diumenge, 7 de febrer de 2010

ACTE DE DIGNITAT CONTRA EL LINXAMENT PÚBLIC DE PATRIOTES

DIGNITAT:

Fins avui no he tingut esma per escriure, m´ha estat del tot impossible poder lligar més de tres paraules i de fet no sé com collons sortirà el post. Dijous passat, a les 19:30h vaig presentar als meus companys de Junta la meva dimissió com a responsable de relacions institucionals, fent-la posteriorment pública a l´Assemblea del meu Districte. És de caràcter irrevocable, per escrit i signada; presentada abans que es donguessin explicacions als coordinadors territorials a Sant Cugat. M´eren igual les explicacions, ja ho tenia decidit des del dilluns. El meu és un acte de dignitat personal vers la vergonya que m´ha produit aquests dies veure com s´ha donat peu al vexament i a la humiliació pública de dos patriotes irreductibles com en Francesc Abad i l´Emili Valdero. En el cas del Francesc, a més és amic meu personal, i com us podeu imaginar, el dolor ha estat encara més gran. Jo no puc des de la Junta donar cobertura al que s´ha fet amb ells, no puc, no vull; estic convençut que un altre company podrà desenvolupar la tasca a realitzar millor que jo. A partir d´ara restaré a la rereguarda fins que em cridin a lluitar, jo sóc un insignificant guerrer i no pretenc ser res més, ara mateix tampoc podria ser res més. No penso entrar en un debat de raons. Tothom pot cometre errors en un moment donat, tots tenim dret a cometrel´s, inclús el nostre abans venerat Dr.; però el que NO ES POT FER MAI és provocar un linxament injust i sagnant venent-lo com un simple "dany col.lateral" quan el possible error comès (si és que n´hi hagut algun) no ho justifica de cap de les maneres. Si hi havien problemes o diferències a la Junta HI HAVIEN MIL MANERES DE SOLUCIONAR-HO.

PATRIOTISME:

Aquests dies s´han trencat moltes coses, però malgrat tot, jo SÍ que seguiré militant a RCAT. Hi seguiré militant perquè a hores d´ara és l´únic exèrcit organitzat que ens pot dur a iniciar el procès d´alliberament nacional (un exèrcit que el començaren a formar, tot sigui dit, companys com en Francesc i l´Emili). Hi seguiré militant perquè he trobat arreu companys d´armes excepcionals, d´una vàlua i categoria imprescindibles pel país. Hi seguiré militant perquè la supervivència de la Nació està en joc i no hi ha CAP més opció. Hi seguiré militant perquè no puc deixar als meus amics del Districte, precisament ara, quan la batalla és a tocar; quina èpica la de Sant Andreu aquests mesos! ha estat una de les experiències més emocionants de la meva vida a més d´un orgull indescriptible pencar al costat de patriotes de totes les edats, ideologies i condició social. Dit tot això, val a dir que la confiança d´un exèrcit en el seu general és vital, i aquesta ha quedat tocada (al menys per alguns); ara bé, pensem que es l´únic general que tenim (de moment). Ell ha liderat el gruix de les tropes fins els murs, però l´assalt final serà probablement dirigit per un altre general que probablement vindrà a més amb reforços. Pensem que aquest era el nostre objectiu inicial, la unitat de tots els guerrers. Anirem a combatre, i ho farem amb els ulls inflats de sang apuntant les espases a les iugulars dels defensors de la fortalesa. Hem de curar-nos les ferides, restituir als patriotes l´honor malmès injustament, reposar i agafar forces. La batalla d´aquest 2.010 espera a tots els patriotes: engruixim entre tots el mur d´escuts, reviseu les cotes de malla i a per ells! La victòria ens espera!! 


Gràcies Francesc per tot el que has fet, per tot el que has aportat, per la teva fermesa i integritat. El fruit de la teva dedicació, il.lusió, energia, professionalitat i esforç el veuràs nèixer a curt plaç perquè tu hauràs estat un dels principals partíceps. Serà un orgull estar amb tu dins el mur d´escuts avançant cap les defenses enemigues: DÉU, PÀTRIA I HONOR! 

A tots els amics, companys, saludats, i lectors anònims en general, us comunico que deixo temporalment d´escriure en aquest vostre bloc. Necessito un temps per curar-me les ferides, haig de tornar a agafar les forces que ara mateix em falten.
Ens veiem en l´assalt final!!

VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN!

2 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Tens molta raó.
Ànims i endavant!

Francesc ha dit...

Moltíssimes gràcies pel teu article. Lamento, però ho entenc, que no tinguis ganes d'escriure per una temporada.

La teva amistat és un dels motius d'orgull que m'emporto de tot plegat. Hi hem abocat ganes, il·lusió, compromís... I ara ens veiem així.

De tot plegat, tothom n'ha sortit perdent. El dr. cal que s'ho faci mirar, i també els talibans de què s'ha envoltat.

Ens veiem ben aviat, camarada, amic.

Visca la terra, mori el mal govern!