Avui m´he retrobat amb elles. Polsoses, injustament arraconades a l´altell, oblidades. Partíceps de centenars de batalles; companyes de mil gresques. Un cop enllustrades, encara llueixen com els vells temps....."teenage dreams so hard to beat....". Regust a rebeldia, signe d´identitat i orgull. Em punxo a la vena als sublims Undertones i m´esclata a les venes el ritme amfetamínic; "Teenage kicks" com a banda sonora de l´embriac de nostalgia "I need excitement oh i need it bad...".
dimecres, 27 de gener del 2010
dimarts, 19 de gener del 2010
SUBVENCIONAR VOL DIR COMPRAR (Article publicat a www.salvadorsostres.com)
Article d´en Sostres al seu bloc, més clar impossible.
Salvador Sostres
Diumenge, 17 de gener de 2010
L’aliança entre el president Laporta i el doctor Carretero sembla que ja només depèn del darrer gest, l’acord és quasi total, i no crec que triguin gaire a anunciar-la. Sembla que tots dos han entès que és un suïcidi presentar-se a les properes eleccions nacionals per separat. La marginació mediàtica a què els mitjans de comunicació catalans sotmeten tant Reagrupament com el discurs polític de Laporta fa que molta gent pugui pensar que la cosa està estancada, però el moviment creix i és intensa la mar de fons. Va ser patètic que Le Monde o el Corriere fessin referència a l’entrevista que vaig fer-li al president del Barça a El Mundo d’una manera més intensa i concedint-li més espai que per exemple La Vanguardia.
Hi ha diaris que creuen que a força de negar la realitat poden arribar a fer que no existeixi, però també els podria passar que els lectors es cansessin d’estar desinformats i decidissin millorar el nivell de llurs lectures. Catalunya té un gravíssim dèficit de llibertat. Diu molt poc dels mitjans de comunicació catalans que ignorin un dels moviments polítics més nous i emergents i expectants dels darrers anys. Som un dels pocs països democràtics del món que quan no estem d’acord amb la notícia no la publiquem, en lloc d’explicar-la i explicar també per què no hi estem d’acord. Té raó el doctor Carretero quan diu que la nostra democràcia és de molt poca qualitat: i no només perquè no podem decidir el nostre futur com a catalans, i no només perquè tinguem un president que no ha guanyat les eleccions i un govern format per tres partits perdedors, sinó perquè tenim una premsa subvencionada, és a dir, comprada, que viu de servir els interessos particulars de les institucions i el govern que materialment la compra -amb diners de tots- en lloc d’atendre els interessos dels lectors amb informació certa i opinions valentes i lliures. Pel que fa a mi i com ja he explicat moltes vegades votaré Convergència i crec que l’Artur Mas serà el millor president que Catalunya hagi tingut mai, però és impresentable i una vergonya per a tota la premsa catalana que la gran entrevista política al president Laporta només s’hagi pogut publicar a El Mundo, i és també una vergonya i un insult a la intel·ligència dels catalans que tractin el doctor Carretero com si no fos ningú: fonamentalment perquè no és veritat i per tant tot plegat constitueix una monumental estafa. Potser si els diaris fessin periodisme en lloc de fer de minyones del poder, tornarien a vendre alguns exemplars i podrien guanyar-se la vida com empreses decents i no fent de tristes prostitutes. A Catalunya hi ha un gravíssim dèficit de llibertat i els diaris tal com avui estan plantejats són una presa de pèl, una pantomima, una escena de saló amb bagasses que es fan la ballarina però que són més putes que les gallines. És inconcebible que davant de l’històric sotrac polític que Reagrupament i el president Laporta són a punt de protagonitzar a la vida pública catalana, els diaris mirin cap a una altra banda i no facin un minuciós i exhaustiu seguiment d’aquest procés extraordinari. Després s’estranyen que ja la gent no compri diaris catalans. Per què comprar-vos, si ja abans Montilla us ha comprat?
Per cert, JO SÍ QUE VULL A JOAN LAPORTA AMB REGRUPAMENT!
