divendres, 3 de juliol del 2009

UN ANY DESPRÉS...


Feia temps que tenia ganes d´engrescar-me, il.lusionar-me, lluitar; ganes de deixar d´utilitzar el bloc només com una palangana al servei de la meva vomitera vers la mediocritat i la ignonimia de la classe politica nacional, però era l´únic recurs que em quedava. El fet de parir el "Som i Serem" (ara fa tot just un any), m´ha permés conèixer molts amics i companys blocaires d´una vàlua espectacular i d´una excel.lència majúscula; autèntics patriotes irreductibles. Però tots desitjavem passar a l´acció, hem combatut amb paraules i arguments el mal govern, i ara ja som als carrers dels nostres barris, ciutats i pobles escampant el projecte de Reagrupament. Ara em puc dedicar al que més m´agrada: construir (ja aviso que quan tingui ganes de vomitar ho seguiré fent!). El primer símptoma de que tot plegat podia canviar va ser la "Conferència de Debat Independentista" del passat febrer, va ser un senyal indicatiu que la unitat independentista era possible. Però va ser a l´abril, amb la publicació de l´article "Patriotisme i Dignitat" de Joan Carretero, quan va sonar el "toc a sometent" definitiu que estava esperant. De sobte, apareix la llum que apaivaga la foscor i que arrossega la mediocritat al món de les ombres. Pàtria, Orgull, Dignitat....quin gran article el del nostre Dr. Un esclat d´il.lusió s´engegà tot just en aquell moment, haviem deixat d´estar orfes: el tret de sortida cap a la nostra Llibertat s´havia disparat. I aquí estic, enrolat als Blocs amb Estrella, treballant a la comissió gestora del barri, lluitant des de tots els fronts intentant fer crèixer aquest foc nou per enlluernar la Nació.

Visca la Terra, mori el mal govern!

7 comentaris:

Albert ha dit...

A continuar lluitant, doncs.

Felicitats pel primer any a Internet. El dia 6 el meu bloc també farà un any.

Adéu!

Dies de fúria ha dit...

Amic,

comparteixo íntegrament el sentiment i compromís que expresses en el teu article.

I, ja ho saps, però és així i no em cansaré de dir-ho, és un autèntic honor, una sort, m'omple d'orgull, treballar al costat de patriotes com tu i de tota la resta d'amics bloggers i no bloggers amb qui compartim el projecte de Reagrupament.

Això és per viure-ho! Això és com el Barça d'aquesta temporada, que calia anar-hi sempre i als desplaçaments perquè estàvem vivint una cosa històrica.

Doncs amb RCat igual. Recomanaria a tothom que no ho dubtin, que s'hi fiquin, que sumin... perquè el que estem construïnt és fantàstic, històric. I val molt la pena viure-ho. Val molt la pena ser-hi.

I més amb companys com tu i la resta de blocs amb estrella i altrs companys amb qui tenim la sort de poder treballar. Doncs això, un autèntic honor!

Elies

Miquel ha dit...

Ànim i a seguir combatent company. Les grans proeses es gesten en els petits esforços. Per cert, no ens vam arribar a conèixer al sopar d'en Dessmond amb en Carretero...

GOS GÀNGUIL ha dit...

Albert: doncs moltes felicitats company!
Elies: emocionant com sempre amic! Una abraçada!
Miquel: jo vaig arribar tot just a l´hora dels cafès (venia de la constitució de l´assemblea de Sant Andreu), quina llàstima no veuren´s, a la propera ens veiem company!

Teulades ha dit...

Dissuadeix, i molt, aquesta retòrica feixistoide, patriotera, fanàtica que gasteu.
"Blocs against tripartit..."
"Against"? que no teniu idioma propi per expressar els conceptes?

GOS GÀNGUIL ha dit...

Ai Teulades, Teulades....quins nervis.....i quin goig de finançament eh? Per vosaltres ni pàtria ni òsties eh?

Teulades ha dit...

Tu ho has dit: ni pàtria ni hòsties (en vinagre i amb "h").
I vosaltres... a patir, que són dos dies!