AIRE FRESC!

Finalment ha arribat l´hora. Les bosses ja s´amunteguen al rebedor, i si Déu vol, demà al capvespre enfilarem el camí de les vacances. Dies per desconectar de les preocupacions de l´empresa, fruir de la familia, gaudir de l´estiu, llegir i descansar. Costa Brava i Cerdanya ens esperen, com cada any. La veritat és que tinc la sort de fer aquest "mar i muntanya", malgrat no tenir gaires possibles. Espero amb delit retrobar-me amb el "company" Carles, propietari de l´Hotel més autèntic de l´Estartit; xerrar dels neguits polítics amb en Xavi, un patriota de Ponent; desfer-me davant l´arròs a la cassola de Cal Simó; gaudir de la natura a les valls ceretanes; i per descomptat, escapar de la multiculturalitat capitalina que em treu de polleguera. Independentment de tot el que em fa feliç per vacances, haig de reconèixer que també em dona felicitat el fet de no haver de suportar el degradat ambient del barri. S´ha acabat per uns dies el veure les bandes "latins" amb les seves horteres gorres tortes, les baralles a la discoteca caribenya del davant, els vagabunds borratxos, la màfia xinesa i per fí no patiré la mala llet que m´agafa cada cop que veig la bandera espanyola dels pebrots que va penjar un xarnegot al balcó el maleït dia que vàren guanyar allò de l´Eurocopa. Durant uns dies, seré feliç amb els meus, vivint en català en terra catalana.
Fins aviat a tothom. Salut!

I ara és hora de pop sublim...