Salvador Sostres
Diumenge, 17 de gener de 2010
L’aliança entre el president Laporta i el doctor Carretero sembla que ja només depèn del darrer gest, l’acord és quasi total, i no crec que triguin gaire a anunciar-la. Sembla que tots dos han entès que és un suïcidi presentar-se a les properes eleccions nacionals per separat. La marginació mediàtica a què els mitjans de comunicació catalans sotmeten tant Reagrupament com el discurs polític de Laporta fa que molta gent pugui pensar que la cosa està estancada, però el moviment creix i és intensa la mar de fons. Va ser patètic que Le Monde o el Corriere fessin referència a l’entrevista que vaig fer-li al president del Barça a El Mundo d’una manera més intensa i concedint-li més espai que per exemple La Vanguardia.
Hi ha diaris que creuen que a força de negar la realitat poden arribar a fer que no existeixi, però també els podria passar que els lectors es cansessin d’estar desinformats i decidissin millorar el nivell de llurs lectures. Catalunya té un gravíssim dèficit de llibertat. Diu molt poc dels mitjans de comunicació catalans que ignorin un dels moviments polítics més nous i emergents i expectants dels darrers anys. Som un dels pocs països democràtics del món que quan no estem d’acord amb la notícia no la publiquem, en lloc d’explicar-la i explicar també per què no hi estem d’acord. Té raó el doctor Carretero quan diu que la nostra democràcia és de molt poca qualitat: i no només perquè no podem decidir el nostre futur com a catalans, i no només perquè tinguem un president que no ha guanyat les eleccions i un govern format per tres partits perdedors, sinó perquè tenim una premsa subvencionada, és a dir, comprada, que viu de servir els interessos particulars de les institucions i el govern que materialment la compra -amb diners de tots- en lloc d’atendre els interessos dels lectors amb informació certa i opinions valentes i lliures. Pel que fa a mi i com ja he explicat moltes vegades votaré Convergència i crec que l’Artur Mas serà el millor president que Catalunya hagi tingut mai, però és impresentable i una vergonya per a tota la premsa catalana que la gran entrevista política al president Laporta només s’hagi pogut publicar a El Mundo, i és també una vergonya i un insult a la intel·ligència dels catalans que tractin el doctor Carretero com si no fos ningú: fonamentalment perquè no és veritat i per tant tot plegat constitueix una monumental estafa. Potser si els diaris fessin periodisme en lloc de fer de minyones del poder, tornarien a vendre alguns exemplars i podrien guanyar-se la vida com empreses decents i no fent de tristes prostitutes. A Catalunya hi ha un gravíssim dèficit de llibertat i els diaris tal com avui estan plantejats són una presa de pèl, una pantomima, una escena de saló amb bagasses que es fan la ballarina però que són més putes que les gallines. És inconcebible que davant de l’històric sotrac polític que Reagrupament i el president Laporta són a punt de protagonitzar a la vida pública catalana, els diaris mirin cap a una altra banda i no facin un minuciós i exhaustiu seguiment d’aquest procés extraordinari. Després s’estranyen que ja la gent no compri diaris catalans. Per què comprar-vos, si ja abans Montilla us ha comprat?
Per cert, JO SÍ QUE VULL A JOAN LAPORTA AMB REGRUPAMENT!
diumenge, 17 de gener del 2010
dimecres, 13 de gener del 2010
SOCIATES "ON ICE"
Avui he tingut un despertar espectacular. Brutal. Endormiscat entre els llençols, escolto la veu del Basté anunciant la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d´Hivern!!!???. He cregut estar somiant sota els efectes d´algun psicotròpic. La trempera matinera m´ha fet veure que no, que estava despert i ben despert. El primer que he pensat és que veritablement aquesta colla de delinqüents que ens governen la capital (i arreu) han d´estar acollonits. El babós de l´Hereu s´ho ha de veure molt negre per "pensar" una parida tant patètica com aquesta. La capacitat de sorprendre´m que tenen aquests sociates merdosos no té límit, ho haig de reconèixer. Són tant polivalents que igual et monten un prostíbul al mig del carrer, com se´n van de vacances per Mauritània a compartir la seva multicultitonteria amb Al-Qaeda. Queda clar que aquesta maniobra obeeix al darrer intent d´espanyolitzar-nos i evitar el que aquesta colla de mal parits anomena "desafecció". Volen canviar l´agenda pels propers anys, i no, l´agenda dels propers anys serà la que tots sabem.
Visca la Terra, Mori el malgovern!
diumenge, 10 de gener del 2010
L´EMBAUCADOR CONTRAATACA!!
Sense casc de Darth Vader, amb tota la barra que Déu nostro Senyor li ha donat, el pinotxo nostrat ha donat inici a la seva particular campanya electoral...QUE COMENCI LA FESTA!!!
