divendres, 24 de juliol del 2009

EN MOVIMENT! : SOM REAGRUPAMENT!


Estic content. Molt content i satisfet de la feina que entre tots els companys de Sant Andreu estem duent a terme: tots ho tenim clar, aquesta "cosa nova" (Arnera dixit)l´hem de fer crèixer nosaltres. I és que Nosaltres i només Nosaltres serem els que ho aconseguirem, i aquest Nosaltres és l´amic, la veina, la dona, el fuster, el metge, TÚ. Acabo d´arribar del sopar que hem organitzat a Sant Andreu amb la Rut Carandell i ha estat tot un èxit. Malgrat la proximitat de les vacances, ens hem reunit trenta comensals, dels quals la meitat encara no estaven reagrupats. I ha anat bé, molt bé. La Rut ha explicat magistralment el projecte i acte seguit s´ha obert el torn de preguntes amb els cafès encara fumejant. S´han obert fils de diàleg interessants, dubtes i preguntes també punyents que no han fet res més que demostrar amb les nostres respostes la solidesa del projecte, bé també hi ha hagut la inevitable quota "freaki" (sempre apareix algú..). El més positiu de tot plegat és que la gent convidada que ha vingut, ha marxat amb la sensació que anem en serio, que estem a les trinxeres i preparats per l´assalt definitiu per destruir "la ratera" (gran Cardús, molt gran). Els convidats s´han mostrat també indignats amb la cacera que ha iniciat la màfia contra la figura del Dr., tothom ha coincidit en que això no farà res més que reforçar-nos. I així anem fent, i així "currant" crec que en breu doblarem els associats del barri, estic convençut. Estic content, demà m´esperen les orgulloses valls; amics i un munt de temps per compartir. Muntanyes de fonda catalanitat, aire fresc i la satisfacció de la feina ben feta. SOM PATRIOTES! SOM UN EQUIP! SOM REAGRUPAMENT!
Bones vacances a tots!


SEGUIREM FENT SOROLL, SENTIU-LO:

diumenge, 19 de juliol del 2009

Les autèntiques dades d'un país en fallida (realitzat per Elies-Dies de Fúria)

Espectacular anàlisi de l´amic Elies que cal donar a conèixer davant la vomitiva campanya de manipulació de tots els mitjans afins al tripi 2.0.
http://diesdefuria.blogspot.com/2009/07/creanme-ha-sido-eta-ii-les-autentiques.html


L’estafa d’això que ens han venut a bombo i platet com a gran acord de finançament és, a mesura que anem coneixent dades, bíblica. Estem assistint a una de les més grans operacions massives d’engany.

No sé com, però hem de difondre aquestes dades. Confio en tots els que visiteu aquest bloc. Crec que us heu de convertir en protagonistes de la denúncia d’aquesta estafa.

Fixem-nos-hi:

El Departament d'Economia acaba de publicar les dades reals del finançament en forma d'execució de pressupostos a juny del 2009. La conclusió gràfica és la següent: el nou finançament servirà només per a reduir a la meitat el dèficit no pressupostat de la Generalitat.

La Generalitat, el tripartit, en els seus pressupostos, ja havia previst –per poder-los quadrar- un endeutament brutal, de 4.000 milions d’euros.

D’acord a les dades d’ingressos i despeses, aquesta xifra es multiplicarà per cent.

Segons les dades de mig any 2009 i la previsió a 12 mesos, el pressupost de despesa total de la Generalitat és de 31.000 milions.

Aquí teniu les dades:
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_20393283_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_74379142_1.pdf

Posem que en hi ha un retall de 1.000 milions de despesa per les polítiques impulsades per la conselleria d’economia a la vista de la catàstrofe pressupostària. Si aquesta reducció fós operativa, la despesa total previsible pel 2009 podria ser 30.000 milions. Aquesta és una pressumpció francament optimista, ja que en aquests moments ja hi ha 16.798 milions disposats, el que farien 33.596 milions de despesa pel 2009 de seguir a aquest ritme.

