dimecres, 21 d’abril de 2010

PER SANT JORDI, RECUPEREM ELS NOSTRES SÍMBOLS. HOMENATGEM LA BANDERA DE LA NOSTRA MILÍCIA!

RECUPEREM LA BANDERA DE SANT JORDI!

En més d’una ocasió s’ha dit,i amb molta raó, que calia recuperar la nostra història, tan falsejada pel centralisme i,no cal dir,pel franquisme. El desconeixement quasi absolut que es té de la bandera de Sant Jordi, de com és i de quina és la seva significació per a nosaltres, n’és una bona mostra. Parlar avui, doncs, de la conveniència de la recuperació de la bandera del patró de Catalunya, de voler veure-la novament al costat de les quatre barres als edificis institucionals i,també, als balcons de les nostres cases en les festes i commemoracions, demana una explicació prèvia.
La història de les banderes, i més les anomenades «nacionals o dels estats», és una invenció molt recent. Moltes han estat creades per decret. Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament històriada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (S.XIII).
Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395).
La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendart de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut.
Ramon Muntaner ens diu en la seva crònica de l’expedició catalana a Orient que fou la bandera de Sant Jordi la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons Joan Ainaud, ja a finals del 1300.
La bandera de Sant Jordi serà ultrajada el 1714 juntament amb d’altres estendarts històrics catalans. Amb la caiguda de Barcelona, la bandera ens va ser arrabassada i portada a Madrid, i mai més no ha estat tornada.
Amb la voluntad de treballar per a la recuperació de tot allò que expressi la identitat de Catalunya, fem una crida a les entitats catalanes i a tots els ciutadans perquè el dia 23 d’abril posin la bandera de Sant Jordi als balcons, juntament amb la de les quatres barres.



Fragment extret de la pàgina dels Amics de la Bandera de Sant Jordi.

Bona Diada de Sant Jordi! Orgull i Honor!

2 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Molt bona. S'ha de conèixer la nostra història.

Setembre Negre ha dit...

Ben cert! A la Generalitat, als ajuntaments, a les institucions... hauria d'onejar la bandera de Sant Jordi al costat de la senyera de les quatre barres.

Ja la tinc a punt per penjar-la al balcó!