GENER DE 2.010
SETEMBRE DE 2.006
http://www.3cat24.cat/noticia/143611/altres/Puigcercos-diu-que-ara-sesta-veient-la-pitjor-cara-del-PSC-i-demana-als-seus-votants-indecisos-que-optin-per-ERC
http://paper.avui.cat/article/politica/83711/psc/ha/incrementat/la/seva/supeditacio/psoe.html
GENER DE 2.010
"ERC NOMÉS PACTARÀ AMB QUI ACCEPTI CONVOCAR UNA CONSULTA SOBIRANISTA"
SETEMBRE DE 2.006
"PUIGCERCÓS DIU QUE ARA S´ESTÀ VEIENT LA PITJOR CARA DEL PSC I DEMANA ALS SEUS VOTANTS INDECISOS QUE VOTIN ERC"
http://www.3cat24.cat/noticia/143611/altres/Puigcercos-diu-que-ara-sesta-veient-la-pitjor-cara-del-PSC-i-demana-als-seus-votants-indecisos-que-optin-per-ERC
"Qualsevol pacte que farà ERC no serà com el de fa tres anys. En un acord amb el PSC, els socialistes haurien de pesar menys. Quan el PSC hi és, el govern de la Generalitat perd perfil propi".
"S'ha demostrat que no hi ha tanta diferència entre PSC i CiU. No hi ha motius de desacord en qüestions essencials com el finançament, la gestió de les grans infraestructures, la llengua... No hi veiem els matisos. Amb la base d'un programa electoral que inclogui un NOU HORITZÓ NACIONAL per a Catalunya i un programa social nosaltres podem arribar a un acord amb uns o amb altres".
http://paper.avui.cat/article/politica/83711/psc/ha/incrementat/la/seva/supeditacio/psoe.html
dijous, 24 de desembre del 2009
ARA MÉS QUE MAI : PATRIOTISME I DIGNITAT
En memòria de Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1.859-Barcelona 25 de desembre de 1.933):
VENTURA GASSOL
"Les tombes flamejants"
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants. "
Pàtria i Honor!
Bon Nadal a tothom!!
dilluns, 21 de desembre del 2009
GRÀCIES JAN I GRÀCIES PEP PER LA MÀGIA ETERNA
EXIGEIXO PER ALS SENYORS JOAN LAPORTA I JOSEP GUARDIOLA LA CREU DE SANT JORDI JA!
dijous, 17 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
DESCONCERT "POST-COITUM"
No hem tingut ni el dret de poder fumar la cigarreta després del polvo del diumenge. El pitjor de tot, és que en teniem dret a més d´un, però....Amb el cap ja més fred, desconcertat però encara, mel´s estic fumant a cabassos perquè, què collons, quin Gran Dia. Abans d´entrar en qualsevol mena d´anàlisi, és imprescindible partir d´una premisa indiscutible: el que s´ha aconseguit amb les votacions del 13-D és un èxit. És un èxit i punt; no s´ha d´entrar en cap mena de debat sobre aquesta consideració. El simple fet que milers de voluntaris hagin dedicat els seus calers i les seves hores a organitzar una consulta d´aquesta mena, sense més mitjans que el seu esforç i la seva professionalitat, torejant amb la vergonyant indiferència de la majoria dels mitjans de comunicació nacionals, i aconseguir arrossegar a un munt de gent a les urnes (un 21% en el cas de les consultes depenents de la Coord.Nacional; i un 41% a Osona) això ja és quelcom espectacular. Ha estat una iniciativa pionera al món occidental com així ho ha reflectit l´al.lucinada premsa internacional.
El que queda clar, i no hi queda cap dubte són dues coses: hem internacionalitzat el conflicte i s´ha situat la independència al centre del debat polític. Així doncs, felicitar a TOTS els patriotes que ho han fet possible.
