En memòria de Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1.859-Barcelona 25 de desembre de 1.933):
VENTURA GASSOL
"Les tombes flamejants"
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants. "
Pàtria i Honor!
Bon Nadal a tothom!!
2 comentaris:
Bon Nadal!
Et recomano que llegeixis el poema que he posat al meu bloc que t'agradarà.
I el President Montilla diu que ell és el continuador de la seva obra. Si ara resultarà que el President Macià era un regionalista venut al PSOE! Per favor!
Publica un comentari a l'entrada