divendres, 24 de juliol de 2009

EN MOVIMENT! : SOM REAGRUPAMENT!


Estic content. Molt content i satisfet de la feina que entre tots els companys de Sant Andreu estem duent a terme: tots ho tenim clar, aquesta "cosa nova" (Arnera dixit)l´hem de fer crèixer nosaltres. I és que Nosaltres i només Nosaltres serem els que ho aconseguirem, i aquest Nosaltres és l´amic, la veina, la dona, el fuster, el metge, TÚ. Acabo d´arribar del sopar que hem organitzat a Sant Andreu amb la Rut Carandell i ha estat tot un èxit. Malgrat la proximitat de les vacances, ens hem reunit trenta comensals, dels quals la meitat encara no estaven reagrupats. I ha anat bé, molt bé. La Rut ha explicat magistralment el projecte i acte seguit s´ha obert el torn de preguntes amb els cafès encara fumejant. S´han obert fils de diàleg interessants, dubtes i preguntes també punyents que no han fet res més que demostrar amb les nostres respostes la solidesa del projecte, bé també hi ha hagut la inevitable quota "freaki" (sempre apareix algú..). El més positiu de tot plegat és que la gent convidada que ha vingut, ha marxat amb la sensació que anem en serio, que estem a les trinxeres i preparats per l´assalt definitiu per destruir "la ratera" (gran Cardús, molt gran). Els convidats s´han mostrat també indignats amb la cacera que ha iniciat la màfia contra la figura del Dr., tothom ha coincidit en que això no farà res més que reforçar-nos. I així anem fent, i així "currant" crec que en breu doblarem els associats del barri, estic convençut. Estic content, demà m´esperen les orgulloses valls; amics i un munt de temps per compartir. Muntanyes de fonda catalanitat, aire fresc i la satisfacció de la feina ben feta. SOM PATRIOTES! SOM UN EQUIP! SOM REAGRUPAMENT!
Bones vacances a tots!


SEGUIREM FENT SOROLL, SENTIU-LO:

diumenge, 19 de juliol de 2009

Les autèntiques dades d'un país en fallida (realitzat per Elies-Dies de Fúria)

Espectacular anàlisi de l´amic Elies que cal donar a conèixer davant la vomitiva campanya de manipulació de tots els mitjans afins al tripi 2.0.
http://diesdefuria.blogspot.com/2009/07/creanme-ha-sido-eta-ii-les-autentiques.html


L’estafa d’això que ens han venut a bombo i platet com a gran acord de finançament és, a mesura que anem coneixent dades, bíblica. Estem assistint a una de les més grans operacions massives d’engany.

No sé com, però hem de difondre aquestes dades. Confio en tots els que visiteu aquest bloc. Crec que us heu de convertir en protagonistes de la denúncia d’aquesta estafa.

Fixem-nos-hi:

El Departament d'Economia acaba de publicar les dades reals del finançament en forma d'execució de pressupostos a juny del 2009. La conclusió gràfica és la següent: el nou finançament servirà només per a reduir a la meitat el dèficit no pressupostat de la Generalitat.

La Generalitat, el tripartit, en els seus pressupostos, ja havia previst –per poder-los quadrar- un endeutament brutal, de 4.000 milions d’euros.

D’acord a les dades d’ingressos i despeses, aquesta xifra es multiplicarà per cent.

Segons les dades de mig any 2009 i la previsió a 12 mesos, el pressupost de despesa total de la Generalitat és de 31.000 milions.

Aquí teniu les dades:
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_20393283_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_74379142_1.pdf

Posem que en hi ha un retall de 1.000 milions de despesa per les polítiques impulsades per la conselleria d’economia a la vista de la catàstrofe pressupostària. Si aquesta reducció fós operativa, la despesa total previsible pel 2009 podria ser 30.000 milions. Aquesta és una pressumpció francament optimista, ja que en aquests moments ja hi ha 16.798 milions disposats, el que farien 33.596 milions de despesa pel 2009 de seguir a aquest ritme.

Els ingressos a mig any juny 2009 són de 14.550 milions euros, dels quals 3.844 corresponen a deute públic. És a dir, d’acord als pressupostos de la mateixa Generalitat en aquests moments una quarta part dels seus ingressos són deute.

Descomptats aquests ingressos de deute, resulta que els ingressos efectius del sistema de finaçament són de 10.706 milions d’euros.

Si fem una projecció a 12 mesos per a aquest 2009 podem veure que la recaptació total assolible, amb el deute públic màxim previst als pressupostos (4.054 milions), equivaldria a uns 25.466 milions d’euros.