Dit això, hauriem d´evitar caure en un onanisme desaforat. Hi han hagut errors, i tant que n´hi han hagut, però per totes dues bandes; recordem quines són les parts: l´organització d´Osona Decideix (OD) i la Coordinadora Nacional de Consultes (CN). Al meu parer han existit dos errors conceptuals a l´inflar el cens amb la franja d´edat dels 16 als 18 anys, i oferir el dret a vot als immigrants empadronats. Sobre aquest punt polèmic, crec que hem de ser conseqüents. Si a la majoria de països de la UE es demana uns coneixements sobre el país en el que es viu per tenir tota una sèrie de drets, aquí no podem anar per lliure en aquest tema; el resultat de tot això és que han anat a votar quatre. Sense aquesta inflamenta del cens, la mitjana de la participació haguès estat de 10 punts superior arreu. Abans de parlar del "follon post coitum"; cal remarcar que López Tena (OD) ha muntat un dispositiu a la comarca d´Osona impressionant, fet amb un rigor i una professionalitat envejables, i els resultats han estat aquí sí espectaculars. S´ha treballat molt i bé, i ho han fet millor que la Coordinadora Nacional, ras i curt. A la CN, li diria que algunes consultes s´haguèssin hagut de repensar; no passava res si per exemple a Vilanova, s´hagués organitzat amb més temps, el 25 d´abril per exemple. S´ha d´apendre del que no ha sortit bé, i crec que plantejar a Barcelona ciutat una consulta el 25 d´abril és un suïcidi i una temeritat degut a la falta de temps material per preparar-ho bé. De qualsevol manera, i sé que em faig pesat: felicitats a TOTS els que vau col.laborar a Vilanova, a Vilafranca, a Vic, a Manlleu, a Besalú, a Roses i a tots els municipis: La Nació us està agraïts perquè heu fet Història.
I ara sí, haig de parlar de l´espectacle lamentable del 14-D. Trist, agre i patètic per part de les dues parts tristament enfrontades (es veia venir que podia passar). Tots els protagonistes l´han cagat, TOTS. Errors encadenats, primer la CN al barrejar les xifres pròpies amb les d´Osona sense haver-ho pactat (amb el tal Uriel pel mig, no és d´estranyar); monumental cagada del López Tena a l´entrar a sac a ventilar la merda de la forma que no tocava i el dia que no s´havia de fer mai de la vida....un zero per tots plegats. Senyor López Tena, amb la bona feina que ha fet, ha dilapidat la seva gestió amb l´exabrupte d´ahir. Segur que deu tenir molta raó i les seves raons, però tant costava esperar una setmana a cagar-se en tot? Ha reventat l´efecte de l´èxit inqüestionable de les consultes, s´en ha donat compte? Als de la CN els hi preguntaria a què cony estan jugant? Uriel, vols tapar les vergonyes d´E? o potser et vols reagrupar? Seguiu el rotllo aquest de la Gran Coalició? Calia que el Móra presentés la ILP per lliure? No entenc res del que està passant, dec ser tonto. A Catalunya sobren vedettes efímeres de cabaret, el que cal és UNITAT sota un fort lideratge amb una organització al darrere ben entrenada que arrossegui la massa independentista cap el Parlament, que és on veritablement es pot trobar la sortida al nostre conflicte. Aparquem d´una vegada els egos, unim-nos d´una punyetera vegada.
UNITS GUANYAREM!!
dissabte, 12 de desembre del 2009
LA IMBECILITAT ECOPIJA I EL FILLDEPUTISME SOCIATA
JOAN HERRERA AFIRMA QUE LA CONSULTA HAURIA DE PROPOSAR MÉS RESPOSTES
EL PSC ACUSA TV3 DE "SOBREDIMENSIONAR" EL 13-D
Perquè som una Nació, perquè volem ser un país del món, perquè volem un futur de catalanitat plena pels nostres fills i perquè estem fins els collons de ser una puta colònia ecspanyola: VOTAREM INDEPENDÈNCIA
dijous, 10 de desembre del 2009
FESTA MAJOR (2ª Part) : HOMENATGE A JOAN SOLÀ
Aquesta és la crònica enviada als mitjans de comunicació, com sempre, quasi bé cap d´ells ni ho ha publicat ni mencionat en un breu, valgui publicitar-ho des d´aquest modestíssim bloc.
Salut i Pàtria des de Sant Andreu!
(Sant Andreu de Palomar, 2-12-2009)
Reagrupamentde Sant Andreu va atorgar, aquest dimecres, el Premi Segador de l’any al lingüista, Joan Solà, també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Premi fou lliurat a Solà per la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell.
L'acte del lliurament va aplegar al bell mig del barri deSant Andreu unes dues-centes persones, coincidint amb les dates de la Festa Major.
Va obrir l’acte, el coordinador de Reagrupament Xavier Miralles, agraint el grau d’implicació i tarannà de la gent que col·labora amb Reagrupament, de forma totalment voluntària i altruista.