Els ingressos a mig any juny 2009 són de 14.550 milions euros, dels quals 3.844 corresponen a deute públic. És a dir, d’acord als pressupostos de la mateixa Generalitat en aquests moments una quarta part dels seus ingressos són deute.

Descomptats aquests ingressos de deute, resulta que els ingressos efectius del sistema de finaçament són de 10.706 milions d’euros.

Si fem una projecció a 12 mesos per a aquest 2009 podem veure que la recaptació total assolible, amb el deute públic màxim previst als pressupostos (4.054 milions), equivaldria a uns 25.466 milions d’euros.

En aquest context, la diferència d’ingressos en relació a la despesa previsible equivaldria a 25.466 menys 30.000, és a dir, un nou dèficit de - 4.534 milions d’euros.

Fixem-nos-hi: la Generalitat ja ha previst en els seus pressupostos un endeutament de 4.054 milions d’euros, però a això cal afegir-hi uns 4.534 milions d’euros de dèficit provinents de la diferència entre les previsions pressupostàries de despesa i d’ingressos.

Tot plegat situa el deute, previst i no previst, de la Generalitat en aproximadament uns esgarrifosos 9.000 milions d’euros per a l’exercici 2009. Segons les dades facilitades per la mateixa conselleria d’Economia, el finançament addicional previst per al 2009 és de 2.151 milions d’euros.

Això ens aboca a unes dades d’endeutament de la Generalitat d’autèntic vertígen, fins al punt que situen les necessitats reals d’endeutament, per al 2009, en uns 6.437 milions d’euros..

D’on sortiran? Qui explicarà aquest endeutament als ciutadans de Catalunya?

És a dir, i perquè tothom ho tingui clar: els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 contemplaven ja un endeutament d’uns 4.054 milions d’euros. A aquests cal afegir els 4.534 nous milions d’euros de dèficit provinents del desfasse pressupostari d’ingressos i despeses, i descomptar-hi els 2.151 milions d’euros que segons la conselleria rebrem pel gran “acord de finançament”. Tot plegat ens ofereix un saldo final de més de 6.000 milions d’euros de dèficit i endeutament en un sol any!!!!!

L’any 2008, i segons dades de la mateixa conselleria, l’endeutament de la Generalitat, conseqüència del desfasse pressupostari va arribar gairebé als 5.000 milions d’euros. Per a aquest 2009 les nostres previsions, “millora” del finançament inclosa, estimen un endeutament d’uns nous 6.000 milions d’euros. Brutal! Demencial!!!!

Aquesta situació és absolutament insostenible. Ens aboca a la catàstrofe. Aquesta situació només podia haver estat resolta amb un finançament que s’hagués situat en un increment d’ingressos, immediat, de 5.000 milions d’euros. Tot el que no sigui això continua alimentant un endeutament brutal i insostenible de la Generalitat.

A l’acceptar aquest acord, el tripartit limita l’increment d’ingressos a menys de la meitat del que es necessita per a sobreviure, per a obrir “la paradeta”. L’única altra manera de reduir el dèficit seria amb una limitació radical de les despeses (de milions d'euros de despesa!!!).

Per tant, és també una mentida absoluta que aquesta falsa “millora” en el finançament permeti incrementar cap política de despesa. És absolutament impossible. Ni tan sols pot eixugar la meitat del dèficit i endeutament ordinari!!!

El tripartit ha comès un autèntic crim de “lesa patria” acceptant aquest finançament. Ha acceptat un finançament que més enllà d’incomplir radicalment l’estatut (això a mi m’importa ben poc) aboca d’una manera radical i anguniosa el nostre país a un dèficit i endeutament estructural absolutament insostenible. És a dir, aquest acord és un dels més vergonyosos exercicis d’irresponsabilitat als que hem assistit.

Si les dades de l’espoli fiscal el situen entre 15.000 i 19.000 milions anuals això vol dir que financem de manera indecent una “solidaritat” envers altres “autonomies” que a nosaltres ens implica un endeutament demencial, insostenible.