En aquest context, la diferència d’ingressos en relació a la despesa previsible equivaldria a 25.466 menys 30.000, és a dir, un nou dèficit de - 4.534 milions d’euros.

Fixem-nos-hi: la Generalitat ja ha previst en els seus pressupostos un endeutament de 4.054 milions d’euros, però a això cal afegir-hi uns 4.534 milions d’euros de dèficit provinents de la diferència entre les previsions pressupostàries de despesa i d’ingressos.

Tot plegat situa el deute, previst i no previst, de la Generalitat en aproximadament uns esgarrifosos 9.000 milions d’euros per a l’exercici 2009. Segons les dades facilitades per la mateixa conselleria d’Economia, el finançament addicional previst per al 2009 és de 2.151 milions d’euros.

Això ens aboca a unes dades d’endeutament de la Generalitat d’autèntic vertígen, fins al punt que situen les necessitats reals d’endeutament, per al 2009, en uns 6.437 milions d’euros..

D’on sortiran? Qui explicarà aquest endeutament als ciutadans de Catalunya?

És a dir, i perquè tothom ho tingui clar: els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 contemplaven ja un endeutament d’uns 4.054 milions d’euros. A aquests cal afegir els 4.534 nous milions d’euros de dèficit provinents del desfasse pressupostari d’ingressos i despeses, i descomptar-hi els 2.151 milions d’euros que segons la conselleria rebrem pel gran “acord de finançament”. Tot plegat ens ofereix un saldo final de més de 6.000 milions d’euros de dèficit i endeutament en un sol any!!!!!

L’any 2008, i segons dades de la mateixa conselleria, l’endeutament de la Generalitat, conseqüència del desfasse pressupostari va arribar gairebé als 5.000 milions d’euros. Per a aquest 2009 les nostres previsions, “millora” del finançament inclosa, estimen un endeutament d’uns nous 6.000 milions d’euros. Brutal! Demencial!!!!

Aquesta situació és absolutament insostenible. Ens aboca a la catàstrofe. Aquesta situació només podia haver estat resolta amb un finançament que s’hagués situat en un increment d’ingressos, immediat, de 5.000 milions d’euros. Tot el que no sigui això continua alimentant un endeutament brutal i insostenible de la Generalitat.

A l’acceptar aquest acord, el tripartit limita l’increment d’ingressos a menys de la meitat del que es necessita per a sobreviure, per a obrir “la paradeta”. L’única altra manera de reduir el dèficit seria amb una limitació radical de les despeses (de milions d'euros de despesa!!!).

Per tant, és també una mentida absoluta que aquesta falsa “millora” en el finançament permeti incrementar cap política de despesa. És absolutament impossible. Ni tan sols pot eixugar la meitat del dèficit i endeutament ordinari!!!

El tripartit ha comès un autèntic crim de “lesa patria” acceptant aquest finançament. Ha acceptat un finançament que més enllà d’incomplir radicalment l’estatut (això a mi m’importa ben poc) aboca d’una manera radical i anguniosa el nostre país a un dèficit i endeutament estructural absolutament insostenible. És a dir, aquest acord és un dels més vergonyosos exercicis d’irresponsabilitat als que hem assistit.

Si les dades de l’espoli fiscal el situen entre 15.000 i 19.000 milions anuals això vol dir que financem de manera indecent una “solidaritat” envers altres “autonomies” que a nosaltres ens implica un endeutament demencial, insostenible.

Catalunya, de mans del tripartit, de mans del seu increment de despesa absolutament bananero, i de mans de l’accepetació d’aquest letal model de finançament ha abocat el nostre país a la fallida. Ens estan abocant a un endeutament demencial i impossible. Tot plegat és tan insostenible que només s’explica per les urgències electoralistes dels partits que conformen el tripartit.

Aquests irresponsables estan ensorrant el país. Ho saben, però els hi és igual. I els mitjans de comunicació són incapaços d’analitzar i denunciar el que està passant. "Créanme, ha sido ETA". Només ens tenim a nosaltres per a denunciar el que està passant. I cal que ho fem. Cal que circulem la denúncia.

Cal, a més, que siguem conscients que tot plegat no és discutible. Vull dir que el nostre país no es pot abocar, en cap cas, a discutir aquestes xifres, ni el model, ni res de res. Políticament el nostre país només té dues opcions: o ensorrar-se en mans d’aquesta colla d'impresentables sectaris del tripartit, o apostar, de manera decidida, per la independència, per Reagrupament.

