El problema de la immigració està al carrer, i la gent es va fartant de tota aquesta disbauxa. El malestar s´escampa entre catalans de totes condicions. Des de Salt al Segrià, des de Sant Andreu (BCN) a Vic, les dades són esfereidores, però la realitat a les nostres viles i ciutats és terrorífica. Segons dades del 2.006 (les d´aquest 2.008 són encara molt pitjors gràcies al desgraciat "reagrupament familiar") la població estrangera a Catalunya s'havia multiplicat per cinc des de l´any 2.000. Els 181.590 estrangers que constaven al padró l'1 de gener del 2000 es convertiren en 939.321 a principis del 2.006. Això vol dir que en sis anys havíem passat del 2,9% d´immigrants al 13,1% (es calcula que actualment podria ser ja del 18%). Estem davant del percentatge més alt de tota l´Unió Europea! Això no hi ha Nació que ho aguanti, i menys nosaltres, que no tenim Estat però sí tota la tonteria progre del món. Si a tot aquest percentatge brutal li afegim els colons espanyols que ens ocupen des de fa anys, tenim com a resultat el que actualment estem patint. Cada vegada costa més viure en català a Catalunya, i el fet de parlar-lo sempre arreu esdevé un exercici de patriotisme heroic. Sota la falsa bandera de l´integració, el món sociata urdeix el seu pla per aconseguir un altre graner de futurs vots a imatge del que ja es van muntar fa anys amb els colons espanyols (sí, en pocs anys patirem el seu vot si no ens plantem). Cal parlar clar i denunciar les polítiques subvencionadores del "tripi" i ajuntaments sociates varis vers suposades entitats culturals com els gàngsters dels Latin Kings, com els racistes anticatalans de S.O.S racisme, o inclús arribant al deliri de cedir sòl públic per la construcció de mesquites. El cabreig de la bona gent catalana augmenta veient les exempcions fiscals que gaudeixen per muntar-se el negoci de franc, les beques que els hi donen pel menjador escolar o pels llibres de text, la prioritat absoluta en les adjudicacions de pisos de protecció oficial,etc... Sovint els "nostres" polítics es queixen de la desafecció ciutadana vers la política, i què esperen? en quin món viuen? Tenim un problema greu (bé, un de tants...) i ells romanen entretinguts amb els tacticismes de sempre, evitant agafar el bou per les banyes no fos cas que aturant tot aquest caos "multiculti" no siguin titllats de racistes. Necessitem uns polítics valerosos que defensin els nostres interessos, i no pas altris. Valor per plantar cara a Espanya, valor per avortar l´orgia immigratòria, valor per defensar els nostres valors furtats, valor per defensar la catalanitat de Catalunya, valor per proclamar l´orgull de ser catalans.
UNCat, una veu clara i valenta en el desert
VISCA CATALUNYA LLIURE I CATALANA!
Frúïm del "Credo" cantat pel Ramon Boadella
4 comentaris:
A veure si puc anar-hi, que amb una nena petita sempre costa poder-ne trobar un espai on deixar-la...
Salut i 33!!!
estic completament d'acord amb els últims 5 paràgrafs. pel que fa a la resta, també hi han migracions positives (d'enfora a dins, i de dins cap enfora).
de totes maneres, però, al meu parer i actualment, la immigració que estem rebent provoca (i no dic que el fenòmen en sí ho sigui) efectes negatius.
agraeïxo la benvinguda i l'enllaç. jo també en col·loco un al meu bloc ;)
tant de bo erris. esperem que catalunya s'adoni de la importància de les pymes abans de que sigui massa tard. penso que poden ésser el pilar principal per a sortir de la crisi.
EI, QUE NO SABEU QUE PARLAR D'AQUESTS TEMES ÉS PECAT.
Publica un comentari a l'entrada