Dos dies després de la gran nit, levitant en la felicitat, amb el record fresc de les llàgrimes lliscant per les galtes, amb el cor encara tremolós, ja em veig capaç d´escriure quatre ratlles....Res recordo tant vibrant, allà a Roma, les ruines milenàries de la urbs imperial bressol d´occident, foren testimonis del pas a l´eternitat del nostre club. Com diuen els Manel : "Són les coses bones de passar a l´eternitat". Els nostres àngels es varen menjar als dimonis i el cel s´obrí de bat a bat per rebre als escollits. El triomf més emocionant, més esplendorós i més català. Quin orgull que el premi de la inmortalitat hagi estat precisament pel Barça presidit per un dels nostres i entrenat magistralment per un Senyor com en Josep Guardiola. El reconeixement mediàtic a nivell mundial és el premi majúscul per la manera catalana de fer, i d´això n´hem de pendre nota tots els catalans. Valor, Valentia, Determinació, Perseverància i Orgull. Tot el món ens identifica com catalans, quina gran victòria. Res com el Barça per internacionalitzar la nostra causa, i quina lliçó portes endins pels nostres polítics merdosos. Gràcies Laporta, milions de gràcies pel teu exemple; la premsa pro espanyolista et volia fora perque feies por i tú vas aguantar, tú vas guanyar. On estan ara totes aquelles rates? Evidentment seguint la corrent victoriosa i restant muts davant la teva determinació d´ara fa tot just un any. Aquest Barça és l´exemple màxim pel país, l´arma contra la mediocritat que ens malgoverna, el pou per bombejar orgull a la Nació. Mai s´havia parlat tant de Catalunya arreu del planeta, i aquesta és una altra de les moltes victòries de Roma. Art, poesia, lluita, fermesa, glòria, treball, catalanitat en una paraula. Us penjo un altre cop el post que vaig escriure ara farà un any. Endavant Barça, endavant Joan Laporta i endavant Josep Guardiola!
És Roma! És Roma! És Roma! És Roma! És l´eternitat!
JOAN LAPORTA : LA VITAMINA "V" QUE CATALUNYA NECESSITA (Juny 2.008)
En Joan Laporta és Valor, és Valentia, i ha esdevingut finalment Victòria. Intents d´inhabilitació després de dues lligues i una champions, campanyes mediàtiques brutals de desprestigi personal, mocions de censura injustificables..... Tot això i molt més malgrat haver rellançat el Barça econòmicament després d´agafar el nostre club en estat de fallida tècnica, impulsar la universalitat del Barça a nivells mai assolits des de la més intensa catalanitat, extirpar la violència feixista del Nou Camp, haver guanyat en cinc anys dues Lligues i una Champions...Però totes aquestes conquestes no han aturat la vomitiva cacera a la que s´ha vist sotmés per part dels mitjans unionistes del nostre país; "ells" han aprofitat les eternes lluites cainites que històricament han sacssejat al nostre Barça per prendre´n part. Han anat a matar al Joan Laporta i no ho han aconseguit, en Laporta ja ha guanyat. El coratge i el valor que l´acompanyen l´han fet plantar cara a l´espanyolam mediàtic barceloní, i això és el que cal per guanyar. Segueix al capdavant tot i que la meitat dels directius, degut al pim, pam, pum mediàtic hagin fugit per dèbils i covards. Els mitjans unionistes continuaran vomitant odi contra el President, no pas per errors de gestió, si no perquè no suporten que un President del Barça tingui els pebrots de dir a una emissora de ràdio espanyola que ell és independentista. És precissament aquest Valor, aquesta Valentia, el que els espanyols els hi fa por. Pànic que un home brillant hagués donat al salt a la vida política catalana. Que diferents serien les coses si Catalunya trobés un líder com ell, és just el que Catalunya necessita: Valor, Valentia i Victòria!