No hi ha cap altre sortida. Independència o mort! Reagrupament o mort!

Visca la terra, mori el mal govern!
Enviat per Dies de fúria a 7/17/2009

dimecres, 15 de juliol de 2009

dimarts, 14 de juliol de 2009

SOCIATES A L´ATAC!

El PSC sortirà al carrer a celebrar-ho
"3.000 persones repartiran informació arreu de Catalunya sobre l'acord al que s'ha arribat"
(Iceta dixit)



Espero no trobar-me aquesta escòria embrutint el paissatge...quin fàstic per Déu! I quina indignitat la del metropagès i tota la "troupe": fins on portareu la vostra traició?

dijous, 9 de juliol de 2009

EL PAPANATISME PROGRE I LES BICICLETES DELS COLLONS


No puc més, ho sento, estic fins els pebrots de les bicletes. No ho aguanto més. Per si no fos suficient l´haver de patir l´incivisme de la majoria de ciclistes pels carrers de Barcelona, ara resulta que demà ja ni podré quasi bé treballar per culpa de les bicis dels collons. A Barcelona, l´ús d´aquest artefacte, ha esdevingut una tortura al servei del sociatisme dominant; un instrument de propaganda barata per idealitzar fins l´absurd un del seus conceptes més tramposos: la sostenibilitat. Sostenibilitat? El que es tracta com sempre és de putejar al ciutadà-conductor responsable que paga impostos i multes. Quants ciclistes respecten els semàfors? Quants circulen pels seus carrils? Quants no van en contra direcció? Quants no van per la vorera? Quins impostos de circul.lació paguen? Quantes multes reben? Quin miracle no haver-me emportat cap per endavant! El papanatisme progre que malgoverna l´Ajuntament de Barcelona, protectors de "perro-flautes" i escòria similar, promotors d´un guarrerisme tronat, mentors del .bcn (el .cat els hi provoca al.lèrgies) i tants altres actes de hooliganisme indecent, ara ens entafora en dia laborable una etapa del Tour de França. Demà hauré de concloure la meva jornada laboral al migdia, i per la tarda no tindré accès possible als meus clients: gràcies imbècils! En ple mes de juliol, un mes cabdal per tancar comandes, m´hauré de fotre...i a callar, només faltaria! O potser podria demandar a l´Ajuntament per danys i perjudicis? El quid de la qúestió rau en que aquesta colla d´inútils no saben el que és pencar i tant els hi fot, oi Hereu? Però no us preocupeu idiotes, en una societat amb poc esperit crític segur que hi haurà molta gent que seguirà les vostres consignes publicitàries i anirà a fer la "gilipollada" aquesta de l´onada groga (esperem que segueixin fil per randa les complicadíssimes instruccions nivell "hard").

divendres, 3 de juliol de 2009

UN ANY DESPRÉS...


Feia temps que tenia ganes d´engrescar-me, il.lusionar-me, lluitar; ganes de deixar d´utilitzar el bloc només com una palangana al servei de la meva vomitera vers la mediocritat i la ignonimia de la classe politica nacional, però era l´únic recurs que em quedava. El fet de parir el "Som i Serem" (ara fa tot just un any), m´ha permés conèixer molts amics i companys blocaires d´una vàlua espectacular i d´una excel.lència majúscula; autèntics patriotes irreductibles. Però tots desitjavem passar a l´acció, hem combatut amb paraules i arguments el mal govern, i ara ja som als carrers dels nostres barris, ciutats i pobles escampant el projecte de Reagrupament. Ara em puc dedicar al que més m´agrada: construir (ja aviso que quan tingui ganes de vomitar ho seguiré fent!). El primer símptoma de que tot plegat podia canviar va ser la "Conferència de Debat Independentista" del passat febrer, va ser un senyal indicatiu que la unitat independentista era possible. Però va ser a l´abril, amb la publicació de l´article "Patriotisme i Dignitat" de Joan Carretero, quan va sonar el "toc a sometent" definitiu que estava esperant. De sobte, apareix la llum que apaivaga la foscor i que arrossega la mediocritat al món de les ombres. Pàtria, Orgull, Dignitat....quin gran article el del nostre Dr. Un esclat d´il.lusió s´engegà tot just en aquell moment, haviem deixat d´estar orfes: el tret de sortida cap a la nostra Llibertat s´havia disparat. I aquí estic, enrolat als Blocs amb Estrella, treballant a la comissió gestora del barri, lluitant des de tots els fronts intentant fer crèixer aquest foc nou per enlluernar la Nació.

Visca la Terra, mori el mal govern!