Catalunya, de mans del tripartit, de mans del seu increment de despesa absolutament bananero, i de mans de l’accepetació d’aquest letal model de finançament ha abocat el nostre país a la fallida. Ens estan abocant a un endeutament demencial i impossible. Tot plegat és tan insostenible que només s’explica per les urgències electoralistes dels partits que conformen el tripartit.

Aquests irresponsables estan ensorrant el país. Ho saben, però els hi és igual. I els mitjans de comunicació són incapaços d’analitzar i denunciar el que està passant. "Créanme, ha sido ETA". Només ens tenim a nosaltres per a denunciar el que està passant. I cal que ho fem. Cal que circulem la denúncia.

Cal, a més, que siguem conscients que tot plegat no és discutible. Vull dir que el nostre país no es pot abocar, en cap cas, a discutir aquestes xifres, ni el model, ni res de res. Políticament el nostre país només té dues opcions: o ensorrar-se en mans d’aquesta colla d'impresentables sectaris del tripartit, o apostar, de manera decidida, per la independència, per Reagrupament.

No hi ha cap altre sortida. Independència o mort! Reagrupament o mort!

Visca la terra, mori el mal govern!
Enviat per Dies de fúria a 7/17/2009

dimecres, 15 de juliol del 2009

SOPAR - COL.LOQUI A SANT ANDREU

Gent interessada de Sant Andreu o de barris propers poseu-vos en contacte amb rcatsantandreu@gmail.com

dimarts, 14 de juliol del 2009

SOCIATES A L´ATAC!

El PSC sortirà al carrer a celebrar-ho
"3.000 persones repartiran informació arreu de Catalunya sobre l'acord al que s'ha arribat"
(Iceta dixit)



Espero no trobar-me aquesta escòria embrutint el paissatge...quin fàstic per Déu! I quina indignitat la del metropagès i tota la "troupe": fins on portareu la vostra traició?

dijous, 9 de juliol del 2009

EL PAPANATISME PROGRE I LES BICICLETES DELS COLLONS


No puc més, ho sento, estic fins els pebrots de les bicletes. No ho aguanto més. Per si no fos suficient l´haver de patir l´incivisme de la majoria de ciclistes pels carrers de Barcelona, ara resulta que demà ja ni podré quasi bé treballar per culpa de les bicis dels collons. A Barcelona, l´ús d´aquest artefacte, ha esdevingut una tortura al servei del sociatisme dominant; un instrument de propaganda barata per idealitzar fins l´absurd un del seus conceptes més tramposos: la sostenibilitat. Sostenibilitat? El que es tracta com sempre és de putejar al ciutadà-conductor responsable que paga impostos i multes. Quants ciclistes respecten els semàfors? Quants circulen pels seus carrils? Quants no van en contra direcció? Quants no van per la vorera? Quins impostos de circul.lació paguen? Quantes multes reben? Quin miracle no haver-me emportat cap per endavant! El papanatisme progre que malgoverna l´Ajuntament de Barcelona, protectors de "perro-flautes" i escòria similar, promotors d´un guarrerisme tronat, mentors del .bcn (el .cat els hi provoca al.lèrgies) i tants altres actes de hooliganisme indecent, ara ens entafora en dia laborable una etapa del Tour de França. Demà hauré de concloure la meva jornada laboral al migdia, i per la tarda no tindré accès possible als meus clients: gràcies imbècils! En ple mes de juliol, un mes cabdal per tancar comandes, m´hauré de fotre...i a callar, només faltaria! O potser podria demandar a l´Ajuntament per danys i perjudicis? El quid de la qúestió rau en que aquesta colla d´inútils no saben el que és pencar i tant els hi fot, oi Hereu? Però no us preocupeu idiotes, en una societat amb poc esperit crític segur que hi haurà molta gent que seguirà les vostres consignes publicitàries i anirà a fer la "gilipollada" aquesta de l´onada groga (esperem que segueixin fil per randa les complicadíssimes instruccions nivell "hard").

divendres, 3 de juliol del 2009

UN ANY DESPRÉS...


