dimarts, 27 d’abril de 2010

EN MEMÒRIA DELS GERMANS BADIA : PÀTRIA I HONOR!

El 28 d´abril de 1.936 foren assassinats per pistolers anarquistes els germans Badia. Els enemics de la nostra Nació els  mataren de manera covarda,  però nosaltres sempre hi serem per defensar valentment  els seus ideals.

« Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita.  »
Miquel Badia i Capell, Carta a un amic (París, 21 de febrer del 1935)



Miquel Badia i Capell:

Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març del 1906 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català que milità a Estat Català, fou Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana i un dels organitzadors de la jornada revolucionària coneguda com els fets del sis d'octubre el 1934. Estudia el batxillerat a Lleida, i el 1922 es trasllada a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. Nacionalista radical, s'afilià a Estat Català tot just quan Francesc Macià l'acaba de fundar i fou un dels fundadors de la seva facció armada, la Germandat Catalana de la Bandera Negra, durant la dictadura. Implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII durant una visita de l'any 1925 a la ciutat comtal (complot del Garraf), és detingut i condemnat a 12 anys de presó. És traslladat als penals d'Alcalá i d'Ocaña, on passa 3 anys empresonat. El 1930, amb la caiguda del dictador Primo de Rivera, és amnistiat.
Proclamada la República, és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 passa a ser secretari d'en Josep Dencàs, conseller de Sanitat i d'Assistència Social. El 24 de novembre del 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga.
El desembre del 1933 és designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 passa a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia a Catalunya). Va perseguir implacablement el pistolerisme obrer de signe anarquista en un moment en el qual es trobava molt actiu. El setembre del 1934 és forçat a dimitir arran d'un incident en el procés Xammar.
Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Per aquests fets, s'ha d'exiliar a França, Amèrica, Alemanya, Bèlgica i finalment Andorra. Amb l'entrada de la nova coalició d'esquerres al govern de Madrid, retorna el 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
 El dia 28 d'abril del 1936, a dos quarts de dues de la tarda, és assassinat amb el seu germà Josep Badia i Capell al carrer Muntaner de Barcelona per membres de la FAI com a represàlia per la seva anterior campanya contra membres de la CNT-FAI.

Josep Badia i Capell

Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1936) fou un polític català, germà de Miquel Badia i Capell. Es traslladà a estudiar a Barcelona i es va afiliar a les Joventuts d'Estat Català el 1922. El 1931 era vocal de l'Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, presidit per Josep Dencàs i Puigdollers. Amb el seu germà, que era cap del Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat, va participar en els fets del sis d'octubre de 1934 i organitzà escamots armats per tal de defensar-se dels grups d'autodefensa de la FAI. Morí assassinat juntament amb el seu germà el 28 d'abril del 1936 a Barcelona.

2 comentaris:

Setembre Negre ha dit...

Glòria i honor als germans Badia! El nostre millor homenatge: la implicació i la lluita diària fins a la Victòria.

(Gos Gànguil, en més d'un aspecte som pastadets: jo entrava ara a preparar l'apunt en homenatge)

L'home del sac ha dit...

Putus anarquistes!