a l´expoli que exerceix impunement sobre Catalunya i tota la seva àrea d´influència. Els altres "ingressos" que té provenen del que pot produir la seva metròpoli mesetària farcida de funcionaris casposos, de les engrunes que bascos i navarresos (l´altre gran àrea industrial) donen en concepte de solidaritat (visca el concert!), el turisme i la construcció. Per una altra banda, hem de tenir en compte que "de Madrid cap abaix" el percentatge de població ocupada en la Funció Pública arriba a uns percentatges escandolosos, superiors a un 20% (depenent de les Comunitats oscil.len fins a un 26%); a més que una gran part de població espanyola viu instalada en la subvenció permanent i en l´analfabetisme funcional etern (iniciativa i empenta zero). I ara, la construcció s´ha ensorrat (20% de població a prop de l´atur) ves per ón. L´atur arribarà a percentatges rècord dins l´UE, i a tot això sumem-hi els milions d´immigrants que en pocs mesos deixaran de cobrar el subsidi d´atur. Per acabar-ho d´adobar, els fons europeus s´han acabat (Europa ha dit prou de mantenir dropos). Aquesta és la realitat de l´economia espanyola, i aquesta és la misèria de la seva gent. La mediocritat espanyola pot arribar a ser tant miserable que no dubta en posar en perill la seva "gallina dels ous d´or". Ells volen esmunyir la mamella catalana fins assecar-la, saquejar és el que millor saben fer. Tota la històrica xarxa productiva, les nostres PIMES, està en perill d´ofegament imminent. En lloc de redreçar l´estructura econòmica espanyola cap una economia amb més valor afegit durant els anys de bogeria especulativa, en lloc d´aprofitar els calers expoliats als catalans per espabilar als més de 20 milions de ganduls subvencionats, en lloc d´educar-se en els valors democràtics (aquests cromanyons s´han passat al Sr.Montesquieu pels collons...), ells segueixen com sempre. La seva bogeria per aconseguir "cash" i controlar totes les colònies, els ha portat a l´escandalosa tupinada en les eleccions basques; si els espanyols posen les grapes a la caixa basca, a més d´intentar prendrel´s l´ànima, els hi fotran també els calés.
La crisi és greu, serà llarga, però els catalans la patirem encara més que ningú. Les nostres PIMES corren risc imminent de col.lapse, seguim sense calés, sense infraestructures, i el més greu de tot és que seguim amb el mal Govern. Però també som un poble emprenedor, amb valors arrelats al nostre codi genètic com l´esforç i el treball, i el més important és que encara tenim Ànima. Tant de bó serveixi la situació a la que arribarem per fer despertar a la Catalunya indecisa que roman a l´expectativa de cap on governar el vaixell. I ben cert és que quan el seny i la rauxa s´acaben, arriba la Ira!.

P.S. Ànims i sort a tots els patriotes que podran anar a Brussel.les el proper dissabte: sereu la veu de tot un Poble!!