Feia temps que tenia ganes d´engrescar-me, il.lusionar-me, lluitar; ganes de deixar d´utilitzar el bloc només com una palangana al servei de la meva vomitera vers la mediocritat i la ignonimia de la classe politica nacional, però era l´únic recurs que em quedava. El fet de parir el "Som i Serem" (ara fa tot just un any), m´ha permés conèixer molts amics i companys blocaires d´una vàlua espectacular i d´una excel.lència majúscula; autèntics patriotes irreductibles. Però tots desitjavem passar a l´acció, hem combatut amb paraules i arguments el mal govern, i ara ja som als carrers dels nostres barris, ciutats i pobles escampant el projecte de Reagrupament. Ara em puc dedicar al que més m´agrada: construir (ja aviso que quan tingui ganes de vomitar ho seguiré fent!). El primer símptoma de que tot plegat podia canviar va ser la "Conferència de Debat Independentista" del passat febrer, va ser un senyal indicatiu que la unitat independentista era possible. Però va ser a l´abril, amb la publicació de l´article "Patriotisme i Dignitat" de Joan Carretero, quan va sonar el "toc a sometent" definitiu que estava esperant. De sobte, apareix la llum que apaivaga la foscor i que arrossega la mediocritat al món de les ombres. Pàtria, Orgull, Dignitat....quin gran article el del nostre Dr. Un esclat d´il.lusió s´engegà tot just en aquell moment, haviem deixat d´estar orfes: el tret de sortida cap a la nostra Llibertat s´havia disparat. I aquí estic, enrolat als Blocs amb Estrella, treballant a la comissió gestora del barri, lluitant des de tots els fronts intentant fer crèixer aquest foc nou per enlluernar la Nació.

Visca la Terra, mori el mal govern!

dijous, 25 de juny del 2009

Nosaltres sempre hem estat aquí!


Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròximLa convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.Països Catalans, 24 de juny del 2009

dimarts, 23 de juny del 2009

L´IMPOSSIBILISME DE CiU I EL VAIXELL FANTASMA.

Mas considera que un referèndum d’autodeterminació “ara empitjoraria les coses”“Nosaltres mai hem posat límits a la construcció nacional del país, però primer hem de construir plenament la nació catalana de portes endins”, ha dit el president de CiU.




El problema Sr.Mas és que sense Estat propi és una utopia construir la Nació catalana. A hores d´ara, Catalunya és un vaixell fantasma que fa aigües per tot arreu i cal redreçar-lo urgentment. La vostra generació política és caduca i obsoleta. Honor, Orgull, Dignitat, Patriotisme, Unitat i Regeneració són el que necessita la Nació, i el 2.010 desde el transversalisme unitari de Reagrupament us demostrarem l´impossibilisme de les vostres utopies unionistes.

dimecres, 10 de juny del 2009

ORIOL AMORÓS: “Si els immigrants tornen als seus països d’origen, Catalunya s’ensorra”

SI US PLAU, QUE S´ACABI AQUESTA TORTURA!!

AQUEST ÉS EL PUTU CRACK EN QÜESTIÓ:




http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/_ldquo_si_els_immigrants_tornen_als_seus_pa_sos_d_rsquo_origen_catalunya_s_rsquo_ensorra_38428.php

dilluns, 8 de juny del 2009

JO NO CREC EN UTOPIES!!