Seguidament, l’escriptor Víctor Alexandre va prendre la paraula, fent una sentida al·legoria de la nostra llengua i expressant la preocupació de com estem deixant que les influències de llengües externes ens fan perdre la riquesa de molts dels nostres mots. Alhora va expressar la voluntat que incorporem com a catalans tots aquells nouvinguts vinguin d’on vinguin i se sentin d’aquí. Ens va adreçar a no cometre discriminació pel simple fet del lloc de procedència.
Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, petit municipi capital de l’independentisme, va remarcar amb força la necessitat de la transversalitat i unitat de tots els catalans. Units per a arribar a l’objectiu sense fisures internes. Va reflectir com la idea de quatre persones del poble va moure tants i tants sentiments, fins i tot oposats, i com aquella idea que nasqué a Arenys s’ha escampat arreu de les nostres contrades. Fins i tot, comentava irònicament, els van enviar feixistes, i aquests volen anar a tots els pobles on democràticament es pugui exercir el dret de vot. Ens va demostrar amb quatre xifres que la independència és possible, omplint encara més d’esperança la nostra voluntat d’assolir-la.
Xavier Miralles, a continuació, va recalcar, que van triar el nom del premi en honor als Segadors revoltats a Barcelona i reagrupats a Sant Andreu, l’any 1640.
Posteriorment, el company Ignasi Pujades va glossar la figura, tant literària com personal, del nostre convidat, ressaltant expressions efectuades per ell mateix, en discursos con el del Palau de la Música Catalana.
Rut Carandell, en nom de Reagrupament, va fer l’entrega del premi a Joan Solà, i Reagrupament Sant Andreu va entregar com a recordatori als ponents, el nou llibre “Sant Andreu i la Sagrera, com són i com eren”, recull fotogràfic de casa nostra, fet per gent del barri.
Joan Solà, visiblement emocionat, va expressar, de forma molt encoratjadora, la voluntat de redreçar-nos davant de tanta persecució, admetent que si bé ens equivoquem, altres fa tres-cents anys que s’equivoquen i ens agredeixen, tant amb la paraula, com amb pistoles i bombes en altres èpoques. Ens va reflectir les sensacions expressades, fins i tot amb petita pèrdua d’estreps, davant de fets deplorables com l’actual discussió de l’Estatut. Paraules d’un home de poble, amb una infinita cultura.
L’emoció va deparar una gran emoció als assistents a la vetllada, que van cloure l’acte amb el Cant dels Segadors.
Pere A.
Salut i Pàtria des de Sant Andreu!
(Sant Andreu de Palomar, 2-12-2009)
Reagrupamentde Sant Andreu va atorgar, aquest dimecres, el Premi Segador de l’any al lingüista, Joan Solà, també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Premi fou lliurat a Solà per la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell.
L'acte del lliurament va aplegar al bell mig del barri deSant Andreu unes dues-centes persones, coincidint amb les dates de la Festa Major.
Va obrir l’acte, el coordinador de Reagrupament Xavier Miralles, agraint el grau d’implicació i tarannà de la gent que col·labora amb Reagrupament, de forma totalment voluntària i altruista.
Seguidament, l’escriptor Víctor Alexandre va prendre la paraula, fent una sentida al·legoria de la nostra llengua i expressant la preocupació de com estem deixant que les influències de llengües externes ens fan perdre la riquesa de molts dels nostres mots. Alhora va expressar la voluntat que incorporem com a catalans tots aquells nouvinguts vinguin d’on vinguin i se sentin d’aquí. Ens va adreçar a no cometre discriminació pel simple fet del lloc de procedència.
Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, petit municipi capital de l’independentisme, va remarcar amb força la necessitat de la transversalitat i unitat de tots els catalans. Units per a arribar a l’objectiu sense fisures internes. Va reflectir com la idea de quatre persones del poble va moure tants i tants sentiments, fins i tot oposats, i com aquella idea que nasqué a Arenys s’ha escampat arreu de les nostres contrades. Fins i tot, comentava irònicament, els van enviar feixistes, i aquests volen anar a tots els pobles on democràticament es pugui exercir el dret de vot. Ens va demostrar amb quatre xifres que la independència és possible, omplint encara més d’esperança la nostra voluntat d’assolir-la.
Xavier Miralles, a continuació, va recalcar, que van triar el nom del premi en honor als Segadors revoltats a Barcelona i reagrupats a Sant Andreu, l’any 1640.