Apreciats amics, companys i lectors anònims : l´anomenat catalanisme polític ha fracassat. Aquesta notícia coneguda per tots, el gran objectiu perseguit des dels temps de Prat de la Riba fins l´actualitat ha esdevingut quelcom utòpic i irrealitzable. Tot es basava en la faula que quan Espanya es modernitzés, Catalunya seria reconeguda nacionalment pels nostres "estimats" veïns. Morí Franco i Espanya es va modernitzar; va haver-hi una transició democràtica; han passat més de trenta anys, i Catalunya és una Comunitat Autònoma més, com Múrcia o Madrid. Segle XXI, cap dret, cap reconeixement. L´estúpid somni d´una Estat Federal o Confederal on Catalunya fos reconeguda com a tal s´ha anat a "Can Pistraus". El darrer intent fou el projecte d´Estatut, i en això es va quedar, en un projecte ridiculitzat. És absurd seguir jugant aquesta partida, per Dignitat nacional s´ha de fotre enlaire el tauler de joc i començar la Nostra partida. Cal denunciar l´engany que estan sometent els actuals polítics "catalanistes" a tot el poble, uns des del Govern i els altres des de l´oposició. Concert econòmic? Català a Europa? Reconeixement com a Nació? Seleccions esportives? Control immigratori? Utopies barates que s´han de combatre. Espanya només ens vol dissolts dins el seu Estat, despullats de qualsevol personalitat per condemnar-nos en breu a la nostra invisibilitat. Segle XXI, les pors atàviques que enmanillaven els nostres pares han esdevingut fantasies. Tancs dins l´UE? Pensar en això sí que és creure en utopies. Algú dubta que si volem podem? Desde el Parlament de la Nació, si els catalans volem podem, i tant si podem. El que no podem és decidir què volem que Espanya faci o deixi de fer, mai podrem aconseguir res, no hi ha ja pacte possible. El nostre futur l´hem de decidir Nosaltres. La visió d´un Estat asimètric és una autèntica fantasia que els espanyols mai acceptaran. És evident que només tenim dues opcions factibles: continuar sent com Múrcia o esdevenir Estat. Estic fart de les utopies, molt fart, cansat d´hipotètics Estats Federals, asimètrics o rectangulars. Només ens calen dues coses : Patriotisme i Dignitat.

dissabte, 30 de maig del 2009

MÉS QUE UNA COPA, MÉS QUE UN TRIPLET, MÉS QUE UN CLUB: GRÀCIES SR.PRESIDENT


Dos dies després de la gran nit, levitant en la felicitat, amb el record fresc de les llàgrimes lliscant per les galtes, amb el cor encara tremolós, ja em veig capaç d´escriure quatre ratlles....Res recordo tant vibrant, allà a Roma, les ruines milenàries de la urbs imperial bressol d´occident, foren testimonis del pas a l´eternitat del nostre club. Com diuen els Manel : "Són les coses bones de passar a l´eternitat". Els nostres àngels es varen menjar als dimonis i el cel s´obrí de bat a bat per rebre als escollits. El triomf més emocionant, més esplendorós i més català. Quin orgull que el premi de la inmortalitat hagi estat precisament pel Barça presidit per un dels nostres i entrenat magistralment per un Senyor com en Josep Guardiola. El reconeixement mediàtic a nivell mundial és el premi majúscul per la manera catalana de fer, i d´això n´hem de pendre nota tots els catalans. Valor, Valentia, Determinació, Perseverància i Orgull. Tot el món ens identifica com catalans, quina gran victòria. Res com el Barça per internacionalitzar la nostra causa, i quina lliçó portes endins pels nostres polítics merdosos. Gràcies Laporta, milions de gràcies pel teu exemple; la premsa pro espanyolista et volia fora perque feies por i tú vas aguantar, tú vas guanyar. On estan ara totes aquelles rates? Evidentment seguint la corrent victoriosa i restant muts davant la teva determinació d´ara fa tot just un any. Aquest Barça és l´exemple màxim pel país, l´arma contra la mediocritat que ens malgoverna, el pou per bombejar orgull a la Nació. Mai s´havia parlat tant de Catalunya arreu del planeta, i aquesta és una altra de les moltes victòries de Roma. Art, poesia, lluita, fermesa, glòria, treball, catalanitat en una paraula. Us penjo un altre cop el post que vaig escriure ara farà un any. Endavant Barça, endavant Joan Laporta i endavant Josep Guardiola!

És Roma! És Roma! És Roma! És Roma! És l´eternitat!



JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA (Juny 2.008)

En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista. És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!