Posteriorment, el company Ignasi Pujades va glossar la figura, tant literària com personal, del nostre convidat, ressaltant expressions efectuades per ell mateix, en discursos con el del Palau de la Música Catalana.
Rut Carandell, en nom de Reagrupament, va fer l’entrega del premi a Joan Solà, i Reagrupament Sant Andreu va entregar com a recordatori als ponents, el nou llibre “Sant Andreu i la Sagrera, com són i com eren”, recull fotogràfic de casa nostra, fet per gent del barri.
Joan Solà, visiblement emocionat, va expressar, de forma molt encoratjadora, la voluntat de redreçar-nos davant de tanta persecució, admetent que si bé ens equivoquem, altres fa tres-cents anys que s’equivoquen i ens agredeixen, tant amb la paraula, com amb pistoles i bombes en altres èpoques. Ens va reflectir les sensacions expressades, fins i tot amb petita pèrdua d’estreps, davant de fets deplorables com l’actual discussió de l’Estatut. Paraules d’un home de poble, amb una infinita cultura.
L’emoció va deparar una gran emoció als assistents a la vetllada, que van cloure l’acte amb el Cant dels Segadors.
Pere A.
dilluns, 7 de desembre del 2009
FESTA MAJOR (1ª part) : TSUNAMI A SANT ANDREU
Sant Andreu de Palomar, Divendres 27 de novembre de 2.009, 2:00 a.m.
"Blue monday" sona com poques vegades ho havia fet, ressona la melodia dels grans New Order pel tot carrer mentre´s més de dues-centes persones ballen als peus de la inmensa estelada que enlluerna la nit andreuenca. L´activitat és febril a la barra, l´anar i tornar de la gent va esgotant mica en mica les existències, però segueix sonant "Blue monday"....... L´èxit del "Concert Jove" va superar amb escreix les nostres expectatives. Era la nostra primera aparició al carrer, i aquesta proposta agosarada ha acabat sent una mà guanyadora dins el marc de la Festa Major del barri. Al llarg de tot el dia molts dels nostres companys van estar pencant perque tot sortís rodó, i així va ser. Els neguits previs a la Festa s´esvairen amb l´aparició dels espectaculars entrepans de truita de patates de la nostra companya Dalila....mmmm....amb l´estòmac ple, tot es veu diferent. La nit va començar amb "Els invisibles", l´actuació va ser senzillament espectacular, quina gran versió del "Yellow" de Coldplay....un deu per a ells. Acte seguit, "La Sentina" escalfà al personal amb el seu pop personal i intransferible tot esperant als Dj´s Clandestino i Mamaye (residents de la Sala Apolo).
La nit seguia el seu curs, birres entre camarades i animades converses entre patriotes reagrupats d´altres barris precediren la col.losal actuació dels Dj´s. Moviment de plats a l´escenari i de sobte, el carrer ple de gom a gom. El jovent de Sant Andreu es reagrupà al nostre concert, i de quina manera! L´excels mestratge en l´art de jugar amb les melodies i els ritmes d´aquests Dj´s contribuí a que la Festa mantingués la seva tensió fins les tres de la matinada, loop a loop i bit a bit fins la victòria final! (l´esgotament del mam). Una nit mítica, un divendres fantàstic, ideal per precedir a un "Blue Monday".
Felicitats a tots els companys.
P.S. A la nena de Gràcia: com no ens la van posar, la punxo jo. HANG THE DJ!!
dijous, 3 de desembre del 2009
TRENCANT MITES
Davant d´aquest estudi publicat a l´Avui, les misèries tacticistes de Convergència i d´E queden al descobert. Ja no val agafar-se al tòpic estúpid de dir que a Catalunya no existeix una majoria social favorable a la independència. No senyors, ja no podeu seguir enganyant als catalans mitificant la impossibilitat d´esdevenir Estat. Molts patriotes sempre n´hem estat convençuts, però ara més que mai queda clar que SI VOLEM PODEM. La vostra por a perdre l´"status quo" en el que us heu apalancat dins aquesta misèria autonomista no barrarà el pas a les aspiracions nacionals de la Nació. En les eleccions del 2.010 al Parlament començarà una nova etapa, i ja no podreu seguir jugant al vostre joc de renúncies ja que correreu el risc de quedar despullats i ben retratadets davant tot el país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)